existeix l'esquerra autèntica?

El President francès Sr. Hollande va dir a la Festa de l'Humanitat de 2014 que l'esquerra autèntica s'ha acabat. Què volia dir el president francés amb aquesta afirmació? La resposta podria ser dir que la esquerra democràtica no és la imatge de Che Guevara, ni la del maig de 1968, ni la que podria enviar postals al Sr. Rajoy dient-li "vull més salari i més hores lliures per viure la vida de família, educar els fills i gaudir de la cultural". L'acció plaussible és promoure el col·lectiu democràtic de ciutadans i ciutadanes a travers la participació institucional com recomana la Uniço EWuropea en el Tractat de Lisbona de 2007. El problema rau en que el socialisme actual no fa revisió de la seva ideologia mentre gira cap el neoconservadurisme, accepta la submissió al poder gran capital i es converteix en el partit de la petita burgesia oficial. El socialisme actual, també a Espanya, sap que la societat, la classe obrera, no esperen res dels seus polítics propers al poder. Sembla que tocar poder és recrear la inquisició per impedir l'accés dels treballadors al control de les empreses. La manca de visió qualitativa de la política que s'atribueix a Hollande també serveix per Espanya i per Catalunya.L'evolució de la democràcia cap el pluralisme real fugint del bipartidisme que tan convé al neoconservadurisme, ha creat minories que lluiten per accedir al poder. La minoria que arriba al govern se sent legitimada per decidir pels demés i desqualificar els que pensen diferent. Ni la dreta ni l'esquerra són les úniques polítiques possibles em el segle XXI de l'humanisme global. Ni la dreta ni l'esquerra són els àrbitres de la moralitat degradada per la corrupció i la mentida. La primeramentida és presentar-se com del partit dels febles al mateix temps que s'aferma en l'abandó dels drets socials de la ciutadania i el fet nacional català. El socialisme català, vinculat al socialisme neo-conservador espanyol sap que no podrà reconquerir l'electorat que l'ha abandonat per què ja no pot incarnar el bé a que aspira laclasse obrera i el nacionalisme català. Aquest socialisme desintegrador de les esquerres es troba en situació d'inferioritat moral davant les noves esquerres, tot i que en matèria econòmica sembla ésser menys sectari que la dreta. Cal preguntar-se ara si existeix imaginació renovadora a l'esquerra. També cal saber el perquè del fanatisme anticatalà dels dirigents de la dreta. Que ahir el Sr. Feijoo comparés avui el nacionalisme català pacífic i pacient, amb les pistoles del separatisme és demostració clara de la posició de la dreta a Espanya i de la voluntat de no dialogar ni de tractar de cercar l'entesa amb el poble catalàque es vol abdiqui de les seves reivindicacions sotmetent-se a principis constitucionals d'unitat propis del segle XIX quan no existien les Nacions Unides ni la Unió Europea ni el Tractat de la Organització Mundial de Comerç.