Euskal Herria, de la moderació a la traició.

No em podia imaginar la recent ingerència dels dirigents del PNV en la política catalana criticant el procés i el possible referèndum d'autodeterminació que cada dia consideren convenient realitzar més sectors polítics catalans. Un referèndum que forzosament haurà de ser convocat pel Parlament català i celebrat exclusivament al territori català, vinculant, amb igualtat d'oportunitats per totes les posicions en dscussió davant la independència de Catalunya. Si la finalitat del PNV és la independència dls set territoris bascs no és comprensible que donin per via impossible la unilateralitat del procés català que és totalment legal ajustada al Dret Internacional de les Nacions Unides com va definir el mateix ponent de la Constitució Professor Jordi Solé Tura. Guanyar quotes d'autogovern com a comunitat autònoma segons la Constitució de 1978 i el propi Estatut d'Autonomia, no és el camí cap a la independència, sinó la submissió a un règim i una governança contradictòris amb els més elementals drets de les nacions modernes sense Estat, com Catalunya, que assumeixen la Carta fundacional de les Nacions Unides. Aventurar-se a dir que ens quedarem fora de tots els circuits polítics i econòmics internacionals pel sol fet de proclamar un dia la independència de Catalunya, amb l'Estat espanyol en contra, és una visió descafeinada de qualsevol procés d'alliberament nacional, excepte que aquest alliberament no interessi en realitat per raons fiscals i de prestacions pactades o a pactar amb l'Estat. No s'ha de rebaixar el to de les reivindicacions nacionals per les esperades amenaces de l'Estat i la política de la por. A Catalunya sabem ben bé que la independència ens llença a la competitivitat global sense lligams enturpidors com ens està resultant amb un Estat com l'espanyol que no dialoga, no accepta llistats de greuges, raons i queixes, quan el seu propi govern intenta limitar les nostres competències i sentit de la democràcia, rebaixar l'autogovern assolit en definitiva. Erroni i desencertat ha sigut el discurs electoral del Sr.Urkullu contrari al procés. Dir això no li farà guanyar vots ni posar-lo en millor situació d'entesa amb el govern d'Espanya en funcions. Ni el mateix Anasagasti, en les seves declaracions publicades avui al diari digital El Món" s'atreveix a valorar la capacitat de resistència dels catalans davant de la repressió anunciada per la convocatòria i celebració d'un referèndum unilateral d'independència, per una lectura estrictament nacional, coercitiva i estreta de la legislació espanyola.