rebelió a la sala de màquines de CDC

CDC ha acordat desaparèixer com a partit, però la mateixa base del partit cessant no ha acordat encara com recomposarà la maquinària electoral de que disposava amb l'anterior partit. Avui intenten pulir plantejaments que pretenen situar intel·lectualment entre la moderació, el liberalisme i la socialdemocràcia. TAmbél'aparell proposa una nova organització que mo toqui les situacions favorables al President i el seu possible futur com nou candidat a la presidència de la generalitat. És la darrera temptativa de fugir de ser considerats la dreta catalana. Volen ara ser de centre. Tornem a la polìtica de <>. Saben la importància del centrisme, el que no parla de socialitzar res per consolidar un espai de dreta. Però la gent és la mateixa, la que no vol Esquerra Republicana, els socialistes ni en Comú Podem al poder a Catalunya. La primera rebelió a la sala de màquines de la nova organització ha sigut per la forma de dirigir, les llistes tancades de les candidatures a la direcció política, la manca de renovació, que segueuixin els mateixos als mateixos llocs. No es poden desempallegar amb el canvi del pensament i la història del seu fundador. CDC no es pot desentendre sense més del seu passat corrupte. Poc espai doncs de canvi en un partit que només ha recolzat la dreta de Catalunya, els conservadors pactistes amb Espanya i s'ha mogut contra el socialisme governant o amb ambició de poder. Transformar-se en partit nacionalista ha sigut un avenç de cara a promoure la independència de Catalunya, doncs és necessària la dreta per una Catalunya independent. Pero el cost en afiliats i vots d'aquest canvi saben és important. La nova CDC no pot abraçar la socialdemocràcia com alguns proposen. La socialdemocràcia pertany a la 2ª Internacional de la que mai ha format part CDC. Val més que no s'enlluernin amb somnis irrealitzables. La socialdemocràcia té com a soci únic a Espanya el PSOE, i CDC va formar part dels liberals mentre UDC del partit popular europeu. CDC ho té dificil per trobar encaix fora de la dreta. En canvi haurien de reconèixer que ERC és més propera a la socialdemocràcia. L'ideari de ERC presenta propostes de solució a laproblemàtica social i una història difícil d'assumir per l'actual dreta catalana, al menys laque ha plegat i la que s'ha girat a favor de C'S. A aquestes hores segueixen discutint el nom de la nova criatura dels mateixos afiliats a CDC, però es preveu poca discussió en les ponències ideològiques. De totes les maneres, Artur Mas, l'enllaç més clar amb el passat, és clar que seguirà de President. No parlen de liberalisme d'esquerres, ni de cooperativisme, tampoc de socialitzar la riquesa per lluitar contra la crisi social. És un avís. Per fer un senzill maquillatge, val més que no canviin de nom. Són el que són i la motxila que arrosseguen. I contra la seva pròpia identitat no poden fer res per molt que canviin el discurs, logo identificatiu i la morfologia. Tant si val que es diguin Partit Nacionalista Català si després pacten de nou amb el govern espanyol i fan una política de bon veinatge. Ens querda per llegir les ponències ideològiques tal com quedaran aprovades. El que està clar és que la militància de CDC ja n'està farta de la política d'aparell, verticalisme de partit, les manipulacions de la direcció, la forma de fer llistes a dit i assignar càrrecs, la manca d'un comité gris de control dels càrrecs institucionals, l'ocultació dels casos de corrupció la selecció de càrrecs d'una oficina antifrau que resulten un frau polític, la col·locadora organitzadacom també a MES (Moviment d'Esquerres), ERC i al PSC per donar feina als ex alts càrrecs i diputats amics, parents i coneguts necessaris.