temps d'indignació

Quan guanyen les eleccions els que tenen més corrupció declarada i es presenten dificultats per configurar alternatives de poder, podem començar a pensar que la situació és anormal. Més anormal encara quan els que començaven a parlar del dret de Catalunya a la autodeterminació fan marxa enrrera i parlen d'estabilitat política. Ara resulta que, com va passar el 20 D, ningú ha perdut les eleccions i comencen de nou negociacions d'investidura sense parlar de renovar o repensar projectes polítics i acords possibles en interés del Bé Comú. S'abandonaran els temes principals. Torna a guanyar la política de la por i la pregunta del que passarà. Daniel Innerarity, Catedràtic de Filosofia Política i Social a Euscal Herria, en el seu llibre "La Política en tiempos de indignación, parla de les catàstrofes que han conseguit enderrocar governs, les situacions excepcionals.Però a Espanya ni els atemptats gihadistes, ni el "Prestige", ni els incendis forestals, ni l'augment de la delinqüència, ni els accidents de trànsit mouen res encara que la gestió sigui catastròfica. El que ha mogut ha sigut el Brexi britànic i la por a la política comunista situada al govern. TAmbé ha influït el fet de que Catalunya es vol separar de 'Estat espanyol. La "Unidad de España" com a missatge definitori de polítiques, ha anat contra les propostes de les esquerres. Govern i oposició romandran de fet insensibles a la realitat que se'ls desborda, però el sistema aguanta tanmateix malgrat els antisistema. L'únic que uneix oposició d'esquerres és la conveniència de canviar Europa. L'oposició és queda en la protesta, però fins ara no ha passat d'aquest estadi a l'espera d'una nova oportunitat de conquerir el poder. En canvi l'oposició hauria de fer bé el seu paper doncs pot governar un dia o al si l'electorat li dona la confiança que s'ha de guanyar. Som en una situació d'inmaduresa política? Som davant de riscos calculats? Interessa realment governar a l'oposició múltiple que tenim? La veritat és que ningú gaudeix avui del poder absolut, la qual cosa no vol dir que la polìtica hagi de quedar paralitzada. Govern i oposició han de saber gestionar la seva legitimitat conferida per les eleccions. No decidir recorda Innerarity és una menara de decidir, segons deia Wittgenstein, situació que converteix en ficció la realitat i la voluntat electoral. L'alternativa a la manca de ppoder absolut no és el silenci, sinó el diàleg i la negociació en lloc de la indiferència. Però el que és inadmissible és que poder i oposició desèrtin la indignació en la ciutadania, posant de manifest una certa incapacitat dels capdavanters dels grans partits. No hem vist cap dimissió desprès dels resultats d'aquesta segona volta que ha significat el 26 J. La indignació de l'electorat està servida, la credibilitat política ha baixat més encara que abans d'anar a votar. La anormalitat actual de la polìtica posaen evidència que manca ètica, segueixen imperant els interessos abans que la idea, l'economia abans que la política. És necessari que les idees considerades com activitat de l'intel·ligència s'obrin pas en la política, doncs les ideologies segueixen vives malgrat el discurs dominant que va començar a parlar del mseu cr3epuscle ja en temps de la dictadura.