la guerra civil no fou ciència ficció

La gent no coneix la història. Vivim d'esquena al passat que ens ha dut a la situació actual de discòrdia i maanca d'entesa entre nacions. Uns, els que havien guanyat les eleccions de 1936, volien fer la revolució i els altres mantenir l'ordre públic de la societat al servei de llurs interessos. Pel mig van arribar els colpistes de debó, els que van iniciar una guerra sagnant llançant mitja Espanya contra la República i l'ordre legalment constituït.Lamil·legalitat es va fer amb la victòria per la via armada. De la il·legalitat va nèixer el nou Estat totalitari espanyol que després va derivar en el culte al Caudillo Franco. El General Franco va saber organitzar una piràmide de lleialtats en un país afamat, sense mitjans, mal comunicat, amb una part important de la població analfabeta amb salaris miserables disposada a emigrar, fent de temporers al camp, amb els intel·lectuals exiliats. Uns clerges que no entenien la paraula misericòrdia i de qualitat reaccionària es van encarregar de conduir el poble a pregar de genolls per un bocí de pà, mentre les esposes dels jerifaltes i senyores de la falange, el partit únic amb uniforme, presidien taules petitòries per actes de caritat i necessitats de l'església triomfant que ningú controlava. El nou Estat Totalitari va adoptar una religió oficial que havia declarat la guerra civil com una creuada contra el comunisme. La mateixa església al servei del règim i braç defensor de la dictadura es va encarregar després de la victòria de les tropes nacionals de la depuració de la societat que va sobreviure a la guerra. A les escoles dirigides per clerges es demanava als infants que denunciessin si els seus pares eren maçons. La maçoneria i el comunisme eren els grans perseguits. El silenci i la mentida eren la regla d'or de la societat republicana que va caure en mans de la creuada voctoriosa beneïdaper l'església oficial, la que encara glorifica màrtirs, o sia assassinats de catòlics en territori republicà i oblida els màrtirs del territori fidel a la República i lesllibertats democràtiques. No s'ha dit tota la veritat. Que ara es donin la mà un net de Franco i un fuillde Lister, un fill del General Rojo i un fill del General Varela i una filla de Yagüe no es pot interpretar com un pacte de concòrdia. El perdó entre familiars dels principals actors del mal fet no es pot interpretar com oblit dels fets més sagnants de la nostra història moderna quan encara no sabem on són enterrats molts dels morts per actes de repressió feixista, com també ho fou la creació de la <> enviada al front rus per ajudar a les tropes nazis amb la divisa "Delenda est Russia". Seguim sense l'anul·lació dels processos i condemnes a mort de la cruel repressió dels Tribunals militars franquistes. Cal saber tota la veritat i no deixar-se enganyar amb versions oficials. Ens cal saber també si l'odi de mitja Espanya contra l'altra segueix viu, el perquè de l'odi als no castellans, la catalanofobia i qui manté enceses les brases. Per què l'Estat 80 anys després de la guerra civil, amb una Constitució vigent que parla de llibertats i drets segueix fent política de destrucció de la diversitat, atacant frontalment tot lo català. e