volen desactivar el referèndum

No hem vist la reacció de la nova cara amable del Gobierno a Barcelona quan haurà llegit l'anunci de que el President Puigdemont convoca la cimera del Referèndum que els diaris espanyols declaren "consulta il·legal", a primera plana El País, com procés per dinamitar Espanya La Razón. Raul del Pozo a El Mundo ens tracta de mentiders per "inventar ultratges". També acusa la dreta la dreta catalana de compartir la utopia de la independència amb partits que es detesten i s'odien. La funció de la nova Virreina instal·lada a Barcelona és la de crear dubtes, desactivar i desinflar el procérs, promoure desencant i incredulitat en el govern de Catalunya. Els mitjans de comunicació l'acompanyen en aquesta feina. Cal pels objectius de l'Estat que l'opinió pública sigui fidel a la idea de ser una consulta il·legal el referèndum que vol convocar el Govern català. Com més en contra es posin els funcion aris, millor per la feina de doblegament dels tebis i indecisos, com diria Ferank Dubé, que es propossa la Sra. Soraya Sáenz de Santamaria. Els polítics espanyols, també esbarallant-se entre ells, no volen reconèixer que l'Estat espanyol és un projecte polític fracassat que ha activat una resposta orquestada sense pensar que qui ha de decidir el futur i la seva sobirania és la ciutadania catalana. L'Estat que representa el Gobierno no vol aclarir quines reformes s'haurien de fer a la Constitució, és un debat que espaien en el temps, puig que el Gobierno no té reformes previsibles en l'ordre territorial. Hi ha qui planteja que la Senyora Sáenz de Santamaria porta a la seva cartera un projecte amagat de Referèndum pactat perquè no el guanyi ningú, si amb la seva gestió, oferint diners i el corredor mediterrani consegueix desinflar les reclamacions del Govern català. La Virreina no vol veure que Catalunya no és un invent de l'Estat espanyol, ni fou creada per la Constitució. El Gobierno segueix sense admetre que Catalunya és una nació i s'empenya en defensar la unitat territorial per no tocar el model territorial actual, la sobirania sotmesa dels catalans al que digui la resta de ciutadans del territori de l'Estat espanyol. o volen permetre tocar la unitat territorial de la nació espanyola com a única nació constitucional. Parlen d'igualtat, sobretot el Sr. Rajoy, sense definir ni aclarir com i de quina manera serem tots iguals en lloc de reconèixer la realitat de la desigualtat social i la discriminació que patim. Bramen i criden, parlen de reduir la judicialització de la política per promoure la por i el desencant. Res no han conseguit més que la fermesa en el desig d'independència i el procés de ruptura amb els plantejaments de instaurar la dependència permanent de Catalunya i sotmetre els interessos dels treballadors als de les èlits i oligarquies financeres que patrocinen la dreta espanyola i fins ara també la catalana que presentava CiU com pantalla antisocialista. Per alguna raó publicava ahir ABC l'article del Catedràtic José Manuel Otero Lastres en forma de pregunta ¿hay que reformar la Constitución?. El mateix Catedràtic contestava a la pregunta dient que la reforma de la Constitució no interessa gaire al poble i que tenim altres problemes reals que requereixen solució urgent. El desencís el té el mateix Gobierno amb la seva pròpia política que dsap no resistiria l'escomesa dels partits a l'oposició.

el sentit de la política conservadora espanyola

L'embolic organitzat per la Vicepresidenta del Gobierno que ha decidit obrir despatx a Barcelona acaba de perdre tot el seu encís des del monent que les poriumeres trobades han sigut amb els representants de l'unionisme constitucional i empresaris que ben bé podrien inscriures entre los catalanes de Franco del llibre del mateix títol d'Ignasi Riera. Voler crear la quinta columna antinacionalista operativa a Catalunya allunya la creença de que el Gobierno vol una entesa amb Catalunya. El que descobrim és que volen inflar el suflé espanyolista per enorgullir-se de feina ben feta a Catalunya, amb promeses que saben no cumpliran, i desinflar el procés democràtic cap a la independència. No han vingut a compartir, sinó a mostrar domini i vigilància. No veiem cap gest d'aproximació a la realitat social catalana, apart del Palau del carrer Mallorca. La Vicepresidenta no s'ha reunit amb representants sindicals, no ha anat a visitar Ciutat Meridiana i Trinitat Vella, barris fortament degradats, com també hauria pogut donar un tomb pel Raval i parlar amb la gent. La Vicepresidenta ha vingut de Virreina temporal pèr intentar conseguir l'objectiu marcat de fer desistir els catalans del Referèndum. No tenen credibilitat els que han enviat la Fiscalia contra els resistents demòcrates catalans que cal inhabilitar per via judicial. No els interessa freconèixer que hi haurà referèndum es posin com es posin tot i que ens han tractat de populistes, de poble sense alternativa millor que la dominació impositiva espanyola, la dependència i la desestructuració nacional catalana. No poden amagar que són la dreta conservadora sotmesa a la dreta europea, sense espontaneïtat ni capacitat d'improvització per superar els atzucats de l'economia. Ho volen tot segur i mesurat, sense acceptar la crítica al poder, ni la dels que els han ajudat amb la força del vot a repetir com a governants. Aabans de trobar-se amb el GIOvern de Catalunya, la enviada del Gobierno prefereix organitzar la contestació obrint un atractiu camí per el liberal conservadurisme separat de les tesis progressistes del també liberal Stuart Mill. S'ha reunit amb els representants de les tendències conservadores i socialista neoconservadora contra la forma de vida catalana, però no ha conegut la realitat multiètnica de la terra que trepitja per imposar la llei feta a Madrid com a base de tot els sistema polìtic i social català. No sabem, perquè no trascendeixen les converses a porta tancada, quin impuls mou realment aquesta acció, si és un preludi d'admetre que hi haurà referèndum o recollida de la informació convenient per intentar aturar el Referèndum fent política de despatxos i mòbils, la de les clàssiques conspiracions i intrigues per desacreditar les persones que molesten. La funció de la nova Virreina s'assembla prou a la dels governadors Civils que eren nomenats en temps del bipartidisme del segle XIX per fer la política electoral del govern. Obrir els ulls a la realitat catalana que no és d'abocar diners recaptats amb els impostos que paguem ni de peixet. Corregir aquesta via seria el millor desig de Nadal, la conciliació i la tolerància per les decisions polítiques del Govern, el Parlament i el poble català en el marc de convivència que senyala la democràcia moderna, sentit d'Estat al servei de la societat i impregnada del sentit del dret creat pels Tractats Internacionals i la Carta Fundacional de les Nacions Unides. Que no es pensin que amb cara amable dissimulant la que fins ara ens han mostrat ens creurem tot el que ens diguin. També els presoners de Mauthaussen que anaven a ser gassificats eren acompanyats amb música de violí per dissimular el que els esperava, i si pretenen provocar situacions anòmales a Catalunya desde la nova torreta de comandament, estan molt equivocats.

l'Europa dels Pobles és cosa del sege XXI

Avui dia 6 de Desembre, declarat el dia de la Constitució, mentre uns quans aplegats per entitats unionistes baixaven per la Via Laietana amb les n+banderes corresponents proclamant l'excelència de ser espanyol cridant visques a Espanya davant l'edifici de la Prefectura Superior de la Policía Nacional espanyola que tant mals records porta pels polítics catalans i d'esquerres que hi van passar hores detinguts i/o torturats per la policia franquista o també quan els policies van sortir de la Prefectura per donar cops de porra als capellans que també baixaven per la mateixa Via Laietana manifestant-se en senyal de protesta. No era més que una manifestació unionista sense gauire èxit segons demostra un video enregistrat per Joël Joan que circula per les reds digitals. Però mentre uns es manifestaven, molts d'altres anaven de compres a El Corte Inglés, pel Passeig de Gràcia i moltes botigues no casualment obertes. No s'entén que el dia que les administracions tanquen per ser festa reglamentària, puguin obrir sense problemes les botigues i grans magatzems i que els funcionaris que ho desitgin no puguin anar a treballar i manifestar la seva protesta contra la Constitució voluntàriament si els Ajuntaments obren la porta a la ciutadania. Llavors vol dir això que el dia 6 de Desembre és la festa obligatoria dels funcionaris? Una minoria política parla de desobediència a l'Estat, actitud que penso és donar més armes als unionistes que van de mala fe amb el tema referèndum que hem d'acabar per convocar, agradi o no agradi al Gobierno de España. Parlen de modificar la Constitució i cap partit ha demanat de constituir la subcomissió parlamentària corresponent. No hi ha cap proposta concreta de res excepte la del programa de Ciudadanos que es proposen eliminar les autonomies per centralitzar més Espanya. Tot es queda per ara en paraules i negociacions, a veure si oblidem el tema del referèndum mentre s'instrueix la causa contra la Presidenta del Parlament de Catalunya Carme Forcadell per desobediència i estem a l'espera de que senyalin judici contra l'expresident Artur Mas. Som i no ens hem d'equivocar davant de les lleis positives de la política cega fetes per mantenir la unitat d'Espanya dissenyada per la dictadura de Franco que ja va perdre les provincies africanes de La Guinea i el Sahara a més del territori bereber del nord del Marroc que tantes vides de soldats espanyols va costar. Vicent Partal escrivia ahir a Vilaweb un article comentant les declaracions del President basc Iñigo Urkullu, que ha proclamat que la independència és una cosa del segle XIX, inaplicable avui perquè vivim en un món d'interdependència. I això ho diu Urkullu després de pactar un govern amb el PSOE per mantenir-se el PNB en el poder de Euskalherria, cosa que justifica dient que la independència ra no té sentit, i la interdependència no és la fi de les nacions. Oblida però Iñigo Urkullu la quantitat d'Estats nous que són a les Nacions Unides cretas en ple segle XX i fins fa uns dies. Com deia Vicent Partal, interdependència sense ser Estat independent vol dir que acceptes la dependència que et lliga a un Estat que no és el teu, en lloc d'una relació mútua entre iguals. El Referèndum d'autodeterminació per Catalunya no és polìtica ficció, doncs els catalans trenim molt clar que cap modificació de l'organització territorial de l'Estat que es faci a la Constitució pot donar una resposta coherent i acceptable pels catalans a la qüestió de la independència, si el Gobierno de España imposa posar fora de tota negociació la unitat artificial de l'Espanya per ampliació territorial de Castella que va absorbir el territori de Catalunya per la força de les armes, però no l'ànima catalana que va romandre a l'espera de millors temps.

som on erem. Cal no enganyar-se

Van dir que volien dialogar i ja ens ho creiem, la Vanguardia d'ahir parlava d'un gest del Gobierno envers Catalunya amb la qüestió del català. La vicepresidenta Soraya Saenz de Santamaria ens obre despatx a Barcelona a la seu de la delegación del Gobierno i vindrà amb el seu millor somriure. Però poques hores ha durat l'apropament amable del Gobierno quan han vist els capgrossos de Madrid que el Govern de la Generalitat no es plega als desijos del Gobierno. Primer ens diuen des de'l PP que el referèndum és quelcom de diabòlic agafant-se al fracàs del dirigent italià Sr. Renzi amb el referèndum sobre la recentralització, en lloc de dir que el centralisme és l'error en una Europa dels pobles que s'ha de governar pel principi de la subsidiarietat de l'Estat. I rapidament ha despertat de nou en Alfonso Guerra dient que España no és una nació de nacions, negant aquest vell dirigent del PSOE que Catalunya és un a nació, ara que Pedro Sánchez ja reconeix que Catalunya és una nació. Rajoy, que tampoc reconeix el fet nacional català i sembla no haver llegit allò de "nacionalitats històriques" escrit a la Constitució de 1978, no vol el referèndum per aprovar una possible reforma de la Constitució en qualsevol sentit per què sap que el sobiranisme català l'aprofitaria. Temen tot referèndum perquè es pensen, i a més ho diuen en públic, que Catalunya podria legalitzar el seu sobre la independència que és el que no volen, ignorant o volent ignorar que el referèndum com la sobirania nacional catalana és un dret imprescriptible, incedible i ineludible, encara que la Constitució no l'hagi previst. La Constitució no pot prohibir el referèndum a Catalunya perquè fou escrita per garantir les llibertats i una evolució democràtica al final de la dictadura, amb l'obligació de retornar als vençuts els drets que se'ls havien prés per la força de les armes. Com diu el Conseller d'afers exteriors Honorable Raul Romeva, <>, doncs res no ha canviat en la posició del Gobierno contrària al Referèndum que Rajoy va dir que no volia admetre ni permetre mentre ell fos el President del Gobierno. La política actual del Gobierno és de distracció de les reivindicacions catalanes contestant, això si amb cara simpàtica i música celestial, que, de nacionalisme cataalà i populismes que és el que hi ha darrera del nacionalisme, res de res. L'actuació del Gobierno amable i simpàtica, se sembla a la dels violins dels crematoris de Mauthaussen. Volen intentar amb més diners donats a comptegotes rebaixar el nacionalisme democràtic català, el de l'independentisme. Però ens prenen via Tribunal Constitucional els impostos contra tot allò que inventem fiscalment qu'els interessa recaptar a ells, quan saben la Generalitat aprima la seva economia i vetlla per refer l'economia pública catalana. I mentre això passa, paral·lel·lament, Alfonso Guerra, l'exvicepresident dimitit del càrrec PSOE després de desvetllar-se la corrupció a Sevilla del seu germà Juan Guerra, parla de l'odi a la dreta com quelcom que no forma part del programa del PSOE, però no dissimula el pacte PP/PSOE de dominació contra Catalunya, com ja va fer vantant-se d'haver passat les estisores a l'Estatut del 2006 a la Comissió constitucional del Senat de la que n'era membre. El que està passant desfa el diàleg possible donat que no poden dissimular en cap moment que no volen admetre la legalitat del referèndum d'autodeterminació que exigeix Catalunya. El referèndum no és cap imposició, és una realitat reconeguda en dret internacional per resoldre conflictes, negar el dret de Catalunyaa al referèndum és voler seguir en el conflicte. Pel PSOE el nacionalisme a Catalunya és quelcom de dretes que cal desfer, no entenen que hi hagi socialistes defensant la independència. El desgavell espanyol continua.

contra l,'egoísme dels grups hegemònics

Alguns han descobert que la invocació dels Drets Humans no acaba amb les desigualtats ni amb l'explotació dels treballadors per empresaris sense escrúpols ni moral que aplaudeixen que el salari mínim els permeti fixar-lo com el salari màxim en els convenis laborals d'empresa. La ideologia dels drets humans d'aquesta manera es converteix en un element inservible, segons analitzava amb encert Karl Marx, davant la lluita per la igualtat jurídica davant els posseïdors de les fonts financeres i els grans terratinents que només contracten peonades i mà d'obra temporal. Els drets humans són inservibles davant el poder del que decideix el que es pot dir i el que no es pot dir, sense permetre la rèplica i la contestació, que no afalagui el sistema jurídic i les formes de vida imposades per el col·lectiu conservador basat en lleis positives. Aquesta consideració es vàlida tant pel comunisme com pel capitalisme. No es pot entendre com just i equitatiu que el que vend la seva força de treball es digui que té els mateixos drets que el que la adquireix imposant-li les condicions de l'explotació d'aquesta força, o es pensi que els pot limitar amb manifestacions de protesta. Hi ha una societat molt extensa creada en base a l'interès personal i l'egoísme, amb l'exigència de una obediència cega a les arbitrarietats dels poderosos i de les formes de vida basades en l'egoísme i els que posen límits a la utilitat de la força de treball. La societat del poder conservador està mancada d'humanisme i d'esperit de col·laboració o contribució quer caracteritza la diversitat i la solidaritat amb vocació comunitària i de progrés social, doncs els drets humans no poden ser considerats contraris a les nocions de llibertat i d'igualtat que no es poden substituir tant sols per l'equitat. Cal recordar amb Ciceró que <> Es tracte de justícia proporcional feta amb la rectitud de les persones basada en la equitat i la justícia distributiva, no en el domini privilegiat del dret en mans d'un grup hegemònic, doncs tots els éssers humans estan dotats de una dignitat que cap ruptura promoguda per una col·lectivitat particular pot destruir. Cal no oblidar que els juristes antics defensaven que les lleis positives que contradiuen les lleis naturals de l'home a la igualtat i a la llibertat no mereixen el nom de <> que l'Estat contemporani oposa als drets i llibertats naturals dels ciutadans que va reconèixer la Declaració de Virginia del 12 de juny de 1776. La justícia distributiva dels romans pot fer possible que els drets humans no quedin inservibles ni obsolets davant el poder de les minories que control·len i dominen la producció, les seves finalitats i la seva rendabilitat.

sobiranisme feble

Cada vegada hi ha més gent convençuda de que tornem a la política del peix al cova. Dona la sensació de que el Govern català no té una veritable proposta i finalitat certa de convocar nun referèndum, doncs per molt diàleg que encetin no arribarà la Generalitat a cap pacte amb l'Estat per la celebració del Referèndum després del que hem sabut del que va passar la nit del 9N, i l'excusa de Espanya no ens deixa no la volem escoltar més. El full de ruta que segueix el Govern de la Generalitat no voldriem que vagi camí de convertir-se en un procés interminable, puig que estem convertint el procés en etern i inacabable parlant d'una sobirania plena d'ambigüitats. La llibertat política que significa gaudir d'una República Democràtica Independent es troba tant llunyana avui com el retorn del Messíes. Enmig d'aquesta situació el Vicepresident Junqueras va a Madrid a una reunió de temes fiscals i fora de l'ordre del dia deixa anar que celebrarem un referèndum per la independència. D'altra banda els del PSOE apreten als del PSC perquè renunciin a seguir dient que Catalunya és una nació i parlen d'expulsar-los de la federació socialista si no es coinfessen com ells volen. Podriem dir que torna la inquisició. Però a Madrid, dretes i esquerrees refoses en el PPSOE, ens volen una provincia dòcil i bona pagadora d'impostos perque tot vagi bé i tornem a la normalitat, apujar els impostos sense problemes, no reduir la despesa de l'Estat, èr+ò si la de les autonomies, convèncer amb copes de cava els catalans de que a la Catalunya actual no és possible una DUI, ni el RUI, ni la desobediència, perquè es creuen que ells ja governen bé i tots som aliens als greuges de Catalunya que Rei i Govern central ignoren. La política actual gira com un concert de mal jazz, però al món del treball segueixen els problemes d'un empresariat amb vocació esclavista dels treballadors, baixos salaris, jornades més enllà del que hauria de ser, i els sindicats ja s'adonen que els han pres el pel amb la nova fixació del salari mínim en 700 euros que segueix sense ser un salari digne. Però les reaccions són febles i el malestar per les condicions laborals no es manifesta si no és als aeroports i les estacions de trens. Cal que el sobiranisme aclareixi que vol la independència de Catalunya, si o no, i no vagi amb més vaguetats. Comença a ser hora de recordar a l'Estat que hi ha un dret internacional que ens dona suport malgrat les seves reaccions enfurismades cada vegada que parlem de Referèndum per saber si el poble del territori català vol o no vol la independència. Espanya nega la democràcia i els catalans l'hem d'exigir sense febleses, fent pinya per superar els de la política del domini i la hegemonia del poder oprobiós. Podran entendre i acceptar finalment les dretes catalanes que sense la classe obrera no hi haurà independència?

procés aspiracional

Costa molt d'entendre que ens trobem amb dirigents polítics que puguin passar hores xerrant sense parlar de República Catalana, ni de Estat Català, ni d'Independència. Dona la sensació de que són polítics claudicants, i més ara que la Sra. Vicepresidenta del Govern espanyol ens diu qwuer si volem Referèndum modifiquem primer la Constitució quan sap que aquesta aposta és impossible de guanyar pels catalans que compten amb el vot en contra del mateix PP, el PSOE i Ciudadanos, que tots plegats sumen majoria al Congreso de los Diputados. Som en el transfranquisme de los principios fundamentales del movimiento inmmutables i d'una monarquia hereva de la dictadura. Aquest invent de la democràcia feta per no demòcrates ha sigut un maquillatge perfecte per crear una classe política que no sap on va, que no es defineix, que ha de delegar en altres per construir ideologia que la situi electoralment.Tant si val que siguin que són de centre, de dreta o d'esquerra. Haurien de començar per adonar-se que dels impostos a Espanya en diuen impsició fiscal que és de la que tothom que pot fuig, quan el concepte fiscal català és el de la contribució, ben diferent. Molta gent veu els diputats com quin va al zoològic, i això és preocupant perquè els catalans no escarmentem. El que és més veritat encara i no s'en vol parlar és que el 9N el jovent de 16 anys no anava a votar. Ara hem de fer pedagogia de la cultura del vot i explicar a la gent perquè és important que Catalunya esdevingui un Estat democràtic independent, les avantatges de la independència per a tots, les dificultats amb les que ens trobarem al principi fins que s'arribi a un acord amb l'Estat espanyol pel repartiment del deute i les transferènciues de bens i drets. De la mateixa manera hem de fer pedagogia de les vituts d'un sistema de llibertats i de transparència real de la gestió pública.La gent ha d'aprendre que debatre no vol dir cridar més que els altres, i que la democràcia a Catalunya és fa cada dia amb comportaments de respecte i de tolerància, sense imposicions, amb diàleg i pactes. Però el que no pot fer ni ha de fer Catalunya és deixar-se entabanar per una millora de financiació quedant-se de nou l'Estat espanyol el tall gros, provocant el desviament fiscal d'empreses catalanes cap Madrid, com hem tingut ciutadans que s'han domiciliat a Navarra, Mònaco i Andorra per no pagar impostos a Catalunya. Hisenda hauria de poder aplicar la doctrina de l'aixecament del vel i del fals domicili fiscal.