paciència unificada de Catalunya

Per superar la crisi actual, l'Estat espanyol inicia tota mena d'accions. Unes de caire policiaol, altres judicials i altres  d'ordre econòmic. Tota la acció és política i està destinada a provocar una paralisi del procés.  L'Estat se segueix considerant, però, representatiu, presentant-se com la realitat mateixa i garant de l'ordre constitucional. L'expressió d'aquesta realitat es fonamenta en la via electoral, la qual cosa justifica que l'Estat es vegi obligat a intervenir en la realització de les finalitats de qui el dirigeix. que se sent     l'interpret de la voluntat popular. Amb aquesta actuacioó l'Estat se separa de la comunitat humana o societat per imposar una regulació jurídica que pot no coindcidir amb la voluntat social, un poble que no participa de les decisions de govern. L'Estat oblida que el poder públic ´çes dependent del poble, doncs tot poder es troba en el poble al que l'Estat està ogbligat a servir, no a la inversa. En una democràcia no és activitat normal obrir investigacions per presumptes delictes impossibles quan l'activitat és pacífica i garantida per les llibertats   fonamentals. Nomé4s és posible  l'alteració de la vida política per part de l'Estat si es produeix amb desviació del poder delegat de que disposa,  donat que en una democràcia tots els poders emanen del poble. La doctrina jurídica   política ha admès el referéndum com una variant o forma de democràcia dirtecta que està reconeguda per la Declaracio Universal dels Drets Humnans i la nostra Constitució de 1978.  Alteraer la vida políticas negant el dret a la democràcia directa és  anar conrtra els drets fonamentals i deslegitima  el poder de l'estat per la seva funció distorsionadora dels avenços democràtics.   La inciativa popular és un acte d'exercici de sobirania que no es pot confondre amb una democracia gregaria o populista, doncs tots els individus són igualment sobirans, i l'Estat no els pot privar del seu dret a la llibertat  l'exercici de la sobirania. Interpretar les constitucions  un cop refredendades com una cessió perpetua de sobirania en el poder de l'Estat és antijuridic i antisocial. Les Constitucioons no són instruments perfectes ni complerts. Poden presentar deficiències i forats jurídics que en un món global s'han d'omplir i resoldre d'acord amb la doctrina. i el dret internacional interpretats d'acord amb les circumstàncies socials i la voluntat popular que no es pot limitar a manifestar-se  eleccions perìòdiques, doncs la voluntat popular és l'expressió veritable de l'opinió pública a la que s'ha de sotmetre l'Estat. L'Estat no té com finalitat tapar les irregularitats del poder, desprestigiar les institucions bàsiques i confondre els poders. No són aquests els principis i els valors de la Unió Europea ni els de les Nacions Unides que admeten el dret dels pobles a desenvolupar-se lliurament, amb independencia de l'Estat on radiquin.  L'Esrtat precisa un canvi d'actuació, obrir-se al debat i al diàleg, revisar la seva estructura i reconèixer les realitats socials i històriques que se li presenten. La violencia i les presions mai no condueixen a bon port.

No em consta, no ho sé, no és veritat

Aquest 26 de juliol és un dia diferent. A Barcelona imputen el Secretari de Presidència per sedició desprès de rebre-li declaració com testimoni. De la normalitat a l'anormalitat en qüestió de minuts. No han dit si aquest fet estava dins de l'ordre del dia dels serveis  d'avui i autoritzat per la superioritat. També laVicepresidenta segueix insistint en  que el referèndum és il·legal contra la opinió del President Puigdemont. I la més festiva, la denegació d'inscriure  Diplocat entre les entitats que poden designar observadors internacionals. UN dia no pas com els altres desprès de celebrar els 25 anys delsjocs olímpics dins del màxim fair play i educació,amb un rei que semblava pidolar sortir de l'atzucat en que s'ha ficat la monarquia. Ésincoherentelquer va dir el rei en el seu discurs amb el que ha passat desprès. Parlar de tolñer+ància i obrir procediments per sedició,  i no voler tolerar un referèndum que es vol celebrar democràticament a Catalunya ,no lliga amb l'article 7 del Tractat dela Unió Europea,com passa a la Polonia que vol controlar el poder judicial. El dret dels catalans a decidir no és cosa dels espanyols  contrariament al que destacava un dirigent socialista a televisió. Hi ha polítics espanyols, començant pels de Madrid, que encara no s'han assebentat que això del dret d'autodeterminació només correspon als pobles que es volen determinar, no als que els volen tenir sotmesos contra la seva voluntat.On queda doncs el respecte a les llibertats i la tolerància que deia el Rei? I avui, el President Rajoy que ho és del seu partit, dient a un Tribunal que no sap res,que no coneix la comptabilitat del seu partit, que no recorda,que no és veritat, que tot era net.  I allò de sé fuerte i farem el que podrem ,no era per ell res més que això que es llegeix textualment. Poca broma. Els que estanm enganxats al poder no reconeixen res brut i distreuen la Guàrdia Civil amb altres coses, contra Catalunya sobre tot. Per què no investiguen més les històries del PP?. Pot ser que descobreixin quelcom més.

moralitat pública

És cert que Espanya té un problema amb la democràcia. Que el President Rajoy estigui preparant la seva declaración davant el Jutge és símptoma de que no es respectarà la veritat que el procés exigeix..Hi ha qui diu que sim en un país de oandereta on uns compleixen i altres se'n aprofiten. I això és el que encara es considera des del poder una nació civilitzadora en costums i doctrina. Algú ha dit que Espanya no és Rajoy i altres que no es pot ser neutral davant la crisi del referéndum de l'1 d'Octubre. També hi ha qui diu que el referèndum deivideix els catalans quan l'únic efecte real és el de conèixer la opinió del poble. Parlar de transparència sembla difícil. Parlar d'honestedat és quelcom que queda fora del diccionari polìtic. Honestedat, que vol dir prou corrupció i  més control de la gestió pública és el mateix que dir que no haurien d'haver desaparegut els papers  dels arxius de la Comunitat de Madrid que demostren el desviament de diners. Moralitat vol dir que s'han de tornar tots els diners esmerçats en reflotar la banca, pagar indemnitzacions pactades com el cas Castor, els diners perdurts amb la fallida de les autopistes radials de Madrid, les inversions  sumptuàries en AVE, l'aeriport de Castelló, el parc temàtic de Benidorm, la guerra d'Irak, els jardins de les Ambaixades españoles, el sou elitista de la Princesa Leonor  i no diem de les infraestructures ferroviaries de l'Estat a Catalunya, i tantes altres qüestions com ara les amenaces d'ofegament financer de la maltreta economía de la Generalitat. Moralitat vol dir que l'Estat ha de complir l'ordre donada per la Comissió Europea  de recuperar els ajuts otorgats a grans empreses que tornen a pagar dividends sense  tornar els diners públics que están pahant els ciutadans. Moralitat vol dir també que no pot ser Ministre qui no atura el negoci ded les influències. Moralitat no vol dir negar-se al diàleg polìtic i servirse dels serveis judicials i policials per imposar la seva política. No és moralitat criticart i atacar la unilateralitat defensiva de qui no és escoltat. Defensar el dret a l'aplicació del Dret internacional com a part de l'Estat de dret no es pot considerar  desobediència a la llei. Germà Bel, en les seves "Cabòries de d'una galaxia llunyana" recorda que la moral pública va acompanyada d'una administració decent. Bel afirma que quan una comunitat disposa dels mitjans econòmuics    suficients pel funcionament dels seus serveis, la corrupción es redueix per què no ha de fer trampes per competir amb les comunitats envoltades de fort frau fiscal, que recapten  menys. No és moral dir que Espanya fa crèixer el treball, gràcies al partit que la lidera quan seguim sent líders europeus en atur, quan la indeoendència judicial comença a desaparèixer i ens situen en el lloc 67 de la llista. Com diu Germà Bel, vivim un escenari fantasiós amb la fòbia anticatalanista del Govern central. No és clar que  el model español pugui sibreviure a la crisi de l'Estat uninacional español, recentralitzador per l'obssessió de la unitat nacional, rebutjant estudiar models alternatius. L'efecte de la imposició de l'idioma universal castellà per absorbir el català que parlen uns pocs milions, el control tributari declarant inconstitucionals tots els tributs aprovats pel Parlament de Catalunya i la supeditaciño de ls justicia a la llei espanyola abans que al dret, com imposició intocable, segueix sent la definició de l'Espanya dels vencedors, la dels que aboliren institucions, drets, lleis i llibertats. Anem cap una nova bombolla? Quina és sinó la política de l'estat amb el centralisme excessiu assentat sobre bases cegues i insolidàries. Quina és la veritable dimensió moral del debat polìtic? On queden la igualtat de valors i la justícia social en aquest Estat?, Moralitat és lluitar contra el clientelisme, el frau fiscal, les despeses innecessàries. Moralitat és respectar la indeoendència judicial i no sotgmetre les decisions judicials a la llei de l'estat que  sembla derivar cap una forma de govern no democràtic, com a Polonia. Dgnitat humana, pau, pluralisme i tolerancia davant les restriccions il·legítimes del dret a la llibertat són amb la moralitat pública un element adicional al fet constitucional que impedeix desproporcionalitats i arbitrarietats del poder de l'Estat..

malestar i contrapropaganda

Parlen de moderació davant una situació de malestar generalitzat.  Segueixen tancats a resoldre el conflicte perquè no volen que se celebri el referéndum. Rajoy no varia la posició d'imposició hegemónica del Govern de l'Estat. La Vicepresidenta   segueix dient que en 24 hores la Fiscalia pot carrega5r contra qui sigui. Mentre això passa, el Rei va de viatge a Londres a visitar la família reial británica, com qui va a veure al tieta.  En el Parlament británica, rebut com hoste d'excel·lèncioa va i demana la finca de Gibraltar com qui demana un regal que sap que o li donaran.  Gibraltar és i seguirà sent territorio británica. Les protestes per la ingerència espanyola ja s'han fet sentir  al Regne Unit. Segueix la campanya antireferèndum als diaris de Madrid i algun de Barcelona. Es ptractica l'autocensura informativa. Hi ha coses que no cinvé que se sàpiguen i no es diuen. Per la seva banda, Pedro Sánchez ha vingut a Barcelona un 15 de juliol, a proposar una política refregit del penaament socialista espanyol, ben lluny del pensament de Pasqual Maragall. La nova utopia sociaista és la de l'Espanya federal mab el reconeixement  de Catalnya com una nació cultural. Concepte nou en política que podría  intentar donar la volta a la Sentència del Tribunal Constitucional de 2010 que va negar Catalunya com a nació. I d'això en diuen la Declatració de Barcelona. Els socialistes espanyols saben que dins del partit  no tenen unanimitat en el posicionament ni prou força per imposar un canvi express de la Constitució,. El PP i Ciutadans no volen i ja està tot dit. Cap canvi. L'Estat es reserva el dret de seguir discriminant Catalunya i aïllar-la internacionalment. E·s t5racta de fomrntar el caos i el descontentament a Catalunya contra el seu propi govern,  dir que les unes són com els waters, que si votem no servirá per res. Es tracta de seguir ignorant el pensament català, fugir del penasqment republicà.. Iceta no creu que la Constitució pugui ser discutible o il·legal, quan tots sabem al cap dels anys que part del text fou imposat per fonts extraparlamentàries i que la mateixa monarquia no va voler sotmetre's a un referèndum. Era important seguirn declarant morta la República que Francio havia  abolit. Poc importa que la Constitució haguem descobert és una transposició de les lleis bàsiques del franquisme,   decorades i dissimulades amb el text de la Convenció europea dels Drets de l'Home i els Drets Humans com a criteri d'interpretació de les lleis aplicables. Espanya reconexia el Dret Internacional dels Tractats, però el Govern no el vol aplicar. No els convé perquè posa en pèrill el monopoli conservador i contradiu les sentències del Tribunal Constitucional. Segyeuixen existint les dues Espanyes, la de l'aixecament militar franquistra  i les dretes españoles contra la República amb  la guerra civil desencadenada contra els drets socials i les llibertats republicanes, contra Catalunya que no es resignava a viure sota la política de l'amistat nazi. Banderra vedfde a les platges i bandera roja a la política española. A Catalunya volem un país on la gent treballi en lloc de malgastar els bens públics i viure de sous  indignes  que no es corresponen amb els dels treballadors. La repúblic els iguals i dels drets socials  és un futur indiscutible tot i respectant la llibertat de mercat. WEns volen buidar el cap de la idea catalana. No volen que perturbem la pau de la victoria aquells que ens han volgut allunyar de la política monopolitzada per el govern de l'Estat fent desaparèixer el passat amb una Constitució dissenyada per crear falses espectatives i il·lusions fàcilment esborrables des del poder. Unes autonomies administratives i la resta intocable era tot el disseny. Cap altra hotritzó que el de play boy i l'alienació,  no trencar tabús. Jovent sota l'alienació. El deliri era creure que Catalunya desaparexeria sota la seva esterilitat política aizí qualificada per Rajoy. Po0c importen al Govern de l'Estat els greuges dels catalans ni l'engany públic. Es tracta de doblegar els catalans a l'obediència parlant d'afavorir el conjunt dels espannyols. I adverteixen de nou que respondran al Govern català amb  la "raonable força de la llei". No existeix altre diàleg que l'ús de l'aparell judicial i la reporessió económica  per fer que el desafiament sobiranista no tingui la més mínima possibioitat d'èxit. Volen fer prevaldrá l'Estat de dret      espanyol contra el referéndum cataalà que reconeix el dret internacional. Els hem de recordar com la cançó que som i serem gent catalana, tant si és vol com si no és vol. Catalunya no es partidària del model de règim autoritari vestit d'acord amb la llei i la corrupción. Han desencadenat un presidencialisme de fet encadenat a la corrupción que és el primer pas cap una dictadura del líder del partit dominant.  Escoltar-se a si mateix n'és la demostració d'aquesta manera de ser i de fer.. De dictadures i dictablandes ja en tenim experiencia, com també sabem que les dictadures no són eternes  com tampoc ho són les lleis injustes i els estats de dret que neguen l'Estat social. La violencia és una negació de l'estat. L'utiltzacio dels poders de l'Estat al servei del poder central també ho és.  Utilitzar els instruments de poder contra els que s'oposen als dictats aritraris del Govern, la supèrbia i la petulancia dels que es creuen intocables, desmotra la manca d'orientació ética i soc ial dels qui manen, els qui converteixen l'Estat en l'ordre de la justicia, en lloc de fomentar el benestar, les llibertats i el respecte als drets nacionals de Catalunya tabtes vegades negats i abolits..

qüestió d'etiquetes socials?

No cal anar gaire lluny per veure amb les reaccions de la gent que existeix una por generalitzada, la por social de que parla Heinz Bude en el seu estudi sobre "La societat de la por". La depressió econòmica, els acomiadaments massius,la precarietat laboral, els salaris de misèria, la migració del jovent cap altres paÏsos, sembla ser dins del mateix marc social que significa la OCDE. L'Estat nacional ha fet fallida per una mostrada ineficàcia davant els problemes socials, desorientant la democràcia, introduint la manca d'equitat i la injustícia en les relacions socials. La desobediència social impideix a l'autoritat exercir el poder davant la pluralitat de costums i normes socials que se li oposen i trenquen amb l'equitat. James K.Galbraiten el seu "Desigualdad" parla de les diferents dinàmiques sobre la renda. En la societat moderna les classes i les fortunes no són hereditàries com en els temps antics, existint ara la desigualtat coma fet natural.El gran problema és la remuneració de la força de treball sotmesa a tota mena d'explotacions, que és la que ha donat peu a totes les revolucions. Quan a uns polítics i els seus valedors no els interessa fer lleis socials, és quan es produeixen els anomenats populismes i apareixen els salvapàtries. La por social troba l'escut protector en els autoritarismes i les dictadures en lloc dels sistemes democràtics. Ara vivim en una societat guiada per la llei del benefici que genera pobresa, malalties, destrucció dels drets humans i la dignitat humana. De la prosperitat post Segona Guerra Mundial hem anat a l'inseguretat actual. El jovent actual segueix reaccionant contra les convencions socials dels nostres temps, començant per allunyar-se de l'església i de la política de partits que consideren una activitat inútil.Interessa l onou,no allò que ja és vell,les velles formes politiques. Cal que la politica es faci per la via digital, dins de l'individualisme que convocarà la trobada quan i on convingui. Milers de joves als concerts de rock contra unes poques desenes de persones grans en conferències polítiques i esglésies defineixen la situació amb tota exactitud. El que val és la contracultura, l'anticapitalisme militant, trencar amb el passat. Destruïdes les institucions del benestar per la política conservadora dels governs que gestionen la crisi actual, augmentant les desigualtats, al jovent poc espai de futur li queda si no canvia la política econòmica i social en temes de llibertat, equitat i drets iguals per a tots.

anuncien l'apocalipsi català

Em pregunto què està passant que pugui permetre assenyalar el procés català com catastròfic i calamitós per Catalunya. Aznar deia que els catalans ens esbarallariem internament i cauria el procés. Sembla que aquest és el paper que juguemn els "comuns", amb el seu ara si, ara no, i visca l'ambigüitat. Grups d'esquerres unionistes, se suposa,des de Madrid, fan una crida a comunistes i anarquistes catalans perquè es girin contra elreferèndum. Dreta i extrema esquerra espanyoles no volen el referèndum. Les esquerres catalanes, segons ells no poden donar suport a un referèndum organitzat perla burgesia catalana perperpetuar-se i tapar la seva corrupció. Creure o voler fer creure alagentdebona fe que el referèndum té alguna cosa a veure amb la corrupció i l'evasió de capitals, és una clara manipulació, desinformació orquestada i una contradiccióamb les exigències socials d'un poble que veu reduït dia a dia el seu nivell de vida per les decisions econòmiques del Govern d'Espanya. Cada dia trobem més "ninis" i treballadors menys que mileuristes en situació de exclusió social. La probresa és ja activa a moltes llars depenents dels salaris reduïts, per sota del salari mínim europeu i patint la precarietat laboral, quan és sabut que una llar necessita un mínim 1.250 euros per viure, sense despeses extres. Quants treballadors reben salaris per sobre d'aquesta xifra? Quina preocupació per la formació i l'accés de la classe obrera als bens de la cultura? Criden a l'apocalipsi perquè volem que els catalans tinguin una vida millor. ës creuen que això és pot seguir presentant com un èxit econòmic? Limitacions i manca de competències impideixen a la Generalitat trobar sortides democràtiques a la crisi social.A Madrid volen desconèixer la situació com també marginen encara Mosos d'Esquadra, cos policial nou, preparat, jove i competemt. A Madrid parlen de la història comuna i la solució constitucional de 1978. Ara fan veure que no va passar mai res d'important a la història de Catalunya. Els cal amagar i fer ignorar que els catalans varem ser annexionats a Espanya per la força, contra la nostra voluntat, tal com explica la història. Ho discuteixen tot, No volen que tirem endavant el referèndum intentant espantar la gent i enfrontar funcionaris i govern català. Diuen que ho poden aturar en 24 hores amb la llei a la mà. A Madrid no volen parlar de res que no els convingui. Ara és qüestió de tancar el setge al referèndum i destruir un a un els seus defensors. CAl atenorir la societat i què millor que anar obrint procediments judicials contra els càrrecs i si convé contra els funcionaris amenaçant-los amb la pèrdua de lloc de treball i sou? No serà que de tanta catalanofobia en fan un gra massa i això de la democràcia que recomanen les Nacions Unides i defineix la Unió Europea encara no ha arribat a Espanya? Segueixen creient i dient que fora de la Constitució no hi ha vida legal, ni existeix cap dret que se li superposi. Diuen que la sobirania és de tots els espanyols i resulta que l'han cedit a la Unió Europea i les Nacions Unides. En què quedem? No crec que pensin el mateix que el govern espanyol a les Nacions Unides i molts països que avui son repúbliques independents a Europa. .

Ada Colau vol la Generalitat

L'acord de la coordinadora del partit Catalunya en Comú del passat dissabte ha aixecat ampolles i tempestes a la política catalana. Colau no amaga que vol ser la nova Presidenta de la Generalitat. Per entrar en la lluita electoral, d'acord amb la legislació espanyola, li convé no tenir taca com desafecte del sistema. La antisistema, com en Pablo Iglesias, ara ho és menys. Ja li aniria bé que eliminessin els seus contrincants, perquè tots sabem que Catalunya en Comú i Podemos són una mateixa cosa. Als Comuns no els interessa el referèndum d'autodeterminació. El que volen és el poder per fer i desfer el que els sembli, imposar les seves exigències. Tot el que digui ara la coordinadora de Catalunya en Comú que presideix Ada Colau, el partit, sobre política de portes obertes i no obstrucció de l'Ajuntament de Barcelona en Comú són excuses perquè el referèndum serà efectiu i també produirà una gran mobilització de partidaris i detractors. De fet el que no volen, com tampoc Pablo Iglesias a l'hora de la veritat, és el referèndum que Ada Colau reivindicava a les eleccions municipals de 2015. Per això entren en tantes cvontradiccions. Ja només els falta dir, com la Vicepresidenta Soraya Sáenz de Santamaría, que el referèndum infringeix la Constitució, per no ser un referèndum pactat o per no respectar els requisits per la modificació de l'Estatut d'Autonomia, retallat judicialment contra la voluntat dels catalans, i per tant coincideixen, els comuns amb el PP, que és aplicable contra la Generalitat actual elegida democràticament per els ciutadans de Catalunya, d'acord amb els principis i valors constitucionals, la Llei de Seguridad Nacional de 2015, que no sabem si el Sr.Maduro l'ha copiat o la vol copiar amb la seva història constituent, per tenir el control absolut del poder amb un simple Decret presidencial. L'Alcaldessa, posada ara a dirigenta de partit, deixa de banda els seus errors, les queixes dels veïns del Poble Nou,les dels ciutadans que no volen més despesa en obra pública innecessària, les dels treballadors de les terrasses que obliguen a tancar, les dels empresaris que no poden obrir hotels mentre creixen els hostels col·lectius i els pisos francs. No són capaços, un Ajuntament que es diu d'esquerres, de resoldre la queixa dels treballadors del metro i la vaga que perjudica als treballadors usuaris del servei. Els fracassen els plans d'habitatge social, no escolta els veïns, no vol signar Ada Colau,o no li deixen els seus superiors reals, la declaració institucional a favor del referèndum, tampoc defensa la ciutat contra el col·lapse de l'aeroport i el caos que ens organitza l'Estatamb la manca d'infraestructures. Es desentén del futur perquè s'el vol fer seu, i ara jano viatja amb el poble en metro perquè disposa d'un xòfer i cotxe oficial fet a mida de les seves conveniències. Com hi ha qui es pot creure que aquesta senyora pot ser la Presidenta de la Generalitat caigut en Puigdemont? Si al seu partit té gent que busca feina, que s'apuntin a la Oficina de la Generalitat o espabilin,en lloc d'esperar a repartir-se càrrecs com ja han fet al'Ajuntament i també van fer altres anys passats, PSC inclòs que ara li fa d'aliat fidel. Aquesta senyora no treballaper fer possible la llibertat nacional de Catalunya. Vol el poder, no el referèndum que defensava el 2015.No crec que hagi perdut la memòria. És que ara parlar a favor del referèndum i del SI no li convé a la seva polÍtica. Ada Colau vol ignorar que Catalunya no va unir-se voluntàriament a Espanya , sinó que va ser brutalment conquerida, perquè el que vol Ada Colau és l'enfonsament del procés i lliurar Catalunya a les mans de Pablo Iglesias.No n'hi ha d'altra, o el que vol és anar vivint ella i els amics, deixant anar paraules, només paraules? Els banquers per ella avui ja no són criminals i treballa amb ells. Tampoc es dedica a parar desnonaments. Ara no li convé fer d'okupa, tolerar o pagar els okupes com el convergent Trias, ni fer escratxes. l'esquerra participativa, radicalment democràtica no és la imatge presenta des de dissabte la alcaldessa Colau que confon referèndum amb mobilització i dret a decidir amb dret d'autodeterminació. Millor seguir pensant que un altre món és possible a les eleccions de 2019 per el municipalisme democràtic.