qüestió d'etiquetes socials?

No cal anar gaire lluny per veure amb les reaccions de la gent que existeix una por generalitzada, la por social de que parla Heinz Bude en el seu estudi sobre "La societat de la por". La depressió econòmica, els acomiadaments massius,la precarietat laboral, els salaris de misèria, la migració del jovent cap altres paÏsos, sembla ser dins del mateix marc social que significa la OCDE. L'Estat nacional ha fet fallida per una mostrada ineficàcia davant els problemes socials, desorientant la democràcia, introduint la manca d'equitat i la injustícia en les relacions socials. La desobediència social impideix a l'autoritat exercir el poder davant la pluralitat de costums i normes socials que se li oposen i trenquen amb l'equitat. James K.Galbraiten el seu "Desigualdad" parla de les diferents dinàmiques sobre la renda. En la societat moderna les classes i les fortunes no són hereditàries com en els temps antics, existint ara la desigualtat coma fet natural.El gran problema és la remuneració de la força de treball sotmesa a tota mena d'explotacions, que és la que ha donat peu a totes les revolucions. Quan a uns polítics i els seus valedors no els interessa fer lleis socials, és quan es produeixen els anomenats populismes i apareixen els salvapàtries. La por social troba l'escut protector en els autoritarismes i les dictadures en lloc dels sistemes democràtics. Ara vivim en una societat guiada per la llei del benefici que genera pobresa, malalties, destrucció dels drets humans i la dignitat humana. De la prosperitat post Segona Guerra Mundial hem anat a l'inseguretat actual. El jovent actual segueix reaccionant contra les convencions socials dels nostres temps, començant per allunyar-se de l'església i de la política de partits que consideren una activitat inútil.Interessa l onou,no allò que ja és vell,les velles formes politiques. Cal que la politica es faci per la via digital, dins de l'individualisme que convocarà la trobada quan i on convingui. Milers de joves als concerts de rock contra unes poques desenes de persones grans en conferències polítiques i esglésies defineixen la situació amb tota exactitud. El que val és la contracultura, l'anticapitalisme militant, trencar amb el passat. Destruïdes les institucions del benestar per la política conservadora dels governs que gestionen la crisi actual, augmentant les desigualtats, al jovent poc espai de futur li queda si no canvia la política econòmica i social en temes de llibertat, equitat i drets iguals per a tots.