Ada Colau vol la Generalitat

L'acord de la coordinadora del partit Catalunya en Comú del passat dissabte ha aixecat ampolles i tempestes a la política catalana. Colau no amaga que vol ser la nova Presidenta de la Generalitat. Per entrar en la lluita electoral, d'acord amb la legislació espanyola, li convé no tenir taca com desafecte del sistema. La antisistema, com en Pablo Iglesias, ara ho és menys. Ja li aniria bé que eliminessin els seus contrincants, perquè tots sabem que Catalunya en Comú i Podemos són una mateixa cosa. Als Comuns no els interessa el referèndum d'autodeterminació. El que volen és el poder per fer i desfer el que els sembli, imposar les seves exigències. Tot el que digui ara la coordinadora de Catalunya en Comú que presideix Ada Colau, el partit, sobre política de portes obertes i no obstrucció de l'Ajuntament de Barcelona en Comú són excuses perquè el referèndum serà efectiu i també produirà una gran mobilització de partidaris i detractors. De fet el que no volen, com tampoc Pablo Iglesias a l'hora de la veritat, és el referèndum que Ada Colau reivindicava a les eleccions municipals de 2015. Per això entren en tantes cvontradiccions. Ja només els falta dir, com la Vicepresidenta Soraya Sáenz de Santamaría, que el referèndum infringeix la Constitució, per no ser un referèndum pactat o per no respectar els requisits per la modificació de l'Estatut d'Autonomia, retallat judicialment contra la voluntat dels catalans, i per tant coincideixen, els comuns amb el PP, que és aplicable contra la Generalitat actual elegida democràticament per els ciutadans de Catalunya, d'acord amb els principis i valors constitucionals, la Llei de Seguridad Nacional de 2015, que no sabem si el Sr.Maduro l'ha copiat o la vol copiar amb la seva història constituent, per tenir el control absolut del poder amb un simple Decret presidencial. L'Alcaldessa, posada ara a dirigenta de partit, deixa de banda els seus errors, les queixes dels veïns del Poble Nou,les dels ciutadans que no volen més despesa en obra pública innecessària, les dels treballadors de les terrasses que obliguen a tancar, les dels empresaris que no poden obrir hotels mentre creixen els hostels col·lectius i els pisos francs. No són capaços, un Ajuntament que es diu d'esquerres, de resoldre la queixa dels treballadors del metro i la vaga que perjudica als treballadors usuaris del servei. Els fracassen els plans d'habitatge social, no escolta els veïns, no vol signar Ada Colau,o no li deixen els seus superiors reals, la declaració institucional a favor del referèndum, tampoc defensa la ciutat contra el col·lapse de l'aeroport i el caos que ens organitza l'Estatamb la manca d'infraestructures. Es desentén del futur perquè s'el vol fer seu, i ara jano viatja amb el poble en metro perquè disposa d'un xòfer i cotxe oficial fet a mida de les seves conveniències. Com hi ha qui es pot creure que aquesta senyora pot ser la Presidenta de la Generalitat caigut en Puigdemont? Si al seu partit té gent que busca feina, que s'apuntin a la Oficina de la Generalitat o espabilin,en lloc d'esperar a repartir-se càrrecs com ja han fet al'Ajuntament i també van fer altres anys passats, PSC inclòs que ara li fa d'aliat fidel. Aquesta senyora no treballaper fer possible la llibertat nacional de Catalunya. Vol el poder, no el referèndum que defensava el 2015.No crec que hagi perdut la memòria. És que ara parlar a favor del referèndum i del SI no li convé a la seva polÍtica. Ada Colau vol ignorar que Catalunya no va unir-se voluntàriament a Espanya , sinó que va ser brutalment conquerida, perquè el que vol Ada Colau és l'enfonsament del procés i lliurar Catalunya a les mans de Pablo Iglesias.No n'hi ha d'altra, o el que vol és anar vivint ella i els amics, deixant anar paraules, només paraules? Els banquers per ella avui ja no són criminals i treballa amb ells. Tampoc es dedica a parar desnonaments. Ara no li convé fer d'okupa, tolerar o pagar els okupes com el convergent Trias, ni fer escratxes. l'esquerra participativa, radicalment democràtica no és la imatge presenta des de dissabte la alcaldessa Colau que confon referèndum amb mobilització i dret a decidir amb dret d'autodeterminació. Millor seguir pensant que un altre món és possible a les eleccions de 2019 per el municipalisme democràtic.