moralitat pública

És cert que Espanya té un problema amb la democràcia. Que el President Rajoy estigui preparant la seva declaración davant el Jutge és símptoma de que no es respectarà la veritat que el procés exigeix..Hi ha qui diu que sim en un país de oandereta on uns compleixen i altres se'n aprofiten. I això és el que encara es considera des del poder una nació civilitzadora en costums i doctrina. Algú ha dit que Espanya no és Rajoy i altres que no es pot ser neutral davant la crisi del referéndum de l'1 d'Octubre. També hi ha qui diu que el referèndum deivideix els catalans quan l'únic efecte real és el de conèixer la opinió del poble. Parlar de transparència sembla difícil. Parlar d'honestedat és quelcom que queda fora del diccionari polìtic. Honestedat, que vol dir prou corrupció i  més control de la gestió pública és el mateix que dir que no haurien d'haver desaparegut els papers  dels arxius de la Comunitat de Madrid que demostren el desviament de diners. Moralitat vol dir que s'han de tornar tots els diners esmerçats en reflotar la banca, pagar indemnitzacions pactades com el cas Castor, els diners perdurts amb la fallida de les autopistes radials de Madrid, les inversions  sumptuàries en AVE, l'aeriport de Castelló, el parc temàtic de Benidorm, la guerra d'Irak, els jardins de les Ambaixades españoles, el sou elitista de la Princesa Leonor  i no diem de les infraestructures ferroviaries de l'Estat a Catalunya, i tantes altres qüestions com ara les amenaces d'ofegament financer de la maltreta economía de la Generalitat. Moralitat vol dir que l'Estat ha de complir l'ordre donada per la Comissió Europea  de recuperar els ajuts otorgats a grans empreses que tornen a pagar dividends sense  tornar els diners públics que están pahant els ciutadans. Moralitat vol dir també que no pot ser Ministre qui no atura el negoci ded les influències. Moralitat no vol dir negar-se al diàleg polìtic i servirse dels serveis judicials i policials per imposar la seva política. No és moralitat criticart i atacar la unilateralitat defensiva de qui no és escoltat. Defensar el dret a l'aplicació del Dret internacional com a part de l'Estat de dret no es pot considerar  desobediència a la llei. Germà Bel, en les seves "Cabòries de d'una galaxia llunyana" recorda que la moral pública va acompanyada d'una administració decent. Bel afirma que quan una comunitat disposa dels mitjans econòmuics    suficients pel funcionament dels seus serveis, la corrupción es redueix per què no ha de fer trampes per competir amb les comunitats envoltades de fort frau fiscal, que recapten  menys. No és moral dir que Espanya fa crèixer el treball, gràcies al partit que la lidera quan seguim sent líders europeus en atur, quan la indeoendència judicial comença a desaparèixer i ens situen en el lloc 67 de la llista. Com diu Germà Bel, vivim un escenari fantasiós amb la fòbia anticatalanista del Govern central. No és clar que  el model español pugui sibreviure a la crisi de l'Estat uninacional español, recentralitzador per l'obssessió de la unitat nacional, rebutjant estudiar models alternatius. L'efecte de la imposició de l'idioma universal castellà per absorbir el català que parlen uns pocs milions, el control tributari declarant inconstitucionals tots els tributs aprovats pel Parlament de Catalunya i la supeditaciño de ls justicia a la llei espanyola abans que al dret, com imposició intocable, segueix sent la definició de l'Espanya dels vencedors, la dels que aboliren institucions, drets, lleis i llibertats. Anem cap una nova bombolla? Quina és sinó la política de l'estat amb el centralisme excessiu assentat sobre bases cegues i insolidàries. Quina és la veritable dimensió moral del debat polìtic? On queden la igualtat de valors i la justícia social en aquest Estat?, Moralitat és lluitar contra el clientelisme, el frau fiscal, les despeses innecessàries. Moralitat és respectar la indeoendència judicial i no sotgmetre les decisions judicials a la llei de l'estat que  sembla derivar cap una forma de govern no democràtic, com a Polonia. Dgnitat humana, pau, pluralisme i tolerancia davant les restriccions il·legítimes del dret a la llibertat són amb la moralitat pública un element adicional al fet constitucional que impedeix desproporcionalitats i arbitrarietats del poder de l'Estat..