intromissió de l'Estat a la vista

Quantes vegades no hem defensat Catalunya, sense resultat, contra la intromissió de l'Estat en els assumptes i gestió de la política catalana? Quantes vegades no ens hem queixat de la intromissió dels Tribunals en els drets i autogovern de Catalunya? I ara que ens plantegem canviar d'Estat per fer-ne un de nou, català, en forma de República independent, al servei de la societat catalana, hi ha un poder que ens nega aquest dret i ens adverteix dels riscos que siginifica voler ser catalans abans que espanyols. La tradició espanyola de la solució militar, beneïda durant la guerra civil pel Cardenal Gomà amb la sang dels combatents i desprès de la guerra amb la de la dels republicans afusellats, va servir per consagrar els principis i valors de la Santa Unitat d'Espanya predicada pels vencedors, que fou incorporada a la Constitució que va substituir les lleis de la dictadura. Tot el que mostrava la seva desafecció amb el règim era un enemic possible. La deriva auytoritària és un fe ta partir del moment en que, passats els efluvis i celebracions per l'arribada d'un règim aparentment democràtic es decideix limitar l'autonomia catalana a l'hora de donar el vist i plau l'Estat a l'Estatut pel que decideixen governar-se els catalans. La retallada més greu ha sigut la feta pelTribunal Constitucional el 2010 contra un Estatut aprovat per dos Parlaments i refrendat pel poble català el 2006. Cap repercussió ni comprensió va donar l'Estat al més de milió de persones que van sortir en protesta al carrer només fer-se pública la Sentència del Tribunal Constitucional. Tampoc han fet cas dek missatgte dels més de dos milions deciutadans i ciutadanes que el 2012 erem a la concentració del dia 11 de Setembre i menys encara han fet cas a la mobilització del 9N 2014 que no va arribar a ser un referèndum, però va ser una demostració neta de i pacífica de la voluntat de Catalunya de no dependre més d'Espanya. Ara l'espìonatge i el joc polític brut també funcionen contra els ciutadans catalans. S'han inhabilitat càrrecs polítics i diputats per un delicte de desobediència al Tribunal Constitucional. El President de la Generalitat està advertit del mateix risc i la Presidenta del Parlament segueix el camí irrefrenable cap a un judici per desobediència a resolucions del Tribunal Constitucional del que dificilment s'en sortirà amb una sentència absolutòria. La llibertat política de que ens parlen els valors i princpis de la Unió Europea i la de debatre política i la d'expressió no serveixen a Espanya davant la resistència del Govern central a admetre la realitat i escoltar la veu del poble de Catalunya, impulsant en canvi una campanya de desmotivació i atemoriment amb la llei a la mà. El darrer invent del Govern Rajoy per dominar la situació, que no poden ja passar per alt ni silenciar més, és la LLei de Seguretat Nacional de 28 de setembre de 2015.La llei faculta al President del Govern espanyol per decidir i declarar,en nom de la seguretat nacional, per garantir el bon funcionament de les institucions creades per la Constitució, la llibertat dels ciutadans i la defensa d'Espanya, els seus principis i valors constitucionals, segons entengui el cap de govern qui és qui dictarà el Reial Decret per declarant la situació d'interès a Catalunya per la seguretat nacional. Definida la crisia mb la temptativa de celebrar un referèndum i la conseqüent secessió catalana, l'ambit geogràfic o territori afectat i la duració prevista, només queda ordenar al Delegat del Governespanyol que es faci càrrec de la Generalitat, suspesos per Reial decret els càrrecs per raons de la definida crisi de la seguretat nacional a Catalunya,per molt pacífica i democràtica que la volguem defensar. Aquesta és la veritable arma legal de que dispoosa el President Rajoy per acabar el somni català a cop de llei, sense perjudici de que desprès el Tribunalde Comptes exigexi als càrrecs cessats fer pagar amb el seu patrimoni personal les despeses fetes perla Generalitat per promoure el referèndum i la independència de Catalunya. Posar en vigor una Llei contra la Democràcia, que és aquella que va més lluny que les limitacions constitucionals, la que fixa obligacions i poder no previst en la Constitució, és quelcom nou a les democràcies europees, impensat i impensable, però molt espanyol. El franquisme ja en tenia pràctica i l'escola jurídica existeix. No serà que som a prop de viure un altre cop d'Estat en nom de la llei? S'atreviran a Madrid a dir que Catalunya va contra la llibertat dels ciutadans que no comparteixen el pensament i voluntat de la majoria dels catalans que volen votar? S'atreviran a seguir dient els del PSOE, PP Catalunya en Comú i els de Ciutaddans que quatre partits amb escassa militància a Catalunya representen la majoria silenciosa que a l'hora de votar no els vota o ni tan sols va a votar. Poden declarar amb tranquilitat moral crisi de seguretat nacional la via pacífica i democràtica de Catalunya cap a la independència? No seria més pràctic negociar un pacte d'amistat i bon veïnatge? No és un referèndum d'autodeterminació una activitat obedient i respectuosa amb el dret internacional, aplicable a Espanya, per no estar prohibit aquest dret per la Constitució en els articles 95 i 96, al declarar dret intern els Tractats ratificats per Espanya ni denunciats per l'Estat espanyol com anti constitucionals?. Ara s'explica el perquè a Madrid fiuen que tindrien resolt el problema amb 24 hores.No és docns cos de moure militars. És la llei en mans de qui no vol ni escolta Catalunya.