crida al dret

La història està plena d'il·legalitats i d'iniquitats en nom del dret i la justícia. Unes forçades i altres per donar satisfacció a interessos de domini en lloc d'unificació de territoris. L'anomenat Compromís de Casp de 1412, fet sense la participàció dels sùbdits catalans de les Balears i de Sardenya, entronitzant un rei estrany a Catalunya, va permetre, segons expliquen historiadors com Carles Camp, la immediata ocupació de càrrecs a Catalunya per castellans que no sabien res de les lleis, constums i forma de vida catalana,ni volien saber res de la llengua catalana, gairebé com continua passant ara que el Tribunal Constitucional carrega de cop contra la llengua catalana, pròpia de Catalunya, amb quatre sentències de que ens donen notícia els diaris d'avui,reduint-la davant la llengua castellana de conquesta i domini a Catalunya de les èlits castellanes, havent reduït Castella les nacions de la Corona catalana aun no res polític davant l'hegemonia del nou poder imposat que comptava amb la col·laboració, com ara també passa, d'una part de la societat catalana que volia imposar-se sobre la resta i treure'n profit d'aquesta posició arribista. Fou d'aquesta manera que una Corona perdedora davant Portugal, repressora davant els Comuners es va eixemplar amb els regnes associats a Catalunya. Sicilia,Sardenya, i Nàpols conquerits per Catalunya i adherits confederalment, també passaven a ser castellans essent purgats per laInquisició creada per Ferran d'Aragó, sense cap escrúpol, com instrument repressor en nom de la puresa de la fe, on es prohibí l'ús del català com a llengua dels acusats. Els catalans No som ni hem estat mai aragonesos, els de la franja oriental d'Aragó com agradaria poder dir al PP aragonès profondament nostàlgic del franquisme i enemic de les llengues que no es diguin "espanyol". Ara s'ha inventat la mitologia de la llei constitucional amb la que es pretén frenar la renaixença catalana. És el mite d'una legislació dubtosa i insuficient, plena de deficiències, feta en moment d'intrigues, com tantes coses, que se segueix imposant a les Constitucions i altres drets de Catalunya, amb escàssa noblesa, però no s'en fa ús per fiscalitzar i supervisar la feina dels Ministres de l'Estat espanyol que no fa seriosament el Congrés dels Diputats ni el Senat. Doncs són questionables les actuacions dels delegats del Govern i dels Ministres del Regne encara que no els faci cap mena de gràcia ni els interessi. A Catalunya ara ens fan arribar per televisió i pels diaris notícies de Madrid que diuen que l'exèrcit, per terra,mar i aire està preparat per defensar la integritat de la pàtria. Qui això diu,la Ministra de Defensa, sembla haver oblidat que des de 1982 som membres del Tractat del Atlàntico Norte, fet a Washington el 4 d'abril de 1949, segons llegim al BOE del 31 de maig de 1982. Aquest tractat compromet els Estats membres a seguir allò que està establert en la Carta fundacional de les Nacions Unides,els seus propòsits i principis. Els Estats membres del Tractat, com és el cas espanyol, han de salvaguardar la llibertat i la civilització de llurs pobles, fundadas en els principis de la democràcia, llibertats individual i l'imperi de la llei. El Tractat imposa el compromís de resoldre els conflictes per mitjans pacífics,sense posar en pèrill la pau i la seguretat, organitzant la defensa col·lectiva contra els atacs armats exteriors a la integritat dels Estats. Internacionalment, contrariament al que ha dit la Ministra de Defensa espanyola, no es considera un atac a la integritat territorial d'un Estat que se'n separi pacífica i democràticament una part del territori. Per ser-ne membre de la OTAN és exigit respectar l'article 2 de la Carta de les Nacions Unides, segons el cual no es poden executar accions incompatibles amb els propòsits de les Nacions Unides fixats a la Carta Fundacional de 1945, que inclouen el dret a la lliure determinació dels pobles. Els expresidents espanyols de govern, Senyors Aznar, Felipe Gonzalez i Rodriguez Zapatero semblen no tenir en compte aquesta realitat dl dret internacional, com tampoc ho deu haver pensat la Ministra de Defensa i la resta del Govern que només veu la factura de la repressió com solució, en lloc de mirar el que diu el dret internacional en els casos excepcionals com és el de Catalunya. El govern català, per veu del president Puigdemont i el vicepresident Junqueras ho han dit clarament: existeix un dret aplicable al conflicte català-Espanya, i és el dret internacional d'obligat respecte per el Regne d'Espanya que complementa al detall el que no diuen clarament a l'article 92 de la Constitució i les lleis internes complementàries, tenint en compte que el dret a la participació política en forma de gestió directa està reconegudda per la Constitució com també per la Declaració Universal de Drets Humans de 1948. Qui no està per tant en la il·legalitat, vist el dret aplicable, és doncs el Govern català.