malestar i contrapropaganda

Parlen de moderació davant una situació de malestar generalitzat.  Segueixen tancats a resoldre el conflicte perquè no volen que se celebri el referéndum. Rajoy no varia la posició d'imposició hegemónica del Govern de l'Estat. La Vicepresidenta   segueix dient que en 24 hores la Fiscalia pot carrega5r contra qui sigui. Mentre això passa, el Rei va de viatge a Londres a visitar la família reial británica, com qui va a veure al tieta.  En el Parlament británica, rebut com hoste d'excel·lèncioa va i demana la finca de Gibraltar com qui demana un regal que sap que o li donaran.  Gibraltar és i seguirà sent territorio británica. Les protestes per la ingerència espanyola ja s'han fet sentir  al Regne Unit. Segueix la campanya antireferèndum als diaris de Madrid i algun de Barcelona. Es ptractica l'autocensura informativa. Hi ha coses que no cinvé que se sàpiguen i no es diuen. Per la seva banda, Pedro Sánchez ha vingut a Barcelona un 15 de juliol, a proposar una política refregit del penaament socialista espanyol, ben lluny del pensament de Pasqual Maragall. La nova utopia sociaista és la de l'Espanya federal mab el reconeixement  de Catalnya com una nació cultural. Concepte nou en política que podría  intentar donar la volta a la Sentència del Tribunal Constitucional de 2010 que va negar Catalunya com a nació. I d'això en diuen la Declatració de Barcelona. Els socialistes espanyols saben que dins del partit  no tenen unanimitat en el posicionament ni prou força per imposar un canvi express de la Constitució,. El PP i Ciutadans no volen i ja està tot dit. Cap canvi. L'Estat es reserva el dret de seguir discriminant Catalunya i aïllar-la internacionalment. E·s t5racta de fomrntar el caos i el descontentament a Catalunya contra el seu propi govern,  dir que les unes són com els waters, que si votem no servirá per res. Es tracta de seguir ignorant el pensament català, fugir del penasqment republicà.. Iceta no creu que la Constitució pugui ser discutible o il·legal, quan tots sabem al cap dels anys que part del text fou imposat per fonts extraparlamentàries i que la mateixa monarquia no va voler sotmetre's a un referèndum. Era important seguirn declarant morta la República que Francio havia  abolit. Poc importa que la Constitució haguem descobert és una transposició de les lleis bàsiques del franquisme,   decorades i dissimulades amb el text de la Convenció europea dels Drets de l'Home i els Drets Humans com a criteri d'interpretació de les lleis aplicables. Espanya reconexia el Dret Internacional dels Tractats, però el Govern no el vol aplicar. No els convé perquè posa en pèrill el monopoli conservador i contradiu les sentències del Tribunal Constitucional. Segyeuixen existint les dues Espanyes, la de l'aixecament militar franquistra  i les dretes españoles contra la República amb  la guerra civil desencadenada contra els drets socials i les llibertats republicanes, contra Catalunya que no es resignava a viure sota la política de l'amistat nazi. Banderra vedfde a les platges i bandera roja a la política española. A Catalunya volem un país on la gent treballi en lloc de malgastar els bens públics i viure de sous  indignes  que no es corresponen amb els dels treballadors. La repúblic els iguals i dels drets socials  és un futur indiscutible tot i respectant la llibertat de mercat. WEns volen buidar el cap de la idea catalana. No volen que perturbem la pau de la victoria aquells que ens han volgut allunyar de la política monopolitzada per el govern de l'Estat fent desaparèixer el passat amb una Constitució dissenyada per crear falses espectatives i il·lusions fàcilment esborrables des del poder. Unes autonomies administratives i la resta intocable era tot el disseny. Cap altra hotritzó que el de play boy i l'alienació,  no trencar tabús. Jovent sota l'alienació. El deliri era creure que Catalunya desaparexeria sota la seva esterilitat política aizí qualificada per Rajoy. Po0c importen al Govern de l'Estat els greuges dels catalans ni l'engany públic. Es tracta de doblegar els catalans a l'obediència parlant d'afavorir el conjunt dels espannyols. I adverteixen de nou que respondran al Govern català amb  la "raonable força de la llei". No existeix altre diàleg que l'ús de l'aparell judicial i la reporessió económica  per fer que el desafiament sobiranista no tingui la més mínima possibioitat d'èxit. Volen fer prevaldrá l'Estat de dret      espanyol contra el referéndum cataalà que reconeix el dret internacional. Els hem de recordar com la cançó que som i serem gent catalana, tant si és vol com si no és vol. Catalunya no es partidària del model de règim autoritari vestit d'acord amb la llei i la corrupción. Han desencadenat un presidencialisme de fet encadenat a la corrupción que és el primer pas cap una dictadura del líder del partit dominant.  Escoltar-se a si mateix n'és la demostració d'aquesta manera de ser i de fer.. De dictadures i dictablandes ja en tenim experiencia, com també sabem que les dictadures no són eternes  com tampoc ho són les lleis injustes i els estats de dret que neguen l'Estat social. La violencia és una negació de l'estat. L'utiltzacio dels poders de l'Estat al servei del poder central també ho és.  Utilitzar els instruments de poder contra els que s'oposen als dictats aritraris del Govern, la supèrbia i la petulancia dels que es creuen intocables, desmotra la manca d'orientació ética i soc ial dels qui manen, els qui converteixen l'Estat en l'ordre de la justicia, en lloc de fomentar el benestar, les llibertats i el respecte als drets nacionals de Catalunya tabtes vegades negats i abolits..