instruments democràtics i democratitzadors

Continua sorprenent que una banda camorrista al servei del poder bolivarià assalti un Parlament elegit democràticament, agredeixi diputats i els tracti de feixistes. També sorpren que alguns Partits que es diuen democràtes a Espanya callin i no condemnim el règim que permet aquestes coses, empresona i tortura l'oposició democràtica, i permet l'assassinat de manifestants que surten al carrer en protesta per la situació de precariertat de Venezuela. És la violència d'Estat contra la demanda de menjar i medicines del poble, nega les llibertats bàsiques, eixample la degradació del sistema i la corrupció. Venezuela demostra que L'estalinisme militant és viu i pot ser també que alguns partits espanyols que s'estan quedant sense lloc en una democràcia liberal europea el trobin a faltar iprefereixin ajudar a degradar amb laseva acció un règim ara en crisi. A Barcelona hi ha també qui, en pleni deliri revolucionari utòpic, proposa expropiar, suposo sense pagar res, és a dir confiscar la Catedral, i convertir-la en una escola de música i un economat de barri. Sorprèn que no ho demanin de totes les esglésies i convents, i tampoc per la Sagrada Família. No diuen que en farien del decorat, estatues i imatges religioses com el Sant Crist de Lepant que va presidir fa segles la victòria de l'armada cristiana capitanejada per Joan d'Austria contra els turcs que pot ser faria falta a Siria i l'Irak. Tampoc diuen res del destí previst a la pila bautismal de tans i tans infants, i a l'ou com balla. El que haurien de fer és negociar amb les religions que paguin impostos per tots els edificis en els que es practiqui activitat econòmica com d'alguna manera ha dit el Tribunal de Justícia de la Unió Europea, aplicant allò que ens deien de jovenets de "a Déu el que és de Déu i al Cesar el que és del Cesar". És ben veritat com deia ahir, durant el dinar se Sobirania i Justícia, el Professor de Princeton Carles Boix, que "la llei és de qui la intepreta". És cert que el dret internacional no prohibeix l'autodeterminació, sentenciava el Professor, i que l'Estat espanyol privatitza el dolor i la pressió persona a persona. És l'estratègia d'un Estat que per no poder servir-se de la força, se serveix del poder judicial com una dictadura. Per la seva banda,la directora del diari ARA, que tenia molts subscriptors al dinar, tots donats de baixa de La Vanguàrdia per la deriva antireferèndum del diari com m'explicaven, va dir que Catalunya disposava en front de l'Estat de l'arma atòmica per la defensa del procés, que és la calma i el civisme. Jo afegiria "la serenor", oferint una democràcia millor que Espanya. Veia la directora del diari ARA molt important que no se'ns confingui amb una regió avariciosa i egoísta. El que de veritat interessa a l'Estat és que Catalunya es trenqui i no poguem desenvolupar els nostres drets polítics, econòmics, socials i culturals. Sembla que el tema no és potenciar el PP C'S a Catalunya, sense creixement possible, sinó que els Comuns diguin "no" i ajudin el PP a trencar la societat catalana. Quelcom així com el Pacte inicial Hitler-Stalin. De voler desmontar l'autogovern d'una manera discreta passem ara a l'amenaça oberta. Mentre, com diu Esther Vera, a Madrid existeix una confrontació d'estratègies contra Catalunya entre la linea dura i la més discreta. El Professor Boix va dir varies vegades que les trompetes faran caura els murs de Jericó. Esperem doncs que el cas venezolà no es produeixia Catalunya, en un sentit o en l'altre i que cap força assalti el Parlament ni el Palau de la Generalitat. La democràcia exigeix,per ser democràcia,el respecte a les llibertats i creences de les persones. No farem més democràcia fen fora bisbes i canonges de la Catedral, però si millorant l'ensenyament i l'assistència sanitària, l'atenció a la gent gran sola i sense recursos que viu darrera les anomenades façanes vergonyants de l'eixample i Sarrià Sant Gervasi. M'agradaria sentir dir que la llei és l'expressió de la voluntat dekl poble, d'acord amb el mandat donat als partits que el representen al Parlament elegit democràticament. M'agradaria sentir dir que la llei retallant drets i llibertats, degradant l'Estat de Dret, no és aplicable contra la voluntat democràtica del poble. M'agradaria sentir dir que les deficiències i defectes de la llei imposada contra la voluntat d'un poble,no les ha de resoldre un tribunal, ni un govern, sinó la mateixa voluntat del poble consultat lliure i amb expressió genuina, amb un instrument democratic i democratitzador conegut com referèndum. Amb aquest plantejament el xoc de trens és impossible, perquè el superarà el bon veïnatge, l'amistat i la cooperació entre pobles lliures i alliberats de governs maldestres i destructors del benestar social.