unitat necessària

Ho ha proposat el President Puigdemont. Cal fer pinya i demostrar al món el que vol el poble català, convertir aquestes eleccions en un referèndum confirmatori de la voluntat d'independència. Ens cal implementar el desenvolupament de la República Catalana, democràtica i social i no deixar-nos entabanar per les falses informacions que ara ens plouen. Deien ara que l'atur es dispara a Catalunya amb un 14%, com a Madrid, la capital del Regne. Però amaguen que a Andalusia  la taxa és del 28% i pujant. Hi ha que ara voldria suspendre les eleccions alegant  desordres públics. Aquesta és l'explicació de les provocacions que  patim i les que vindran. Vella tècnica per culpabilitzar algú del fracàs de la falta de diàleg del Gobierno Rajoy.  També m'arriven notícies de que als Consulats es treuen els papers de les eleccions del 2015 pel vot per correu i  molta gent els fa servir per no llegir el que li posen per signar el que és vot nul. Els interesdsa que ens confonguem amb la ultradreta a nivell internacional. Vincular els catalans als nazis és un objectiu de descrèdit. Empresonar el nostre Govern destituit contra la llei catalana, una humiliació com també ho ha sigut la  irregular dissolució del Parlament i la convocatòria de eleccions autonòmiques per el President Rajoy, usurpador de la presidència de la Generalitat  en base a l'article 1255 de la Constitució i les mesures que li ha aprovat el Senat en el que el seu partit és majoritari.  Ens cal comprovar el cens, per estar segurs de que encara hi sóm i no patuir la sorpresa de que a l'hora de votar no ens trobin a l llistat oficial. Els calen acusacions falses per justificar la despesa de "seguretat" engabiada als baixells Piolin o aquarterada en altres llocs. Arribaran a proposar als avis dels geriàtrics i llars de dia que es deixin portar per a anar a votar amb paperetes del PP, C's o PSC a la mà, sense ssaber el que votem, com tanbé  portaran gent que té alzheimer agut o amb intel·ligència apagada intentar una tercera persona introduir la papereta a la urna en lloc de l malalt que no distingeix. Seguiran les mentides del poder, com el prestige,  l'atemptat d'Atoxa, l'accident del Yak 42, la guerra d'Irak, l'accident del metro de València i el del tren Alvia de Santiago. Ara tenim la possibilitat d!un canvi formal i fer un llarg viatge per a governar el present i el futur, defensar i garantir els drets individuals i la seguretat de Catalunya. Hem de dur l'eix social i l'eix nacional units, com a sobiranistes d!esquerres. Les eleccions del 21/D les ha de guanyar Catalunya, no els partits monàrquics. Unitat solidària dels republicans catalans és lnecessària per guanyar.

sobiranisme de dol

Tenim a l'hora d'escriure aquestes reflexions, part del Govern de Catalunya a la presó, privat de llibertat per ordre judicial. Una Justícia que sd'administra constitucionalment en nom del Rei, en lloc de en nom del poble, ha decidit admetre a tràmit les querelles del Fiscal General per  delictes de rebel·lió, sedició i altres delictes. contra el President, el Vicepersiodents i els membres del Govern de la Generalitat.  S'ha pres la greu mesura de privació de llibertat sense fiança sense reflexionar sobre la possible improcedència de l'acció penal. Les institucions catalanes es troben ara col·lapsades, amb la imposibilitat de desenvolupar la constitució de la República Catalana aprovada per el Parlament de Catalunya el passat 27 d'octubre. La República Catalana, excepte el que pugui resistir el Preswuident i quatre consellers en aquests moments fora del territori espanyol, està en fase de suspensió i destrucció subsegüent per no ajustar-se, segons el Govern espanyol, a la legalitat. L'acceptació de participar en eleccions autonòmiques el proper 21 de Desembre pot ser interpretat com un acte de capitulació i el retorn per la força a la legalitat espanyola que liquida la crisi, a l'espera de judici i condemnes de tots els querellats.  El sobiranisme està de dol. La tristor de veure un Estat fallit que s'allunya de la democràcia i persegueix  els seus opositors republicans com presumptes delinquents per consolidar la desfeta d'un projecte polític construït democràticament. L'Estat ha volgut destruir la gran revolució liberal dels temps moderns. Els   preceptes legals s'han interpretat de manera restrictiva. Però tota interpretació feta amb  criteris dificilment objectius, no és única ni exclusiva. De res han servit les recomanacions del Relator Independent de les Nacions Unides Sr. Alfred de Zayas favorables a la celebració d'un referèndum d'autodeterminació. La negativa espanyola es consolida amb l'empresonament del Govern català acusat de rebel·lió. Venen temps d'imposicions, menysteniments i insults com el de "l'home ridícul" de polítics espanyols referint-se a l'estada a Bruselles del President Carles Puigdemont que defensa  des de l'exterior la legitimitat del seu Govern in del règim Republicà a Catalunya. L'Estat vol deixar Catalunya sense presència intyernacional amb la supressió de les oficines de la Generalitat a l'exterior. S'han destituït càrrecs, acomiadats contractats a l'administració que no eren de la confiança del Gobierno español, S'ha rebutjat la participació del Sindicat de Pagesos a les reunions de les que participaven al Ministeri d'Agricultura. Ens deixen amb un Estatut retallat pels Tribunals que no van respectar el que havien votat dos Parlaments i refrendat tot un poble. Des de un bon començament l'objectiu era i és eliminar la nació catalana, fer-la desaparèixer. Ara s'ha creat un bloc monàrquic del que participen PP, C's i PSC, bloc que no ha mostrat preocupació per les mesures que s'apliquen a Catalunya, ans al contrari. Dia negre per la democràcia com deia l'alcaldessa Ada Colau, reclamant amnistia per els privats de llibertat.  Estem nddavant d'un fracking polìtic? És una mostra de constitucionalisme involutiu que ens retorna a l'autoritarisme? L'Estat ha traspassat totes les lines vermelles, amb la situació creada  per l'aplicació absolutist6a i  desproporcionada de l'article 155 de la Constitució amb un desenvolupament contradictori dadvant el dret a l'autodeterminació dels pobles reconegut per les Nacions Unides i en nombrosos Convenis i conferències internacionals sobfre drets humans. Hi ha qui no vol veure més enllà d'aquesta interpretació restrictiva de la Constitució i punitiva de les lleis penals. Han de fer front a la volunhtat dem oràctica del poble català aixoplugant "izquierda y derecha bajo una sola bandera". La confrontació és ara entre demòcrates i absolutistes, rtepublicans i monàrquics. Volen que deixem de ser una molèstia per l'Estat, imposant-nos dependència dels Ministeris de Madrid. Els cal seguirt dient que el nacionalisme és nazisme i populisme. Sempre h ha qui s'ho creurà, encara que a les manifestacions celebrades a Barcelona per la unitat d'Espanya apareguin joves amb la creu gamada tatuada  al braç colpejant Mossos d'Esquadra o trencant vidres de Catalunya Radio. Se'ns dirà que som responables de  mentir al poble, que el sobiranisme és una farsa. Dient això amagaran les retallades a la sanitat, l'educació, la precarietat, els baixos salaris i pensuions, de la despoblació rural, de l'envellimnent dels funcionaris inamovibles, la corrupció dels polítics i empresaris beneficiaris de bones comissions, al servei del Partit Popular. Catalunya no renuncia al seu civisme i al seu pacifisme. Pero els ciutradans volen exercir els sueus drets i llibertats, la democràcia per fer un país millor per a tots. La confrontació entre pobles germans, l'escissió de la societat catalana dels que es reclamen espanyols per damunt de tot, la guerra de banderes i d'idiomes sónb elements de l'agressivitat propiciada per l'Estat i el seu Govern en l'ús de la força com a raó de domini, en lloc d'obrir un diàleg sense  linees vermelles per millorar la fraternitat i la convivència entre els que es reclamen de la democràcia. Una Catalunya captiva i un règim esdevingut autoritari i excloent, no són la solució.

Volen Catalunya, captiva i desarmada

La posta en marxa de l'aprovació de la proposta de mesures emparades en l'article 155 de la Constitució per aturar les ambicions de Catalunya, unida al rebuig del TC a  admetre a tràmit el recurs  presentat les Senadors del PDECAT i ERC i les pressions, mediacions i dubtes impulsats per què el President Puigdemont no proclami la República Catalana, en el moment en que el Banc Central Europeu retalla la compra de valors de l'Estat, i no se sap si també apujaran els interessos, deixen Catalunya en una situació de captivitat i sense armes polítiques. Tant sols resistia pel matí un poble emprenyat que vol la República Catalana i veia com se li allunyava amb la posició inicialment feta pública pel President. No Hi haurà però inici d'un nou cicle, amb el procés constituent de la República Catalana el dia que s'esperava, és a dir avui. Demà diovendres decidirà el Parlament. Hi hauran eleccions, però constituents quan decideixi el President Puigdemont, no Rajoy, un cop aprovada pel Parlament la proclamació de la República Catalana. La decepció, trencades de carnets de partit, dimissions de càrrecs d'aquest matí es converteixen en noves esperances aquesta tarda. Si Espanya ataca i ens ocupa , servint-se de les mesures aprovades pel Senat,  ens convertirà en un país depenent, de forma que  es consolidarà el dret a l'autodeterminació que quedarà legitimada. Crisi política a Catalunya amb l'operació d'apoderar-se de la governança catalana sense passar per eleccions. Aquesta maniobra basada en l'article 155 no es acceptable en democràcia, a més desqualificac el sistema que la facilita. Els mercats que volen dirigir la política i son acreedors de l'Estat espanyol, tornen a confiar si Catalunya roman encadenada a la seva situació autonòmica depenent, vivint sota un desequilibri fiscal, la que  ja va bé pels grans interessos. Però Catalunya no pot ser una joguina en mans dels acreedots de l'Estat, els mercats i l'ibex. El boicot financer i empresarial, clarament impulsat des de Madrid,és una mala mostra de la manca de pàtria dels diners i de la poca confiança en la força econòmica del país que ha fet crèixer les empreses que ara boicotegen. Però els pobles que es reclamen de la democràcia no poden admetre la submissió al poder del diner. Titllar uns d'irresponsables als contraris  no és cap solució.La responsabilitat s'ha de demostrar en les actituds i el compliment dels mandats democràtics. Les manifestacions no atorguie mandat,pèr+o les urnes si.El que cal són les actituds, la mostra de respecte d'unes posicions  discrepants envers les altres, no amenaçar amb "diàleg judicial", construir tots plegats la república  que demà acabarà aprovant el Parlament de Catalunya, si l'autoritat judicial i una força armada no ho impedeixen.

Josep Tarradellas, home de paraula

El record del retorn de President  Tarradellas el 1977, amb el que significava la recuperació de la Generalitat republicana a la sortida del franquisme, és el símbol de la legitimitat d'un canvi de sistema polític fa quaranta anys. Aquell sistema que es va convertir l'autogovern en un règim  autonòmic generalitzat per frenar a les nacionaitats històriques precisament l'assmpció de més competències que les cedides per l'Estat, ha derivat en una disbauxa de dupliació d'administracions, mantenint  pel mig les provincies i les diputacions provincials, a més de les temptatives de recentralització que a Catalunya es tradueixen en  la proposta d'aplicaciò dde l'article 155 de la Constitució, faci el que faci el Presidentn Carles Puigdemont. TArradellas va obrir una esperança, Jordi Pujol s'en va beneficiar durant 23 anys. Precisament ara sabem del cert pel discurs de la FGiscal en el cas Gurtel, que el Partit Popular s'ha beneficiat d'activitats delictives, Aquesta deriva de la corrupció és la que ha portat l'Estat al buit polític i a que el poble català  perdi tot respecte al principi d'autoritat   imposada a cops de porra. Recordem Tarradellas baixnt de l'avió que el va tornar de l'exili i el seu "Ciutadans de Catalunya, ja sóc aquí"d' un 23 d'octubre de 1977, des del balcó de la Generalitat. No poden fer avui el mateix Rajoy   i l'amable Soraya Sáenz que estan per l'escapçament del Govern de la generalitat i fer-se amb les cvomoetènciues de la gestió pública de Catalunya. Catalunya ja nno serà "casa nostra", sinó la casa dels ocupants que volen fer Espanya d'una Catalunya que ja ha marxat espiritualment. La proposta espanyola és la involució i reduir l'autogovern català als interessos del Govern Central per contentar els desigs de Merkel i Macron, les idees estretes i incultes de Juncker i Tusk sobre la naconalitat catalana i el que significa en la història. Llibertats, democràcia i institucions pròpies, estan en pèrill a Catalunya a partir de la posició ultraconservadora espanyola que s'ha obert pas en la classe empresarial i alguns sectors socials. La guerra de banderes és el perfil d'una situació de confrontació, no pas de concòrdia i civisme. La negativa o desinterès de molta gent a aprendre i a parlar català és un fet que aprofitarà el Govern Central per accentuar la descatalanització de Catalunya. És una fiorma de desligitimar el Govern legítim de Catalunya amb la agressió de la pitjor cara del règim del 78, hereva del franquisme, mentre Europa  ens nega el pa i la sal. Com diu l'editorial del diari Ara del diumenge 22 d'octubre, no podem permetre que Catalunya sigui neutralitzada per l'ap'licació de l'article 155 tqal com h a sigut proposadda per l'acord del Consell de Ministres  del dissabte 21. Mantenir la independència declarada per el resultat del referèndum del dia 1, mandat    pronunciat amb dolors i sang, que les institucions no poden renunciar, i anar a eleccions constituents no és contradictori, sinó que seria el desenvolupament del mandat. Esgotat el món de les autonomies i trencat el pacte del 78, Catalunya ha de seguir el seu camí en la història i esdevenir Estat   en l'ordrfe internacional. La independència d'un estat dominant, depredador i agressiu és avui símbol de respecte als drets fonamentals, la llibertat i la democràcia. Tarradellas, amb responsabilitats durant la República i la guerra civil, amb l'experiència de l'exili,  no estava pel contrari.

dictadura presidencial contra Catalunya

Semblava que la pugna entre els blocs independentistes i els anti independència catalana, quedava entre monàrquics i repubicans, pero ara costa de creure que se suspengui la democràcia a Catalunya i possiblement també a Espanya, com diuen el podemita  Pablo Echenique i el  vell  Senador convergent Josep Cleries. Oriol Junqueras va més enllà i ja parla de totalitarisme, mentre pèls mitjans ens assebentem que la Fiscalia de l'Estat prepara querelles per rebel·lió contra la l'inacceptable intent de secessió" que va dir el Rei ahir en el seu discurs  a l'acte de lliurament de premis de la Fundació Princesa de Astùries. La irresponsable i egoísta fuga de capitals i de seus corportives  de Catalunya davant la possibilitat de la independència i la creació d'una República independent d'Espanya ha permès dir al Govern d'Espanya que a Catalunya i ha malestar econòmic. L'objectiu de la campanya nacional és  fer pensar a la gent que la hipotètica immolació del President Puigdemont és un error innecessari, per què Catalunya seguirà dins d'Espanya, com afirma el Rei. S'utilitza contra Catalunya per posar-hi ordre legal, l'article 155 de la Constitució que procedeix   i és deriva de la Constitució de Weimar que va permetre, segons explica el politòleg i Professor Jorge Verstrynge, de la Universitat de Madrid,  que  Hitler pogués destituir jutges, funcionaris i els càrrecs  que no abraçaven el nazisme. Ens parlen ara de Catalunya com una regió d'Espanya, igual que en temps de la dictadura de Primo de Rivera i sota la dictadura franquista. Segueixen interpretant els reis catòlics com una fusió de pobles, quan no va existir la dita fusió, doncs Catalunya va seguir amb les seves pròpies regles, idioma, tradicions i sistema polític, tot i la Inquisició , fins l'arribada a la corona hispànica del rei de la família Borbó, Felip V. Ara que Catalunya  es mou per proclamar la seva República,  rcbrar l'Estat propi perdut el 1714,   cal impossibilitar     l'autogovern català per què no derivi en independència de l'estat espanyol. Milers de policies, la Fiscalia de l'Estat i la judicatura, estan preparats i esperant aconteixements. La nova ocupació policial del territori català i aturar les protestes que s'esperen és objectiu prioritari amb la posta en marxa del 155. Parlaran de protegir d'aquesta manera tots els catalans de les "tropelias" del secessionisme. El socialista Pedro Sánchez, en el Congrés del PSOE que se celebra aquests dies a Murcia, ha manifestat el seu suport a l'aplicació del 155, carregant totes les responsabilitats del que passa al Govern català. Mostra el seu discurs molt poca informació  de les veritats o també s'apunta a la banda de la mentida per justificar la opressió de tot un poble. El diputat socialista català Sr. Iceta  deixa dir que va visitar ahir el Presidernt Puigdemont, per intentar evitar més precipitacions i que es respecti la Constitució a Catalunya, per salvar Catalunya de l'aplicació del 155 que el President Rajoy impulsa contra l'incompliment de les obligacions constitucionals, segons diu. Rajoy, amb una certa ingenuïtat  escenogràfica o per què pensa que els cops de porra i la Fiscalia li resoldran el problema, pensa que la intervenció de l'Estat a Catalunya no farà incòmoda Espanya pels catalans, independentistes on no. Ara resulta que l'1 d'octubre els desobedients i els que encalçaven els policies espanyols que carregaven contra  ciutadans indefensos,  eren els catalans que volien votar.  Rajoy estava descol#locat veient els fets Policies contra m'es de dos milions de ciutadans que volien votar. Només el Rei va sortir en defensa dels valors constitucionals amb el seu missatge del 3 d'octubre, provoccant la reacció de la fúria espanyolista i la afecció a la monarquia i la bandera. El Govern espanyol interpreta el 155 com el dret a recuperar la convivència que diuen hem trencat a Catalunya, quan saben que la vida segueix igual, l'atur segueix  en el mateix pporcentatge i si les empreses venen menys és per una qüestió de liquiditat i salaris baixos. En el món municipal res no passa tampoc, excepte que  l'Alcaldessa Ada Colau no ha vulgut declarar persona non grata al Rei Felio VI, aprofitant els vots de BComú,  del PSC, Cs i PP.  Avui ha aparegut un nou garantisme d'imposicions aprovades per el Consell de Ministres aquest mateix dissabte. Entrarem en un estat policial sota el govern de l'Estat. Aquesta serà la resposta de l'Espanya constitucional del Rei Felip VI i del Govern Rajoy a les pretensions catalanes. Ara toca servir-se de la força del dret per implantar al territori la bandera d'Espanya   en lloc de la senyera catalana. Parlen doncs de concòrdia quan només hi ha violència a l'horitzó per aturar la independència de Catalunya. El deliri espanyol es fa present una vegada més a la política, declarant  les institucions catalanes fora de la llei per haver fet un referèndum prohibit en base a una llei finalment declarada inconstitucional i anulada.
Segons Rajoy, el President deñ Govern català M.H. Carles Puigdemont ha plantejat una imposició que sabia no podia ni podria fer. Només han liquidat la llei i posat en marxa una legalitat paral·lela. D'aquesta manera, Rajoy defensa quer el diàleg dora de la llei és antidemocràtic i no es pot pretendre que el seu govern se salti la llei. No podem els catalans imposar els nostres criteris als altres. Per tant Rajoy vol fer-nos tornar a la legalitat, recuperar la normalitat i la convivència, continuar la recuperació econòmica i celebrar eleccions. Tot es justifica doncs per aquest darrer objectiu, per què Rajoy sap ben bé que els altres objectius són artificials. Les mesures concretes que ha anunciat en la conferència de premsa posterior al Consell de Ministres es concreten en que el President del Gov ern espanyol podrà disoldre el Parlament català i cionvcar eleccions i obrir així una nova etapa. No h a dit si il·legalitzarien partits. Però tot és previsible. Per poder actuar més lliurament se cesdsarà el President Puigdemont i tot el seu equip de govern, designant-se nous gestors que operaran des dels Ministeris d'Espanya i l'administtració catalana i serveis públics actuaran sota la supervisió d'aquests nous gestyors. El Parlament, que conservarà les funcions representatives,  no podrà designar nou President i no podrà adoptar iniciatives que es considerin contràries a la Constitució. El Govern disposarà d'un dret de "veto" a les resolucions i acords del Parlament de Catalunya que s'ha de limitar a les competències de l'Estatut d'Autonomia. Segons Rajoy, es tracta de cessar les persones que han pasat    fora de la llei, la Constitució i l'Estatut. Per Rajoy això serà normalitat, concòrdia, convivència, projecte compartit del món que és Espanya. De frret som davant una suspensió f'`pactica del Parlament a més de la destitució d'un Govern democràtic, com de la Generalitat. Rajoy s'atribueiux tot el poder, el total control polític, afirmant una dictadura presidencial sobre Catalunya.   Hi ha qui pensa amb el dret constitucional a la vista que les mesures decidides pel Consell de Ministres espanyol   són anticonstitucionals i degraden la qualitat democràtica. A més, amb tots els càrrecs destituïts, no hi haurà cap òrgan que pugui impugnar les mesures, creant per tant el Govern espanyol indefensió a un govern democràtic.  La resposta la tenen el Parlament de Catalunya i el President Puigdemont, proclamant  la independència de Catalunya unilateralment en els propers dies, mentre el Senat tramita l'aprovació de les mesures que vol aplicar l'executiu Rajoy en base a l'article 155 de la Constitució, passi el que passi, doncs immediatament entraria en joc la Comunitat Internacional. El cas dels catalans no podria quedar novament penjat. Tampoc seria correcte invadir Espanya un Estat recentment creat. No em puc creure que els rellotges endarrereixin l'hora i del 2017 passem al 1936. Queda per la història separar la bondad i la veritat de la mentida i l'aplicació de mesures que poden ser contràries a la convivència i la concòrdia. Com deia Bertrand Russell en acabar la Segona Guerra Mundial, en el moment de la fundació de les Nacions Unides, doncs la esperança i  els desigs són fonamentals en la ètica. Però compte amb la ètica que es fonamenta en la política, podent destruir la moralitat cívica, creant tabús i conviccions personals incompatibles amb  el diàleg social.

Restaurar la legalitat i l'ordre del poder central

L'aplicació del 155 que es ve anunciant abans que l'hagi  definit i aprovat el Consell extraordinari de Ministres de demà dissabte, serà light, dincs tindrà per objectiu dissoldre el Parlament de Catalunya i celebrar noves eleccions dins del marc autonòmic. Es tracta, per el Rei i el Govern espanyol, de restaurar la legalitat i l'ordre constitucionals trencats per el Govern i el Parlament de Catalunya, no reconeixent la possible declaració d'independència de Catalunya i oposant-se  a la secessió del Principat, d'acord amb el text Constitucional que determina la unitat d'Espanya. Segueixen amb l'estratègia de la por sense límit, mentre els catalans ens preguntem quin país volem, com el volem i sota quina llei. La espanyola no ens cau bé després de la mostra de proporcionalitat i eficàcia politica del dia 1 d'octubre. Massa ferits, prop de 900 per les càrregues policials i el Govern espanyol considera que no ha de demanar disculpes per la defensa de la llei feta per les forces policials el passat 1 d'octubre. Els il·legals foren els que es van posar davant les forces de l'ordre, pacificament i tot, per voler votar.  I com ha passat a Dos Rius, contra denúncia per agressió,  denúncia dels denunciatrs al denunciant  pel que sigui. El Rei i els invitats de la Unió Europea, guardonats amb el Premi Princep d'Astúries, no es plantejen que la llei té com finalitat la justícia per defensar els drets humans i el bé comú.  Els catalans sdabem que quan no defensem els nostres drets, perdem la dignitat. La dignitat no es negocia ni es renuncia. Ara ens trobem que improvitzern mesures que no els posin en entredit ddavant la Unió Europea. No volen ressuscitar el Duque de Alba, el botxí de Flandes. Però es proposen limitar encara més les funcions del Parlamenbt abans de convocar eleccions un nou Govern posat a dit. S'han fet retrets i requeriments per carta abans de decidir l'assalt a les institucions catalanes. Felip VI ha beneït aquesta tarda l'operació Catalunya en el seiu doiscurs n a la fí dels actes de l lliurament de premis de la Fundació Príncesa d'Astúries, declarant inacceptable l'intent de secessió a la que vol es doni resposta dins de la Constitució, atenent-se als valors de la democràcia parlamentària. O sigui que es tracta de que un Senat decideixi, a petició d'un acord del Govern espanyol destituir els càrrecs catalans electes democràticament i fer noves eleccions a Catalunya. Se suposa que s'il·legalitzaran partits contraris a l'article 2 de la Constitució. Com ha dit l'ambaixador britànic Craig Murray, segons recull el digital "el nacional.cat",   "dissoldre un Parlament per forçar eleccions per què no agrada el que ha votatt la gent, és feixisme".  El que no sabem és com s'ho prendran els Governs democràtics de tot el món, si el 155 va per aquest camí o amb més duresa  en aquesta "operación someter Catalunya". Ha quedat defnitivament trencat el diàleg, tornant el centralisme arcaic per impedir la Catalunya Estat, com diria avui Mossèn  Josep Dalmau, recordant la seva intervenció  el 1987 en la Convenció per la Independència Nacional, convertint-nos de nou en una regió d'Espanya com nació única. El Rei, emulant el seu predecessor Felip V,   ha perdut definitivament la seva neutralitat "constitucional",  repetint de nou el que va dir el 3 d'octubre sobre la il·legal i inconstitucional posició de Catalunya que vol la inependència. El Rei prenent posició per el bàndol centralista ha legitimat el conflicte, originant una situació inestable i confusa, difícil d'entendre per qui desconeix que la Espanya anterior a Felip V era una veritable confederació de pobles. Felip V fou el gran enemic de la confederació de pobles lliures que va eliminar a les terres d'Iberia per convertirles en un projecte castellà. Aquest projecte imposat a Catalunya és el que fa inviable ser catalans dins d'Espanya. Ara viurem possiblement amb l'engany i la frustracio de l'aplicació d'una Constitució que no respon al les esperances socials de reconeixement de la nacionalitat catalana. Voldran imposar el règim de l'Estat contra el desig  català d'autodeterminació i el vot lliure, prohibint la menció independència en els futurs programes electorals.. La ocupació polìtica i institucional que es prepara, no es podra legitimar democràticament contrsa la voluntat majoritària d'un poble que volia votar pacíficament i en llibertat el passat dia 1 d'octubre, i vol viure en democràcia i en pau amb tothom. Ara no volen reconèixer que el propi President Tarradellas, com recorda Mossèn Dalmau, va manifestar el seu desacord amb l'Estat autonòmic amb el raquitisme del primer Estatut de 1979. La Constitució de l'Estat de les Autonomies està molt clar que no serveix i s'ha de tornar a inventar, com les màquines que en poc temps cauen en desús. La Constitució de 1978 no ha resolt el gran conflicte sobre el concepte d'Espanya en adoptar i transposar el criteri legal franquistsa. El redactat vde l'article 2 de la Constitució de 1978, segons Mossèn Dalmau,  ens manté en el marasme legal de la dictadura, sense resoldre el problema català. La confusió que permet el que està a punt de passar a Catalunya el poble d'Espanya no se la pot permetre. La realitat dels països desvinculats i els territoris separats que coneixem des del segle XX, sense ser colònies ni territoris administrats, com fou el cas de Noruega de Suècia, Islàndia de Dinamarca, Irlanda del Regne Unit, i L'illa de Malta i Polònia, com més tard els països Bàltics, Eslovenia, Kosovo, Croàcia, Montenegro, i Macedònia. Espanya volen fer-la viure en un galimatíes i la confusió d'un redactat constitucional conflictíu. que permet el centralisme que pateix ja Catalunya amb la intervenció de fet dels comptes de la Generalitat. Catalunya mereix un futur lliure i més humà. No cal pertànyer a cap partit polític ni ser independentista per veure-ho. L'autodeterminació és avui la voluntat d'alliberar-se del centralisme espanyol. Cal que no oblidi ningú la importància geopolìtica de Catalunya on es troba situada, que és el que Espanya no vol perdre a més del seu control econòmic. Cal que quedin clar a tothom les reials amenaces rebudes a Catalunya a través dels mitjans amb les paraules del discurs del Rei a Oviedo, secundant els acords del PP, Ciudadanos i el PSOE,dirigides als polítics europeus presents, amb una cuidada escenografia. Per molt pragmatics que volguem ser, ja no serveix la política del peix al cova. Els models polítics català i castellà segueixen a les antípodes. Ara també diran que parlem en català de mala fe per què no ens entenguin.

proclamació de diàleg i resposta negativa

El dia acaba amb una resolució d'empresonament provisional dels presidents d'Omnium Cultural i de l'Assemblea Nacional de Catalunya. També hem sentit aquest migdia a la Vicepresidenta Soraia Sáenz de Santamaria dir que  Puigdemont no havia contestat el requeriment que se li havia fet  com a pas previ a l'aplicació de l'article 155 de la Constitució a Catalunya. La Carta enviada pel M H Carles Puigdemont amb data 16 d'Octure al President del Govern Central Sr. Rajoy, no ha convençut ni ha agradat.  Demanar diàleg sense limitacions, el Govern espanyool no ho accepta. La resposta  també hi era a darrera hora de la tarda amb la interlocutòria judicial acordant l'empresonament de Jordi Sanchez i Jordi Cuixart a petició del Fiscal.  La proclamació en favor del diàleg no ha tingut èxit a Madrid ., Se'ls ha aplicat la llei que dimana del poder legislatiu, doncs els drets, com deia fa una estona un bon amic, són el resultat de qui té el poder i com l'exerceix, amb independència del que digui la gent un cop qui mana és titular del poder. El 10 d'Octubre varem veure i escoltar una declaració política de diputats, però no una declaració insrtitucional. La sigt
natura del document es va fer després del discurs del President i sense votació en sessió parlamentària. No s'ha declarat la independència. I l'Estat ho sap. Es tracta ara de perseguir els que  entenen que poden subvertir l'ordre constitucional  establert parlant de drets humans i de dret internacional. No volen diàleg ni reflexió. Volen rendició del Govern de Catalunya i del Parlament. No importa la desafecció de la població. El manteniment de l'ordre que consideren subvertit  és lo primer. Per conseguir-ho l'Estat ha dividit els sectors del poble, desmotivant, atemorint i deixar la independència com un dibuix inacabat. La fugida de seus socials i la retirada de fons dels bancs catalans és una mostra d'aquesta campanya. Ara el PSC  protesta per l'empresonament dels dirigents de les entitats mobilitzadores de la gent. De nou cacerolades i concentracions populars. Pero no retira el seu recolzament a l'aplicació del 155. Prefereixen alguns seguir en el model autonòmic a l'espera de veure si algú decideix reformar la Constitució. Però la reforma serà rutinària, doncs, per resolució de Tribunal Constitucional, no es poden reconèixer els drets de Catalunya i menys encara el seu caràcter nacional, com a nació històrica.  Veurem dins d'uns dies el que decideix el Govern i els termes en que demana al Senat autorització per aplicar el 155 amb el suport del PSOE, destituir el M H President   Carles Puigdemont i convocar eleccions  al Parlament de Catalunya, possiblement amb algun partit  independentista il·legalitzat. Tot dins d'un ordre preestablert. És la força de la llei el que el Govern Central ha posat en marxa, rebutjant tota proposta de mediació. De res haurà servit invocar el dret internacional. Ordre i legalitat a l'espanyola només generaran desafecció a Catalunya i ho saben. Però a Madrid no volen pactes amb els que ells consideren colpistes catalans que els fan el xantatge de voler negociar, diuen. L'avís del diàleg que accepta el Govern Central està donat avui amb l'empresonament de Sanchez i Cuixart. Ni balconades sortoses ni proclamacions de diàleg. Catalunya queda de moment a la cruïlla. Només cal seguir ara els aconteixements i veure com soluciona  el Govern català aquesta guerra de nervis i de desgast que està trencant les il·lusions i les esperances de molta gent. Però cal veure que el 155 encara no està posat en marxa ni aprovat. Molts polìtics estrangers demanen del diàleg al que es nega Madrid. Estan també per veure les reaccions internacionals a la repressió espanyola en el precís moment emn que Espanya pren possessió del seu escó a la Comissió de Drets Humans de les Nacions Unides. Voler vèncer amb repressió també porta conseqüències en el segle XXI de les  democràcies plurals i participatives. El principi democràtic no recomana la repressió dels que reclamen la independència any rere any, per molt que molestin els partidaris de l'ordre establert que estan pressionats pels grans capitals i per cercles ultra conservadors. El progressisme està també per fer amb una visió oberta i sensata per evitar que els treballadors siguin una joguina en mans dels empresaris beneficiaris de la legislació laboral del PP a l'hora de començar les negociacions dels nous convenis col·lectius dins de pocs mesos. 2018 pot ser un any difícil   i no gaire dòcil en el sector laboral.