Ambigüitats contra moral política

Encara no s'han apagat les veus que donaven a l'octubre de 2010 la notícia de la suspensió del premi Obiang d'investigació a la UNESCO, en constatar, per investigacions fetes a Espanya i altres països, la corrupció i violacions de drets humans que pateix la població de Guinea Equatorial sota la dictadura del senyor Obiang. No ha transcendit aquesta notícia als mitjans de comunicació i tampoc s'ha obert una investigació en profunditat per a esbrinar l'abast de la corrupció guineana a Espanya i els possibles implicats en la mateixa. Espanya té una obligació moral amb els espanyols que van passar a ser súbdits del nou estat independent de Guinea Ecuatorial, doncs fins el 1968 Guinea va ser una província espanyola. Des de la seva independència, Guinea es va apartar de la pesseta espanyola per a passar a l'àrea del franc francès amb l'Àfrica francòfona, obrint extraordinàries relacions amb França. El poble bubi, localitzat a l'illa de Bioko, va ser exclòs dels espais de poder per l'ètnia Fang, a la que pertanyen el president Obiang i el seu antecessor Macías. Em ve aquest episodi a la memòria quan llegeixo les notícies de com dilapida a França els diners la família del dictador i les penúries que pateix la població. Cal preguntar-se per què el Regne d' Espanya, que participa en missions humanitàries internacionals per enderrocar dictadors com Hussein i Gaddafi, no ha fet res per enderrocar el dictador que governa amb mà de ferro l'antiga província de la Guinea Espanyola i implantar-hi allà un sistema democràtic que tregui de la pobresa i el patiment a la població bubi, creant una societat igualitària. No creuen els nostres governants, que es diuen demòcrates, que tenen alguna obligació moral envers els antics ciutadans espanyols, avui súbdits de Guinea Equatorial?. O es que passar d'una dictadura a un altra és tolerable, sempre i quan la corrupció permeti obtenir guanys i inversions?. No podem saber quins son els bancs que donen acollida als bons diners del dictador?.