Desafecció política o reprobació?

Han passat mesos des que varem fer eleccions i ja no recordem el que va passar. A les municipals, va votar a Barcelona tan sols un 52,97 per cent dels electors, la qual cosa vol dir que un 47 per cent es va abstenir de votar, va votar en blanc o va emetre vot nul. Els partits amb representació municipal, superant la franja legal del 5 per cent, van recollir entre tots un 83,94 per cent del dit 52,97 per cent dels vots. El més votat va rebre 174.000 vots en una ciutat com Barcelona, la més gran de Catalunya -d’1.600.000 habitants censats-, amb tendència a la baixa, o sigui un 10 per cent i escaig de la població catalana, de 7.500.000 habitants. A les eleccions generals de novembre de 2011, l'abstenció, abstinència, reprovació o deserció va ser d'un 35 per cent aproximadament. Es pot observar, mirant els resultats i comparant unes eleccions i les altres, que hi ha hagut un transvasament de vots entre partits amb centre de decisió no català i una abstenció i vots en blanc, tot amb criteri de càstig als representants polítics. L'accent de la notícia és que som davant d’una democràcia no fiable per la facilitat amb què la gent canvia el vot sense debat i sense conèixer realment les propostes de Govern dels partits més enllà de les declaracions d'intencions. El màrqueting s'ha instal·lat a la política i es parla dels partits com de marques de comerç. Però la democràcia no és una marca col·lectiva; resulta que és una forma de vida i una forma de govern. Petita i, alhora, gran diferència a tenir en compte.