Defectes estructurals i tragèdia ideològica

Per ràdio, m'assabento que ha caigut un edifici de 20 plantes a Rio de Janeiro, com a conseqüència de defectes estructurals. D'altra banda, el Comitè de Competició no sanciona Pepe per la trepitjada a la mà de Messi perquè no li han hagut d'amputar cap dit. Trepitjar mans d'un caigut sense amputar-les no té relleu ni tant sols informatiu, es veu. Als jutjats de València, sembla que els personatges públics podran rebre regals com els que hem pogut escoltar durant el judici dels senyors Camps i Costa, i la senyora alcaldessa de València podrà rebre i lluir bosses de reconegudes marques de luxe sense pagar i sense cap problema. Llegeixo comentaris ornamentats de tragèdia ideològica. N'hi ha un que diu que a Espanya la democràcia ha mort i que el cas Camps no l’iguala ni La escopeta nacional de Berlanga. Hi havia qui demanava caviar, ho varem escoltar tots. Però el fet ara no té cap mena d'importància, com tampoc que un amic fent regals es passés tres pobles. Hi ha qui es compadeix del que ha passat amb el jurat valencià que, diuen, representa l'electorat d'eixa terra. S'arriba a parlar de veredicte vergonyant amb la taula ben parada, amb les falles ben a prop: ‘cremàs’, color i alegria festera enguany. No serà el mateix amb el cas Garzón a Madrid, n'estem segurs. Seran els defectes estructurals crònics d'aquest país. Anem pel camí d'una tragèdia grega per les ideologies, creences i llibertat de consciència? Serà veritat allò que ens deien del crepuscle de les ideologies? Hi haurà recursos d'apel·lació contra la sentència?.