Ulls i memòria

Recordo el dinar de commemoració de la proclamació de la República que van fer a Can Soteras de Barcelona els homes de la columna Macià-Companys encara vius, el 14 d'abril de 1995. Vaig dir que no es podia perdre la memòria històrica. I ara no la tenim, ens l'han tancat. Tampoc ens tornen els papers de Salamanca. Una bona actriu política que vol dirigir el PSOE va esbandint ara que és filla d'immigrants, esperona la unitat d'Espanya i parla d'ulls i memòria quan els del partit de la competència al poder parlen de transparència i responsabilitats dels gestors econòmics i ja no es neguen a negociar el pacte fiscal amb Catalunya. Ella no explica que va comprometre, com a ministra de Defensa, alguns milers més d'euros. Què farà si arriba al cap del PSOE?. Les grans emocions i entusiasmes traslladats a la despesa pública poden arruïnar un país si no es planifica l'economia en temps de crisi. I ens han de preocupar, a més, els que diuen que l’educació occidental és pecat. Ja no són els capellans, que deien que el liberalisme és pecat, els que ens persegueixen. Ara, a Nigèria, els cristians són perseguits i pugen les morts per tenir fe en la llibertat de creure, portada des d’occident. Haurem de llegir Paul Krugman per a posar-nos al dia de les noves solucions. També ens ha de preocupar el silenci informatiu davant els milers de suïcidis a Espanya, uns 3.000 aquest any passat, diuen que a causa de la soledat i les tragèdies econòmiques i vitals. I el turisme?. No podríem fer un turisme polític, anar a visitar països en procés de canvi, a veure proclamacions d'estats de dret, democràcies noves, campanyes electorals o algun que altre referèndum per la independència?. No podríem fer una ruta pels països africans que han assolit l'independència i son democràcies estables?. No trobo agències a FITUR per a fer turisme polític. Tornaré al museu de la memòria virtual. Sort de Google i la Wiquipèdia.