cap a la renovació de les esquerres

Sembla difícil parlar de les esquerres en moviment i renovació quan ni la gent conservadora  és capaç de auto criticar-se i es gira més a favor de la restricció de les llibertats i la democràcia. Els conservadors ancorats en la autarquia política aprofiten tot el que es pugui dels que treballen i paguen força tributs a Catalunya, com ja ha reconegut el Ministre d'Hisenda Sr. Montoro, declarant que els catalans som indispensables per aguantar la economia espanyola, perquè generem riquesa, exportem més que ningú , un 30%, i son el 33% del veritable PIB espanyol amb menys de la quinta part dels habitants. És la dada que amaguen dient que el nostre PIB és inferior convertint-nos en deutors de l'Estat.  Aquest és el veritable raonament que ens amaguen quan ens diuen que fem il·legalitats polítiques. Som il·legals perquè han decidir que hem de ser els esclaus productors per omplir les butxaques dels corruptes. És molt clar que els va be mantenir la precarietat. Bons beneficis per les empreses dels amics amb poc cost. El somni del capitalisme  extractiu. Mentre això passa l'actual socialisme unionista i monàrquic calla i aprova el 155 del que n'espera treure alguna cosa. No entrenen que el President de la generalitat l'ha de investir el Parlament, no l'ha de decidir ni un Jutge ni el govern espanyol. Sinó que ens expliquin perquè van voler fer eleccions el 21 D. La marginació és un paradigma i afecta a tots els sectors, excepte els fabricants d'armes.  Però l'esquerra segueix sent necessària per defensar els drets dels treballadors. No ens poden arrugar les dificultats, ni la manca de pedagogia de molts dirigents de partit de l'escola antiga, ni tampoc ens ha de desanimar que es perdin eleccions. L'esquerra  és i ha de estar en combat permanent, en moviment. L'esquerra assentada en despatxos deixaria de ser l'esquerra.  La gent d'esquerres està obligada a explicar  obertament i amb tota sinceritat al poble les mentides en que es fonamenta la política conservadora que empara l'espoli capitalista a que l'ha sotmès el règim actual.   El progressisme s'ha d'adaptar a la realitat global i al món digitalitzat en lloc de viure en el desconcert  i aliat amb els conservadors, per no perdre poder de govern. Es creuen que sense tocar poder no hi ha partit. Per molts ser del partit que toca poder vol dir tenir feina ben remunerada i sense gaire esforç. Per això les coses no canvien. El conservadorisme ha entrat en el cor del socialisme europeu i frena el desenvolupament de l'esperit  progressista. De socialista es passa a compartir espai amb les dretes.    L'economista Miquel Puig publica un brillant article sobre  l'esquerra al diari Ara del dia 5 d'abril dient que l'esquerra ha de tornar als orígens, al nucli del contracte social que és el treball remunerat, i defensa la renda garantida de ciutadania per substituir el vell contracte social. Cal reescriure doncs les relacions socials i treballar contra les desigualtats i els abusos, fer un món atractiu per la gent.  Per fer això necessitem que els socialistes deixin d'amagar-se com cargols i facin pedagogia del possible i com dur a terme les transformacions socials que no volen la dreta conservadora dirigida per l'esportiu Rajoy ni els reaccionaris vestits de patriotes espanyols i liberals que te al costat, esperant el seu fracàs.  L'esquerra ha de aportar planificació ecològica  i estris per superar la dependència de les energies fòssils, i no deixar-se dur per els interessos publicitaris de determinades marques o l'engany del luxe d'una societat ce crea guetos.Les esquerres han de fer que el poble perdi la por de reclamar la seva part ven la riquesa que genera i exigir la transparència  dels comptes públics. Del que es tracta no és d'agitar activisme, sinó treballar per donar vida a les iniciatives comunes al veritable actor que és el poble, cosa que no interessa a la dreta que procura obturar i servir-se dels Parlaments pels seus interessos personals i de partit. Per això el que no pot fer l'esquerra  avui a  la l'oposició  és baixar la temperatura política i refredar la presa de consciència a més de col·laborar a mantenir la dispersió  del progressisme trànsfuga a la dreta per fer desaparèixer o desorientar com a mínim les reivindicacions comunes de sempre. Als conservadors els interessa una esquerra domesticada i quieta mentre la precarietat, els salaris insuficients i indignes, l'explotació, l'atur de preus barats, les llistes negres dels dissidents i contestaris es manté viva com abans.