menyspreu i autoritarisme prenen posicions

Hi ha qui    contribueix a elaborar les lleis i desprès assessora com saltar-se-les. A ningú li agrada pagar impostos, Menys a les grans empreses que procuren quedar-se el màxim de beneficis. Moltes vegades sembla que en lloc d'inspectors tributaris hi hagin mànagers de relacions amb la Agència Tributària. Hi han empresaris que es queixen d'haver de pagar la seguretat social i aquest cost el consideren com una de les causes de no poder apujar els sous dels treballadors. Són moments delicats quan ens diuen que ens  faran menys inversió pública de la necessària amb els nous impostos de 2018. No tocaran el desdoblament demanat de la N-349, no milloraran les infraestructures   catalanes, mínima inversió a ADIF-RENFE, mínima a sanitat, educació i justícia, excepte l'augment de sou del president del Tribunal Constitucional,  mentre s'apugen les despeses militars, les penitenciaries com si esperessin omplir les presons encara més. I prometen "mordida"   al PNB si li aproven els pressupostos, sense tocar el 155 No sabem de quans diputats disposem al Congreso de los Diputados amb experiència fiscal. Doncs, si les grans consultores assessoren el govern a l'hora de treballar les leyes tributàries, és evident que arriben al cor del poder aconseguint una valuosa informació que els permet, al menys així passa a la Gran Bretanya,  eludir obligacions fiscals, segons explica Owen Jones a El establishment. Això fa que els interessos dels que dominen la societat espanyola siguin diversos i poden arribar a colisionar entre ells, doncs les empreses i les financeres   que dirigeixen l'economia, per no confluir amb una mentalitat comuna. El pensament de les elits és clar: una llei per nosaltres i una altra pels demés. Discrepar d'aquestes conductes significa posar-se fora del establishment y també de la política que es troba sota el seu control.  El Pressupost de l'estat és una eina de l'establishment per controlar els addictes i els infidels, No volen veure que la nostra política   no està vinculada  ni subordinada als EEUU, sinó a la Unió Europea, doncs ja no existeix l'Imperi espanyol, con tampoc el britànic. El que ara te importància es   la innovació industrial i tecnològica, l'educació. Aquesta forma de governar pot arribar a ser una amenaça per la democràcia, puig que nom sabrem mai qui realment ens governa i la amenaça que això suposa per les institucions i els valors democràtics. Aquest estil de govern afavoreix l'autoritarisme i menysprea la dissidència, fomentant l'odi i la divisió social. Un govern i un Estat autoritaris són una amenaça per les llibertats intentant imposar la docilitat i l'obediència a la llei no democràtica, no orientada al bé comú. Poc ens aporta el projecte de pressupost 2018 de l'Estat a Catalunya, perquè saben que no ens poden comprar oferint inversions i transferències que saben és un remei eficaç per altres societats tocades per la corrupció.