l'existència del poble català no es pot impedir amb la Constitució de 1978

Nou revés per l'Estat espanyol ha sigut la decisió del Tribunal d' Schlewig Holstein   de descartar la rebel·lió i deixar en llibertat el President Carles Puigdemont, això seguit del desmarcatge de Suissa i la recomanació de les Nacions Unides de no entorpir el drets polítics dels diputats empresonats.
Negociar la compra de 50 avions de combat a alemanya immediatament de la detenció del President amb un cost de més de 5.000 milions d'euros, per guanyar simpaties sens dubte, reduint la inversió en justícia, educació, habitatge social, prestacions socials i sanitat, i no diem en infraestructures a Catalunya. La consideració de la qualitat democràtica d'un Estat s'avalua de moltes maneres. El compliment i exercici dels drets humans per part dels Tribunals són indispensables per qualificar la qualitat d'una democràcia. Té relació directe amb el respecte a la dignitat humana, l'aplicació de l'equitat junt amb la justícia social per determinar la existència o no   d'un estat de dret. Tot sembla indicar  que no es compleixen a Espanya les condicions per assegurar l'existència d'una societat lliure. La manca de governar amb els drets humans damunt la taula posa en perill l'ordre democràtic, convertint en utòpics els drets humans, quan un govern destina més diners a defensa i presons   que a Justícia, Educació, Cultura, Sanitat i Habitatge social en moments de necessitat. En una democràcia, la llei no pot posar  fre als drets humans. Aquesta actitud va contra el sentit del dret internacional i de la mateixa història, doncs els drets humans, en ser preferents i prevaldre al dret de qualsevol Estat, com Espanya també te reconegut a l'article 10.2 de la Constitució de 1978, són drets insubordinats, exigeixen el diàleg i la resolució pacífica dels conflictes.  En els àmbits jurídics avui els drets humans es consideren com la base per   fer una legislació nova que impedeixi que morin per l'aplicació de pressupostos i una  gestió defectuosa o irregular de l'economia. Els drets humans agrado  no als Estats autoritaris i repressors de la dissidència són eines per alliberar la democràcia de tota captivitat. Com diu el Dr. Alfred de Zayas, les normes no poden aplicar-se d'una manera selectiva o a la carta com alguns Estats pretenen, doncs la criminalització de l'exercici dels drets humans és contrària a la obligació dels Estats d'observar  tractats i convencions vigents, que és precisament el que  fa Espanya acusant de rebel·lió la dissidència que reclama el dret a la secessió pacífica i democràtica,  legítima en dret internacional. L'Estat espanyol,  seguint els plantejaments del Dr. de Zayas,  no pot ignorar  que la existència d'un poble català no  es contradiu amb el poble espanyol doncs el principi d'integritat territorial no es pot aplicar respecte dels pobles que es volen auto determinar lliurement, excepte que hi hagi una ingerència externa. el dret a l'autodeterminació no es per tant  prerrogativa de l'Estat atorgar-lo o negar.lo, éssent irrellevant que la Constitució  inclogui expressament o no el dret a l'autodeterminació dels pobles que formen part del territori de l'estat actual, i no serveix de precedent negatiu i excloent que aquest dret hagi sigut negat amb anterioritat. Podríen aquests principis i ordre superior internacional significar la nul·litat del que estan fent els Tribunals espanyols? No han sigut un avís molt clar el que han rebut alguns jutges de l'Estat amb les decisions de Suiza, anteriors de  Bèlgica,  i la actual d'Alemanya, de que la política de la criminalització dels actes polítics parlamentaris  no s'ha de practicar en una democràcia. Es creuen  al govern de l'Estat que les derives autoritàries passen imperceptibles a la Unió Europea ara que ja s'han tret les mascáres?