estat de drets i llibertats

Feia un parell de dies dinava amb uns amics que em deien que això de l'estat de dret se soluciona treient les bancades i seients del Congreso de los Diputados, el Senat i la Zarzuela.  I em deien, quan tots estiguin dempeus s'adonaran que les lleis no estan fetes per servir els seients, sinó per servir i solucionar els conflictes dels que fan i posen els seients, és a dir el poble. L'acudit en principi et fa fer mitja rialla, però  tot seguit penses que la visió d'un estat de dret que no contempla ni considera la equitat ni la els drets humans, la tolerància en l'exercici dels drets i la flexibilitat, el fa no fiable. Les lleis codificades o no, que no responen a l¡'ideal del moment, no generen vida jurídica, sinó malestar i desafecció a l'aplicació formal de les lleis que pugnen amb les consciències personals. Existeixen fluxos ètics de contingut variable que s'estavellen les més de les vegades amb els murs invisibles  del dret positiu de l'estat. El dret constitucional, escrit o no ha d'estar definit pel seu contingut, però aclarint a qui correspon la sobirania política, sense establir dogmatismes  ni situacions formals intocables. Doncs el dret no el defineix l'estat, sinó els usos i costums que creen el dret en el desenvolupament normal la vida del poble. Constitució i Dret constitucional no són el mateix, doncs la realitat jurídica que suposa una constitució és la que ofereix garanties jurídiques a la ciutadania. Les constitucions deia >Adolfo Posada, responen a condicions i exigències variades a cada Estat i també en els diferents moments de la història.  És el règim constitucional per tant el que ofereix l'explicació  de les constitucions per la combinació del poder constituent, de la llibertat dels ciutadans i de la idea que neix de   la fe en la realitat de l'estat i valor real del seu règim. No es pot entendre  un règim constitucional que no estableixi un equilibri  fonamental en favor de la llibertat, de manera que l'estat de dret és la limitació del poder de l'estat per la mateixa via jurídica que determina els seus drets i les seves obligacions, deixant de ser així la constitució una mera forma de justificació de l'exercici del poder. Pot ser que treure els seients dels Parlaments, les seus de govern i els Senats, sigui una bona solució per fer entendre als representants polítics que les constitucions han de perseguir establir un règim d'estat on el poble pugui exercir la sobirania per fer realitat un règim autènticament representatiu sotmès a normes ètiques e comportament polític i a un règim constitucional protector i garant dels drets i llibertats.