desafiament a la llei del poder

Amb aquest títol de  desafiament a la llei donava RTVE la notícia de la manifestació de diumenge. Com sempre reduint el nombre de participants donant xifres que van des dels 150.000 als 1.300.000, segons  qui ha fet  el recompte de persones presents a Barcelona. Però confondre manifestació reivindicativa pacífica amb desafiament a la llei, és un quelcom d'incoherència moral i mala fe. Segueixen considerant al Ministeri de Justícia espanyol  el llaç groc com un insult, quan resulta que és un element reivindicatiu i de protesta gràfica silenciosa. A Madrid, el govern central segueix empenyat en voler impedir el dret a decidir que pertany a tot el poble, deia a TV 3 ahir nit el President Puigdemont a l'exili. El President a l'exili, destituït per M.Rajoy, assenyalava que ultrapassen la llei i la Constitució i es preguntava què fer davant la violació clara de drets. Quelcom similar han manifestat els  presos catalans avui al Suprem en ocasió de ser-lis notificada la interlocutòria de processament per rebel·lió. Més d'un milió i mig de tele espectadors van seguir  la entrevista amb el President Puigdemont. El President va dir que no ens podem resinar a que ultrapassin els nostres drets. També va recordar que qui vol que anem a eleccions és l'estat espanyol, a veure si ens barallem tots. Ha recordat que el va posar com condicions per convocar eleccions que no hi haguessin presos polítics, que acabés la intervenció de la Generalitat i la intimidació policial, coses que no es van complir. Rajoy no ha volgut parlar mai amb Puigdemont, ni vol.  És ben clar que som espais polítics diferents. Se serveixen a l'estat de la narrativa perversa als mitjans. Va fer una crida als catalans per  fer possible la màxima unitat, el que és imperiós en el moment històric actual. Però aquesta unitat pot ser fruit d'acords polítics acceptant la diversitat de propostes. LA unitat no exigeix  vertebrar tota la política sota un mateix pal de paller.
Seguia dient que s'ha plantejat el 155 al marge de la Constitució i es va complementar amb un Decret d'ocupació de les institucions catalanes.  Les eleccions es van viure el 21 D en la anormalitat i sota la pressió del govern central que potenciava el vot anti republicà. Voldrien tornar a repetir-ho a veure si aburreixen la gent d'esquerres i catalanista, i s'emporten ells la cadira triomfal amb Inés Arrimadas. El que és possible es arribar a acords  malgrat els grans desacords dels partits, doncs a més hem de fer govern abans del límit i buscar solucions legals i eficaces pels sense sostre, els manters, els narcos, els trams i l'aigua, a més de rebaixar el cost dels transports pels treballadors amb salaris baixos, els costos dels enterraments, els problemes de mobilitat, la vivenda social, la renda garantida i la contaminació atmosfèrica. Necessitem un president transitori per que cal resoldre els problemes que estan penjats.Això és el que ara, amb la recuperació de les institucions, constitueix un veritable desafiament a l'Estat, a la llei del poder que només somia amb la bombolla i els seus rendiments. S'apropa la hora del poble, amb noves eleccions i renovació de càrrecs polítics. La democràcia és la gran ofensiva contra la corrupció del poder i les limitacions dels drets i llibertats, per la via d'alternatives concretes i radicals.