Ciutadans no és indispensable

Ciutadans, la formació política   que ha omès tot lament pels presos polítics catalans, en cap moment ha dissimulat la seva ambició de poder. Volen el poder   allà ho sigui per imposar els seus criteris. Per això han de aconseguir més escons i Ajuntaments. Ara es volen centrar a Catalunya en la batalla per fer-se amb la Ciutat de Barcelona, que per a ells no és més que una ciutat important cap d'una  gran àrea metropolitana. Aquests joves polítics  que es diuen liberals no tenen cap interès per seguir i assumir la història de les reivindicacions catalanes. Semblen ignorar que acabat el convuls segle XVIII, 1880   va veure   la celebració del Congrés Catalanista que va presidir Valentí Almirall. L'any 1885 presentaven al Rei el  Memorial de Greuges, reivindicatori   dels interessos morals i materials de Catalunya.Anys més tard, creades la Lliga Regionalista i la Unió catalanista es van iniciar es debats per la redacció de les anomenades Bases de Manresa  Es va debatre un projecte de Constitució catalana que significava un  no pas cap a l'autonomia catalana davant d'un règim que  estava enderrocant el seu parlamentarisme.El mateix Prat de la Riba imaginava que la Assemblea era el recobrament de les antigues Corts catalanes. Fou la il·lusió d'una reinstauració que no es va produir malgrat tots els seus esforços. El partit liberal espanyol s'oposaria fermament entrat el segle XX a reconèixer cap autonomia a Catalunya que consideraven un  pas previ per a la independència. Àngel Guimerà, segons explica Josep M. Gasol, em el seu estudi sobre les Bases de Manresa es va presentar a la assemblea declarant que venia a defensar la autonomia de Catalunya. El passat històric de Catalunya va  estar present considerant Espanya com un símbol decadent, mentre Catalunya es plantejava una altra realitat amb el seu projecte de Constitució Regional. S'havia posat la primera pedra de la reconstrucció política nacional. Es demanà en el banquet de cloenda que no es desmentissin els actes en la vida pública. Va destacar en aquesta Assemblea en Enric Prat de la Riba, secretari de la Unió Catalanista que anys més tard es faria càrrec de la presidència de la Mancomunitat de Catalunya. L'objectiu era la reconquesta de la llibertat catalana. El programa de Manresa fou desqualificat per la política espanyola, com ara també farien Ciutadans i el PP que no veien ni veurien que la unitat de l'Estat espanyol feta amb cadenes no faria altra cosa que atemptar contra la vida de les regions. A l'Estat interessava mantenir la uniformitat sense permetre   la vida pròpia dels pobles amb diferent  característiques etnogràfiques, històriques i polítiques. el mes de març de 1892 va veure doncs aprovades a Manresa las bases per a la reconstrucció de Catalunya com a poble. Quaranta anys més tard va arribar la República  i allò que s'havia debatut a Manresa va tenir una indubtable influència   en la generació que va assolir el govern de Catalunya.  Aquest episodi forma part del moviment catalanista que va impulsar Valentí Almirall per donar unitat d'acció  a les diverses tendències polítiques  i adoptar una actitud  conjunta i aglutinadora dels grups catalanistes. És molt evident que ni Ciutadans ni el PP tenen cap mena d'interès en revisar aquesta història i   el per què de la Assemblea de la Unió Catalanista que va redactar les Bases de Manresa.  Però indubtablement tampoc es poden considerar indispensables en la vida política catalana. Ni les organitzacions polítiques són eternes ni els dirigents poden vantar-se de res  si no es manifesten contra la repressió i la violència en una societat democràtica que es mou per l'esperit de llibertat.