del via crucis i calvari a la llibertat

El cinisme i la hipocresia denunciada per les banderes de les casernes a mitja asta i la processó a Màlaga dels legionaris amb armament  portant la imatge de Crist mort són actes definitoris d'una manera d'entendre la vida social. Això passa mentre tenim dirigents polítics a la presó, lluny de Catalunya, perquè demanaven diàleg per organitzar un referèndum vinculant sobre la independència de Catalunya i es van atrevir a secundar la declaració d'una república avui inexistent que mai s'ha fet constar a cap diari oficial.  Puigdemont, a l'exili, ha sigut finalment detingut a Alemanya en circumstàncies que fan dubtar de la legalitat de la seva detenció: un GPS de localització irregularment posat al seu cotxe, més una detenció en una benzinera a territori alemany, amb intervenció de serveis policials o d'espionatge espanyols, actuant en territori estranger sense autorització, pagats amb fons reservats, encara que ara es vulgui tapar.  Semblava una operació per segrestar Puigdemont, doncs  s'ha fet públic que Puigdemont era seguit per més de 20 efectius, no se sap si policies o membres el CNI. En tot cas una operació que pot desencadenar la nul·litat de la detenció i la ineficàcia de la euro ordre, si no és que a més, en considerar que  s'acusa també al president de corrupte, no és ja motiu suficient per rebutjar-la. Declarar una república, convocar un referèndum,  preparar una llei de Transitorietat política, no convocar a la violència contra l'Estat,  no són delictes tipificables ni com rebel·lió ni com desobediència, i   molt menys com un acte de corrupció política. A més el dret d'un territori,  amb una població ben definida, amb trets diferencials i identitaris innegables , disposant dels requisits essencials per ser Estat, esgotades totes les possibilitats de diàleg amb el govern d'aquest Estat, a decidir la seva separació del Estat i la creació d'un Estat propi està contemplat com lícit i legítim pel dret internacional. Que Espanya com Estat no reconegui Kosovo avui Estat independent de Sèrbia, no justifica el 155 orientat a la decapitació dels dirigents polítics catalans, executar la ocupació de l'administració pública catalana i practicar la política de la por per seguir considerant-nos autonomia inferior com molt be raona el Professor i euro diputat Josep Mª Terricabras en una entrevista que li fan a Vilaweb. Catalunya vol superar els errors polítics comesos, la precipitació en el desenvolupament del full de ruta del procés, vist que la política espanyola caminava cap a la involució  i els preparatius repressors anunciats.  Com molt be ha dit Sergi Sabrià, ara tot s'endarrereix.  Però la  veritat alliberarà els nostres detinguts i la llibertat  tornarà a somriure per a tots. Els Tribunals europeus saben que la mentida i l'acusació repressora   formen part de tota guerra bruta entre un Estat i un poble que fa impossible qualsevol entesa, quan només s'accepta la submissió a l'Estat. En democràcia, la submissió forçada no és regla, sinó que ho és el diàleg com a cultura, el respecte a la tolerància,  i els drets humans, a més de preguntar al poble mitjançant sufragi universal   per decidir les grans qüestions, en lloc de reprimir una votació a cops de porra policial. Les democràcies, a diferència de l'Estat espanyol actualment,  saben que la llibertat és innegociable. Passi doncs aquest via crucis d'empresonaments, encausaments i detencions. Torni amb la pasqua de resurecció la sensatesa  a l'Estat que ha provocat el calvari i l'ús  dels símbols religiosos militaritzats per vestir-se de fidels a conveniència de la crueltat exercida contra el poble de Catalunya i els seus dirigents llurs.