l'error d'humiliar Catalunya

Eduardo Inda diu a La Razón que volíem esquarterar Espanya per instaurar un nou règim    que s'aproximarà més en repressió al totalitarisme del franquisme  que a l'Espanya del 78. Inda diu això per justificar que el Jutges i els Fiscals  han mantingut -segons ell- el to de l'Estat. Per la seva banda, Andrea Levy, diputada del Partit Popular al Parlament de Catalunya ha manifestat que la detenció de Puigdemont a Alemanya és una 'demostració de que l'estat de dret funciona'. Per Ley, el procés ha mort perquè ha fracassat.  L'ABC celebra en portada que 'Alemanya acaba amb la fuga i farsa de Puigdemont. En la seva editorial el diari diu que la farsa ha acabat i que la justícia espanyola és imparable,  a més d'afirmar que la Unió Europea no tolera la crisi separatista.  I ara s'acusa de violència a la gent que ahir protestava i patoia càrregues policials, callant l'existència de infiltrats per provocar actes violents, que són els titulars que necessitava la premsa espanyola anti catalana. Ara per ells hem passat de la resistència pacífica al radicalisme i la il·legalitat. El mateix diari porta a tota plana un article de Mariano Gomà de Societat Civil Catalana que equipara Puigdemont amb el surrealisme, augurant un escenari de noves eleccions autonòmiques, tot el contrari del que demana el President del Parlament Sr. Torrent. Per Gomà la iraccionalitat i la deformació surrealista ens han conduït a un món irreal. El Mubndo parla del prófugo bajo la ley, en un editorial en el que diu que "es reconfortante constatar que la Justicia y la ayuda policial funcionan", doncs per a ells Puigdemont  voli burlar les lleis i el sentit comú, doncs s'ha sentit impune atemptant contra la integritat de l'Estat espanyol, en totes les seves passes cap a la independència unilateral. La frase lapidària de l'editorial de El Mundo és  "Fuera de la ley sólo hay lágrimas". Per els diaris espanyols és ben clar que Puigdemont va impulsar des del propassat 6 de setembre  i vivia en la il·legalitat. Felipe Gonáles ha acabat reconeixent , tard però, que humiliar Cataluna és un error, dient que 'empresonant no és guanya res' També ha dit González :" Poner el poder en manos del Juez ha sido un error". S'han seguit idees de via estreta   que no aporten cap solució. Ara si que s'ha acabar la revolució dels somriures. Ara comença la contestació popular, la mobilització permanent contra la política del govern espanyol i una manera de veure la justícia. Amb aquestes manifestacions, els diaris espanyols passen per alt que  l'ideal democràtic no consisteix en la repressió judicial de fets polítics , sinó com diu Mario Oetheimer, en el respecte als drets humans, essent el pluralisme un factor d'harmonització. A més, segons Tomás Prieto, els drets humans són el primer contingut moral obligatori per a qualsevol sistema jurídic. S'apliquen aquests criteris a la Justícia política espanyola?  Millor que la premsa anti catalana reflexioni el que diu i el que publica. Ofenen més que humilien, no són el marc idoni per el desenvolupament del marc de la dignitat humana. I el més greu, és que amb la seva bogeria d'atac contra els polítics independentistes no s'adonen   del trist paper que estan fent de situar  Espanya internacionalment en la total involució democràtica i pèrdua de seny.