Manuel Valls contra les reivindicacions catalanes

Aquest diumenge  es van concentrar davant l'estació de França de Barcelona uns 5.500 mil     manifestants pro seny de Espanya a Catalunya, és a dir per què res no canvi, precisament quan es comença a parlar de la reforma de la Constitució per resoldre el conflicte català. Un mal pas, a més acompanyat d'agitadors i un  orador català  ex socialista de nacionalitat francesa, en Manuel Valls que va deixar penjat  Hollande per veure si el contractava Emmanuel Macron, el nou líder de les dretes franceses guanyador de les presidencials.  Fen gala d'una notable ignorància de la història i la realitat de les reivindicacions catalanes, en Valls es va atrevir a dir que el nacionalisme és la guerra. Evidentment el Sr. Valls es va confondre de nacionalisme, perquè més pacífic que el català no n'hi ha al món. No vol que  Catalunya se separi de Espanya i va atacar les forces separatistes que no es diuen així, sinó independentistes o republicanes.Un altre error en el seu discurs en el que va silenciar les queixes socials del poble tan català com espanyol. No va dir en cap moment que la Catalunya és diversa i plural. Tot ho va veure per el prisma de les dretes hostils a Catalunya que l'havien convidat a l'acte, i a les que es va afegir un sector socialista pro espanyolisme i d'una Constitució que discrimina Catalunya. El ridícul d'aquest ara diputat francès fou escandalós. La mala imatge d'un socialisme no dialogant, impositiu i intransigent amb el dret del poble català a l'autodeterminació que reclamava fa anys un partit socialista català, és la que va portar Valls a l'escenari. No va valorar les anteriors declaracions de M.Rajoy dient que Espanya no anirà a cap cimera europea on sigui Kosovo. Sens dubte, és la confirmació de que hi ha un socialisme afí a la dreta hegemònica i hostil amb Catalunya, poble sense Estat que mobilitza poca gent. Una dreta que vol disputar els carrers amb les esquerres. Valls és deixeble dels  partidaris del centralisme. Tot té una explicació vista l'estructura del partit d'on venia. Això pot estar be per França, si be no per els occitans i els bretons que també foren assimilats per França, i menys encara per la gent de la Vall d'Aran que també tenen dret a reclamar la seva independència.