dretes hostils a la República

No en tenen prou volen decidir els perfils dels candidats  a  President de la Generalitat.  Diuen que han rescatat la democràcia amb el retorn a la llei i segueixen negant tot diàleg amb l'actual representant polític del poble català. El menystenen i el volen obligar a  fer la política que interessa al govern espanyol.  Han titllat de far-sa la proposta de investir candidats que són a l presó. Ni Jordi Sànchez ni Oriol Junqueras, diputats electes del Parlament de Catalunya, veuran aplanat el camí per a una hipotètica investidura. Diguin el que diguin els juristes es troben en presó preventiva i d'aquesta situació no en surten. La hostilitat de les dretes espanyoles contra la política catalana és oberta i més ample que mai. PP i C's, amb la complicitat d'un PSOE que ja ha oblidat o abandonat la proposta de l'Espanya plurinacional, rivalitzen per impedir que decidim  lliurement a Catalunya les nostres relacions amb l'Estat. Ni Granada ni Toledo a nivell de pactes són avui res més que uns papers inaplicables. No estan construint una Espanya per la democràcia social i no volen compartir l'Estat que s'han atribuït en propietat exclusiva. Practiquen el bloqueig sistemàtic amb el 155, amenaces de fer-lo més fort i ostentació de força i poder. L'Estat no ha mostrat cap  eina política  favorable al diàleg. El cap de govern no té més discurs que el de exigir un govern amb gent no involucrada amb processos judicials. Discriminació   il·legal si no s'han produït   ni decretat inhabilitacions per exercir càrrec públic. L'Estat no està doncs disposat a facilitar la transició de règim a Catalunya, ni a fer una política més clàssica que no descarti la amnistia si els Jutges ara  decideixen que la presó preventiva és el millor remei o mesura per frenar  idees, partits, candidats i república catalana. Sembla que des de la Moncloa ens envien el pla d'usos i serveis del Parlament que no permeten discutir. Però el Parlament és l'expressió de la democràcia a Catalunya. No ho és la llei espanyola. La llei saben que no és la democràcia. Democràcia es llibertat i participació política sense traves ni discriminacions. Però l'Espanya oficial segueix sense comprendre que Catalunya no sap viure sense llibertat  oi es proposa capgirar com sigui la voluntat dels ciutadans i ciutadanes. Som encara un poble desqualificat per els que es consideren unilateralment una necessitat històrica, quan el que necessitem és resoldre la vida social, donar més empenta a l'economia catalana, posar en vigor tota la legislació aprovada al Parlament que ha suspès el Tribunal Constitucional abans del 155, a demanda del "gobierno español". Que Catalunya esdevingui República davant la impossibilitat de resoldre les diferències i problemes creats per l'Estat a Catalunya i que  l'Estat i el seu govern no vulguin reconèixer  que lo social i la democràcia passen abans que la guerra de la pàtria constitucional i la pàtria a seques. Les lleis, els règims, les constitucions, els Estats no són eterns ni immutables. Ara l'Estat ha impedit una vegada més a Catalunya seguir avançant en la seva renovació política i institucional. Les amenaces no serviran de res a un poble que ja ha rebut fort en la història i coneix el que significa viure sota el poder de l'estat espanyol que no reconeix Catalunya. Han volgut desmuntar la República Catalana que ara reneix a l'exili i s'han trobat amb un poble que no renuncia a ser català ni a governar-se amb d'una democràcia plural.