No demanem pietat. Volem llibertat!

S'ha atacat de colpisme el procés sobiranista català. El dirigent de Ciudadanos, Sr. Rivera ha dit avui que el separatisme és la destrucció de la democràcia europea, i amb aquesta manifestació sense sentit ha emès un Twitt comunicant la seva alegria per la detenció del President Puigdemont a Alemanya. Jo recordo que el 1983 tant Santiago Carrillo com José María de Areilza van reconèixer que encara erem a la transició. Feia vuit anys que la vida política espanyola evolucionava cap una democràcia, plens d'obstruccionisme i temptatives involucionistes. Però per anar cap a la democràcia cal allunyar-se de la dictadura, cosa que no s'ha fet a Espanya, doncs tant el PP com PSOE no han volgut donar un pas per apropar-se a Catalunya i trobar una solució enraonada al tradicional conflicte Catalunya/Espanya. Era necessari afermar la llibertat com a primeríssim valor i principi del que es vol. La llibertat sabem tots que és el basament de la dignitat. Sense llibertat no hi ha democràcia ni dignitat, ni es poden defensar els drets de la ciutadania i menys assegurar el respecte dels pobles lingüística i culturalment  minoritaris dins d'un territori o Estat que no reconegui la pluralitat nacional. Ara s'ha posat de moda anar contra tota  manifestació nacionalista, per molt pacífica i democràtica que sigui. Però Espanya definida com a nació, com  França també, equiparant nació a Estat repressor del nacionalisme minoritari representant de la diversitat de la població, no han volgut entendre que també els afecta tota crítica que llencin contra el nacionalisme  en un món inter relacionat i global. Les coses a Catalunya s'han conduït a un punt que ha fet obligatòria la ruptura amb el passat polític i social nacionalista espanyol de conseqüències tant negatives com les que avui patim. Corrupció, hàbits dictatorials i intolerància són les mostres d'un estil de govern i d'unes actituds que han tornat. La detenció a Alemanya del President de la Generalitat a l'exili  Carles Puigdemont, recorda la del President Lluís Companys. Precisament ara fa 28 anys que la República Federal Alemanya va demanar perdó per haver-lo detingut i lliurat al règim de Franco. Esperem que amb Puigdemont no facin el mateix, lliurant-lo a un règim que pretén resoldre el cas dels catalans amb actuacions policials i judicials. El socialisme guanyador de les eleccions generals del 82 no va crear la síntesi entre evolució i ruptura, quedant-se en  un canvi formal i relleu de persones al govern,  amb una evolució de lent recorregut que no impedia el retorn dels que havien vestit les camises del movimiento. Seguim vivint a Espanya sota una democràcia amb llibertat limitada dins d'un ordre definit pel conservadurisme governant, que mal permet viure la democràcia sense demòcrates i conversos de darrera hora per no perdre posicions de privilegi. No s'ha fet la ruptura amb la dictadura ni s'ha construït una democràcia social. No s'han portat demòcrates als llocs de responsabilitat pública, però si funcionaris afectes a un règim de dubtós per superar la transició, que és el que interessa a les oligarquies financeres i industrials com  abans a els grans terratinents. Aquesta resistència per no allunyar-se de aspectes de la dictadura que permeten la construcció de relats acusatoris sense base i penalitzar el pensament polític, és el que ha permès convertir en delicte un operació política reconeguda en dret internacional. La detenció ara de Carles Puigdemont, unida a la dels ex Consellers i dirigents socials que són a la presó d'Estremera i a la d'Alcalà Meco, lluny del seu país, tractats  com a delinqüents comuns de gravetat, mostra una vegada més la deriva autoritària de la democràcia espanyola que això si, s'allunya de la de ocràcia europea dels drets humans, la tolerància, el diàleg i la negociació per resoldre diferències. Confiem que els Jutges alemanys siguin perfectament independents de pensament i judici, de manera que el President Puigdemont sigui lliure  de tot càrrec a la Unió Europea i els Jutges espanyols vinguin obligats   a alliberar tots els polítics catalans empresonats i respectar la voluntat democràtica del poble català expressada a les urnes malgrat les pressions, prohibicions i exclusió del debat polític de candidats empresonats sense judici i sense condemna.