rebuig a l'autonomisme feudal.

La gent torna a ser avui al carrer  reclamant el dret dels catalans a constituir una República.  El crit és "ara,  república". Són les entitats, no els partits els que mouen la ciutadania.  Tots sabem que la normalitat no tornarà en temps, que tornar al discurs autonòmic, com diu Clara Ponsati, és un pensament equivocat, per què la repressió no pararà. Haver-se desdit davant els Jutges de la Declaració de la República catalana, encara que no s'hagués implementat  no és normal en líders polítics que volen seguir sent-ho. Tampoc és normal ni coherent declarar la independència i poques hores desprès acceptar la jurisdicció de l'Audiència Nacional espanyola. i deixar-se empresonar. Hi ha ara una història per escriure que no se solucionarà amb moviments organitzats de dretes catalanes  forçant l'aparició d'un fals populisme  aprofitant la oportunitat de les eleccions municipals. Ara la peça clau és apoderar-se de la Ciutat de Barcelona, la Capital de Catalunya. Tots els partits ho saben. Els primers C's per què els sondeigs de vots els son favorables a novell de l'Estat per superar el PP i fer-se amb el poder. La dreta que s'anuncia, disfressada de centre esquerra també és electoralment parlant un element  creador de distorsió. No compta amb el vot dels treballadors ni de la gent d'esquerres, excepte els reconvertits.  Massa llistes optant pel mateix càrrec, per control·lar la ciutat, no és fer ciutat. Necessitem ser forts per impedir que la dreta monàrquica es faci amb la Capital de Catalunya, i alguns aspirants  s'ho haurien de pensar abans de tirar endavant una acció de dispersió i divisió del vot el mateix sector.   Seria un acte insolidari amb la història que volem escriure per què facilitaran i  permetran que l'escriguin des de Madrid. On no es practiquen els valors republicans  i es promou el populisme unipersonal i unidireccional, s'infla la pròpia realitat, sense preveure res si no resulta o si es fa mal a la causa catalana.  Cal tenir clar que l'Estat no dona garanties de construir el que volem i ho acaben de demostrar amb el programa per l'habitatge recentment aprovat pel govern espanyol  interferint.-se en el programa municipal de Barcelona. Ens hem d'aglutinar amb aquells que compartim els mateixos  eixos de la política catalana, noi em els que en volen introduir de nous  que són vells i no participen de les reivindicacions socials. Les unions d'esforços exigeixen obrir portes als que en ocasions no s'escoltarien els altres, per discrepàncies de tàctiques, estratègia i plantejaments prioritaris.   La política ha de servir per construir a més un nou Pacte Social que les dretes mai  voldran fer si no es veuen perdedores.   El règim del 78 s'aguanta per la força el poder de que disposa encara avui el PP, tot i que els pensionistes, les dones, els estudiants i els funcionaris se li rebel·len. Però el temps fuig més que passa i el temps per la nova construcció política de Catalunya i d'Espanya ensems, és ben a prop encara que no ho sembli. Ens cal Determinació, constància, tossudesa, esperança i confiança en nosaltres mateixos.