Lideratge no equival a confiança

Hi ha qui es molesta per què qui va guanyar molts diners a Cuba a l'època del tràfic de negres que descriu Joan de Sagarra a la seva novel·la La vida privada, veu ara despenjada la seva estàtua d'una cèntrica plaça barcelonina. Eren els temps de les colònies conegudes com Las Españas. També eren temps d'odis i incompetències, dels deures religiosos que cultivaven  la hipocresia, com avui.No existeix ara la rigidesa moral que impedia el gaudir del cos lliurement.  El feminisme estava prohibit. No existia com ara. L'homosexualitat no sortia de l'armari, considerada llavors degradació. Tot quedava en la discreció i el secret. Les situacions de conveniència eren la regla. Per a molts l'important era anar al costat del Bisbe. Avui gairebé en fugim, com també de la mecànica religiosa que descrivia en Joan de Sagarra. En els nostres dies cal aparèixer a la foto en un acte oficial, que se't vegi bé i si pot ser de costat com en Julio Iglesias. També és important per molts polítics aparèixer en la foto darrera les pancartes de capçalera de manifestacions. El problema per alguns que es diuen d'esquerres és  posar-se al costat dels contraris quan s'ajunten amb els del 155. No els hem vist avui per la tarda defensant l'escola catalana als que eren a Madrid a la manifestació espanyolista  de SCC que ha punxat amb l'excusa de la pluja, mentre a Barcelona i al mateix Madrid la gent omplia els carrer cridant contra la política social de dretes de Rajoy. Pensions a l'aire, seguretat social compromesa, dependents sense ajuts, manca de centres i residències per la gent gran, excepte la vida en els bars jugant al domino o a les cartes amb cigrons. Rajoy era avui a Marbella  amb els del seu partit i l'han tret per la tele dient que no s'ha de derogar la presó permanent revisable com pretén el PSOE. També hem vist per la tele al telenotícies com segueixen explotant el cas del pescaíto, el petit Gabriel, la qual cosa omple  i no s'ha de parlar de la corrupció del Partit Popular ni de la  descoberta a Catalunya. No hi ha cap misteri. Convé tapar i tot serveix. Una certa perversió s'intueix en tota aquesta manera de fer, quan ens amaguen la situació econòmica d'Espanya de la que parla en Sala i Martin, quan el despatx fundat pel Ministre d'Hisenda aconsegueix que la Jutge que tramita el cas Ronaldo hagi d'acabar donant explicacions com si estigués prevaricant. Quina és la veritat i quina és la mentida?   Per què el Sr. Urdangarin no entra a la presó?  Què hi fan els nostres Jordis, en Quim i en Oriol ?Serveix d'alguna cosa tenir-los tancats lluny de les famílies? Volen que estiguem avesats a no moure'ns i acceptar en silenci el que ens manin des de el Govern Central. Per això serveix el 155. Són dies en que les veus s'aixequen, també contra l'actuació de l'Ajuntament de Barcelona. ERC d'Alfred Bosch ha plantat cara a les idees que dicta l'alcaldessa Colau, els veïns del barri de senyors benestants de Sant Gregori Taumaturg han descobert que la alcaldessa fa carrils bici amb diners que ha tret de la Unió Europea. I les queixes ja hi són. Els empresaris perjudicats pel no als hotels poen demandes i ja es calcula en bastants cents de milions el que haurà de pagar la ciutat com indemnitzacions, mentre el pla d'habitatge social no funciona, la assistència social als que viuen en la pobresa tampoc funciona, la renovació de la Guàrdia Urbana no es veu clara i el funcionariat de l'Ajuntament s'envelleix. Existeix una radiografia crítica de la política municipals dels comuns, doncs no funcionen els espais participatius, encàrrecs a empreses dels afins al govern, silenci sobre assessors, comissionats anomenats a dit i molt més, cap moviment per la protecció mediambiental ni la creació d'un teixit d'economia solidària, que ja existia per iniciatives d'ONG's. Ada Colau no aprova. Ha volgut lideratge i ha oblidat  desenvolupar un espai polític al servei del poble, sense exclusions. No disposa de majories  que l'avalin i en canvi creix el descontent. No ha sabut construir una majoria social de republicans d'esquerres per una república de drets socials i començar a construir república, sense buscar tant la foto al costat del Rei Felip VI. Els seus errors estan generant una crisi municipal que hauran de resoldre nous polítics oberts al canvi d'aquesta actual equidistància i ambigüitat inoperants i  inútils.