LLops, prestidigitadors i ingerències

Les interferències i ingerències de M. Rajoy  i el seu govern, amenaçant els diputats rebels del Parlament de Catalunya i impedint la lliure elecció de President de la Generalitat, fidel a l'obediència republicana, impedeix també recuperar la societat trencada i curar la fractura social provocada amb l'acció demagògica anti catalana i els crits de "a por ellos" o "Viva España" que l'acompanyaven. S'ha volgut imposar un artificial i sense contingut clar patriotisme espanyol a crits i cops de porra, ignorant els cridaners lo poc fiable que és la gestió dels interessos públics de l'executiu de M. Rajoy. Critiquen que portem 69 dies discutint i negociant la presidència i el futur govern de Catalunya. Emboliquen la opinió pública intentant presentar Artur Mas a la Televisió com oposat a Carles Puigdemont, aprofitant que parla de engany, d'un simbolisme i d'una irrealitat que la gent encara no ha digerit. Però del que no parlen és del les dades del baròmetre del CEO que declaren la Monarquia espanyola amb el govern  de M. Rajoy, i la banca les institucions menys valorades a Catalunya, a diferència de les Universitats, Mossos d'Esquadra. Des de Madrid exigeixen govern a Catalunya i proposen noms fins i tot com el d'Elsa Artadi.   No volen càrrecs de gent implicada en assumptes judicials malgrat que no han sigut inhabilitats.  L'horitzó judicial penal sempre a punt. La Fiscalia de l'Estat a l'aguait de tot el que facin els nous diputats catalans. Diputats segueixen a la presó acusats públicament de rebel·lió i sedició, sense que s'hagi celebrat un judici just, amb proves de càrrec i descàrrec, amb totes les garantoies i sense retards, com exigeixen els cànons internacionals establerts a la Declaració Universal dels Drets Humans i la Convenció Europea dels Drets de l'Home i les Llibertats fonamentals. No tenim govern estable escollit amb l'exclusiu  vist i plau del Parlament. El govern de l'Estat vol un govern a Catalunya  patrocinat per un esperit unionista, merament autonòmic, sense importar-lis el desgovern creat per aquesta actitud del govern central. Les indústries. la Fira el MWC, els negocis, els serveis no noten el desgovern ni la manca de President electe a Catalunya. L'economia funciona creant riquesa i els ciutadans estan a l'espera de que el govern Rajoy deixi de interferir el Parlament i accepti que el nacionalisme democràtic no és racisme ni confrontació que és el que no ha sigut la catalanofòbia desfermada a tota Espanya per pressionar i perjudicar les indústries catalanes que els compren les matèries primeres. El Govern, com diu Josep-Lluís Carod Rovira, ja el teniem fins que M. Rajoy va adoptar la mesura excepcional de dissolució del Parlament elegit democràticament per la ciutadania catalana, auto designant-se President de la generalitat destituint el M. H. President Carles Puigdemont, anul·lant el poder autònom de la Generalitat amb l'aplicació considerada arbitrària de l'article 155 de la Constitució espanyola. Encara que recorrin  i impugnin tots els acords del Parlament, el que és clar és que la deriva autoritària de l'Estat amb l'obsessió d'aturar la política rebel de Catalunya, generar conflicte rera conflicte amb aquesta ceguera de poder, permetre que cada dia augmenti la xifra de pobres i mal pagats, pensions de misèria que moltes  ni arriben al salari mínim espanyol de 726, insuficient per mantenir una família, quan a França ja passa de 2.200 euros, només són mostra d'un retard i d'una mala pràctica política. Rescats bancaris, d'autopistes, d'errors de la contractació de l'Estat, desmesurades despeses en armament i en luxe exterior, liquidació de la guardiola de les pensions, política fiscal favorable als evasors i a les SICAV, i molt més dispendi del que  no se'n parla, però restriccions i polítiques fiscals dures amb els treballadors assalariats i pensionistes. Aquesta tampoc és la Catalunya que volem, si és el futur que ens té preparat el govern de M. Rajoy que noi vol deixar anar el control i domini de la política catalana.