Hiperventilats demanant la sobirania dels Drets Humans?

Ja hem descobert que el discurs de Madrid no funciona a una Catalunya que ha deixat de ser indiferent. El delegat de l'Estat a Barcelona Sr. Millo ha declarat que no va veure càrregues policials el dia 1 d'Octubre ni gent fent cua per votar. És una estratègia de comunicació que alguns dirien hiperventilada i va contra tota idea de concòrdia. Mentre això passa, el Col·lectiu Praga que aglutina centenars de juristes ha presentat un document al Comité de Drets Humans de les Nacions Unides detallant  tot el que va passar. La gent no anava de festa, anava a defensar la democràcia votant. Apareixen ara lleialtats contraposades. L'Estat segueix  ancorat en el negacionisme servint-se d'un contingut normatiu per no admetre la realitat nacional catalana i considerar-la quelcom nefast a fer desaparèixer davant la grandesa de la nació espanyola. És cert que la definició de nació no existeix en alguns diccionaris, el que explica la dificultat per entendre el redactat constitucional espanyol que no aclarerix a que vincula la nació espanyola. De manera que  no seria possible avaluar de manera decididament negativa la nació catalana, poble estat existent des del segle X i que mai ha provocat un desastre històric, ans al contrari sempre va mostrar tota la cooperació amb els reis de Castella en la defensa dels seus territoris,.Catalunya avui reduïda a quatre províncies espanyoles ha sofert totes les intrigues i conspiracions d'uns adversaris mogut per altres interessos, diferents a la construcció de la llei sota un ordre jurídic paccionat i supeditat a principis recollits en uns usatges a l'abast del poble a protegir. La voluntat hegemònica de les elits que disposen de la força i el poder han creat una situació inabastable, amb serrells impossibles de controlar si el diàleg i la transparència  deixen de ser practicats, és a dir desapareix la democràcia i es promou des del poder la indiferència o l'avorriment de la política. La nació espanyola és per tant una construcció política de conveniència que genera inseguretat quan  o respecta els Drets Humans, doncs les llibertats fonamentals, com diu el preàmbul de la Convenció Europea dels Drets de l'Home i del Ciutadà de 1950, són la base de la justícia i de la pau. El que interessa noi són els drets de l'Estat, sinó els Drets Humans per assegurar la protecció de la dignitat humana. Els Drets Humans són la nova sobirania que es posa damunt els Estats a partir del moment que han ratificat els Tractats que els reconeixen. És obligat i també la Constitució espanyola ho reconeix, interpretar les lleis d'acord amb els principis de la declaració Universal dels Drets Humans i la jurisprudència del Tribunal Europeu de Drets Humans. Negar el dret a la llibertat i a la seguretat jurídica del poble és introduir la destrucció del pluralisme i el començament de l'esclavatge polític. Negar les llibertats d'opinió i d'expressió és destruir un dels components essencials de la societat democràtica, per molt crítiques i desagradables que siguin les opinions crítiques. La idea de l'ordre públic per  assegurar la protecció de l'interès general permet certes restriccions contra l'excés que no s'han de convertir en persecucions repressives trencant el pluralisme institucional.