Principi monàrquic, captivitat institucions catalanes.

Continguts de internet que inciten a la violència, reportatges de ultres arrencant senyeres de llocs públics, Institucions firals com IFEMA que, abans de la inauguració de la Fira Arco pel Rei,decideix fer treure 24 retrats de polítics objecte de represàlia o empresonats, fets per el fotògraf artístic Santiago Sierra, artista musical del món del rap, condemnat  per vulnerar la llibertat d'expressió segons el Jutge, llibre que evidencia la situació del narcotràfic a Galicia, retirat de circulació per aplicació de la llei de protecció a l'honor, la intimitat i la pròpia imatge, la paraula insult i rebuig sempre a punt per a tot allò que és crític amb el sistema, com ha passat també  divendres amb el discurs del President del Parlament  Roger Torrent al Col·legi de l'Advocacia, on els Magistrats i Fiscals presents s'han sentit ferits per la seva paraula, abandonant la sessió. La setmana acaba amb un tercer cònsol destituït en relació al procés d'autodeterminació. Per ara els destituïts a pressió del govern espanyol són el de Letònia, el de Filipines i el de Finlàndia. Serveix d'alguna cosa aquesta actuació d'exteriors espanyol? Volen normalitat on hi ha anormalitat, un clar retrocés democràtic i de vulneració de drets, com molt bé diu l'alcaldessa de Barcelona Ada Colau,  desprès de dir que no anirà a la rebuda oficial del rei, fent distinció entre el respecte institucional i retre homenatge al rei. El Monarca ve a Barcelona per primera vegada desprès del  seu discurs televissat del 3 d'Octubre 2017, a inaugurar el MWC. Per ells és un caramel que cent mil persones puguin venerar-lo. Però no serà  com ho havia programat el seu servei de Protocol.. Caçolada anunciada, rebuda amb cridòria de la gent jove de la CUP. llaços grocs com el que porta Guardiola. Colau li retreu públicament amb desesperació del Delegat del Govern espanyol i de M. Rajoy, que davant l'1 Octubre el rei d'Espanya no es va mantenir neutral, ni va cridar a la concòrdia desprès de les càrregues policials espanyoles a la gent que era als col·legis electorals. El rei, el 3 de Octubre es va posar al costat de la línia dura contra Catalunya i la repressió. Des de Madrid M. Rajoy reclama sentit comú a Catalunya. Parlar ara de sentit comú qui la destruït sona a noves amenaces de la anormalitat que  ja vivim. Vol Rajoy que optem per trair-nos nosaltres mateixos?  En tant poca estima té als catalans?.El Catedràtic de Dret Constitucional Sr. Javier Pérez Royo assegura en unes declaracions a Nació Digital, que el principi monàrquic manté en captivitat la democràcia espanyola. També diu Perez Royo que no creu que es pugui fer la reforma de la Constitució, doncs el principi de legitimitat democràtica està condicionat pel principi monàrquic que ha desenvolupat la captivitat. La defensa de la democràcia és un ideal polític que obliga, segons criteri d'Einstein, al respecte de l'individu com persona. Hi ha un principi de dignitat humana que només intenta esborrar tot règim autoritari, corrupte, mancat d'ètica i moral. A Espanya la democràcia ha entrat en descrèdit. La gent no creu en els polítics i menys en els que són al govern. Els pensionistes, els serveis de seguretat, els funcionaris judicials són tots al carrer. Només faltes els estudiants, els botiguers i els petits professionals lliures. El paradigma del govern no és fer política responsable i deixar-se de prejudicis com la catalanofòbia. Res no és fa per fer més noble l'existència social de l'individu.  Res es fa per desenvolupar la diversitat cultural i obrir el pensament de les persones. No existeix a Espanya una política ètica i cultural d'Open mind. Només pensen en la submissió dels territoris a la Corona.No hi ha cap dubte que el govern espanyol s'ha situat en el sectarisme de classe que transforma en l'interès general amb una hàbil campanya de comunicació. L'Estat, partint de criteris preestablerts no compleix amb la seva obligació de garantir la llibertat de tots els que no comparteixen la seva visió política. No accepten la dissidència i practiquen l'amenaça constant, han intervingut l'administració de la Generalitat i volen a més imposar President i govern de la Generalitat. No veuen que van convocar eleccions i han perdut, i les tornarien a perdre. Distorsionant  els fets, des del 20 de setembre de 2017, no accepten que no són intangibles ni eterns,  i practiquen el nacionalisme espanyol agressiu. El catedràtic Pérez Royo té raó. L'Estat segueix creant murs imaginaris afeblint els valors democràtics i la igualtat social.