La nova Ínsula Barataria

Amb el muntatge   de Tabàrnia, s'ha volgut confondre la Ínsula Barataria amb la República Catalana. Ana Merino explica el que significa la Ínsula Barataria a El País del 7 de setembre de 2017, mentre Salvador Garcia Bardon diu que Cervantes presenta Sancho Panza amb un missatge d'humanisme compromès amb el servei a la humanitat contra qualsevol poder que l'amenaci. També recorda que la cobdicia i l'ambició desgovernen la justícia. La idea de Barataria és la de frau o engany que denuncia Cervantes, segles abans de que algú tingués l'acudit d'inventar a Catalunya el paradís espanyol de ficció anomenat Tabàrnia. Justament el que és Tabarnia. Ens tracten de covards, immorals  i miserables  per què volem construir país, recobrar drets i llibertats. Cervantes  li fa veure al governador de Barataria que l'insult i la força no condueixen a res. La idea dels oasis controlats o accions per dividir els pobles i crear més tensions no és digna de qui parla de convivència. No és el mateix que un poble reclami els seus drets històrics que un senyor inventi una regió per què uns amics seus han tret més vots que altres en el mateix territori, però no tenen cap poder ni possibilitats d'accedir-hi per la via pacífica i democràtica. Els cal provocar. Els cal depredar a tort i dret. No pensen en el poble, ni en el que espera el poble dels polítics. Tabàrnia no ofereix res. És una creació de ficció literària i artística al servei de la eradicació de la llengua catalana del seu propi territori nacional. Es tracta de fer fora els catalans i guanyar més territori per el castellà., És una operació del castellanisme expansiu, una agressió més contra la cultura i la política catalana, el no respecte als resultats de les darreres eleccions. Es tracta de dividir i enfrontar, fer que hi hagi desestabilització a Catalunya, vendre inseguretat per desviar inversions a d'altres llocs. Tabàrnia és molt més que una paròdia de mal gust.És un mala recreació de la Ínsula Barataria posada al segle XXI, amb manifestacions i tot. Però Tabàrnia no té un governador com Sancho Panza que s'adona de l'error del governador que converteix el seu lloc de responsabilitat en un negoci per fer-se ric. Sancho Panza, en un acte de manifesta bona fe i d'honradesa abandona el càrrec i torna a casa seva. El problema està ara en veure si aquesta idea de Tabàrnia serà com  els territoris de nuevo México, Nuevo Santander. la española i tants altres amb noms castellans, que van acabar incorporats a altres Estats, mentre les antigues colonies, les dites Las Españas, s'independitzaven de la mare pàtria, amb proclames i parlant el poble el mateix idioma dels governants i conqueridors que foragitava. Portugal també ho va aconseguir trencant les cadenes amb Castella.  Per què no ha d'aconseguir-ho democràticament Catalunya, per molt que ens diguin covards i miserables?  L'insult no farà trontollar l'ànima  catalana. La presó tampoc. És l'esperit el que no poden empresonar, com  tampoc una tomba va empresonar l'esperit de Crist..