Queda espai per la política?

Dona la sensació de que alguna cosa passa   entre els sectors catalans d'esquerra que  no permet construir aliances de progrés per canviar el règim de govern de Catalunya, recuperar les institucions i construir. Stieg Larsson, en el seu llibre La voz y la furia, editat per Destino l'any 2011,  comença un capítol amb la menció de la derrota de la democràcia, text inèdit escrit el 1997, comentant l'efecte de la primera desfilada neonazi a Estocolm. És un moviment que reescriu la història negant l'Holocaust, desviant ara l'atenció cap els immigrants, els musulmans, els homosexuals i els enemics polítics. No es parla dels jueus en aquest revisionisme, però si de sionistes i monopolistes, explica Larsson. L'objectiu és destruir la democràcia i estendre l'odi antisemita. Acabar amb la democràcia és l'objectiu comú de tota la ultradreta, se serveixi de la bandera que se serveixi. És el nacionalisme intolerant que es considera reprimit i perseguit per la classe dirigent política. Aquesta acció reaccionària travessa fronteres Aprofiten que són en sa majoria grups  marginals a la societat política per anar fent sectarisme, sabent que els partits parlamentaris no es posaran a debatre sobre grups marginals, racistes, partidaris de l'assetjament dels polítics demòcrates. Aquests tipus de nacionalisme és un niu d'intrigues i complots, accions per desacreditar la democràcia,  i decididament antidemocràtic, l'inici de la acció política  totalitària. Però no son aliens a les escissions i el fraccionament, tot i que coincideixen amb el seu descontentament amb l'establishment. Experiències d'actes violents en varem tenir a la manifestació del 8 d'octubre de 2017 a Barcelona, amb agressions a persones,  destrossa de terrasses i trencadissa de  vidres de Catalunya Radio. Cap d'aquesta actes que consten enregistrats per càmeres i periodistes   de televisió ha sigut objecte d'investigació ni de persecució judicial, que sapiguem. La violència  que és un atemptat contra la democràcia no pot ser beneficiària de la tolerància. Són gent que no tenen altra finalitat que sembrar odi   i desorientació, liquidar el multi culturalisme de la societat real. Els polítics demòcrates són considerats enemics del poble. Son anti liberals, però aprofiten tots les avantatges de la democràcia i la societat liberal. L'esquerra ha sigut una de les orientacions polítiques més perjudicades per aquests moviments ultra conservadors, dedicats a crear un món d'incertesa i tota mena de dificultats. No existeix una identitat política consolidada de l'esquerra que ha acabat aliant-se amb la dreta per evitar els radicalismes. La globalització ha trobat l'esquerra europea fora del seu lloc, perdent sentit la idea de progrés, per què no ha sabut assumir la societat del risc ni la exigència racional de l'adaptació al món global. L'esquerra tampoc ha assumit que res del que passi és un fenomen local. La capacitat de comunicació que permeten les noves tecnologies tallen distàncies i permeten influir en les opinions. La reacció contra els falsos nacionalismes anti democràtics ha de ser ara global, sense que es pugui confondre amb ells les reivindicacions dels pobles que volen decidir per ells mateixos el seu ordre constitucional. Són dretes i esquerres davant un nou desordre al que, segons Marco Revelli, parlant de la postpolítica, no troben un espai que permeti superar aquesta crisi estructural, superar la bombolla de la ignorància. Uns segueixen agafats a la història per no canviar res, quan el que ha canviat és la geografia i la geopolítica.