Whe the People.

No sé si la gent que es manifesta i actua contra les reivindicacions i aspiracions catalanes han arribat a comprendre el que significa aquesta expressió Whe the People. És la que defineix el dret  natural d'un poble   a elegir els seus governants, a construir-se com a poble, a  decidir les seves lleis i sistema jurídica, les institucions,  l'organització social, la cultura, l'educació i tantes altres coses que permeten distingir uns pobles dels altres. La violència no és un element dignificant ni  és admesa com a instrument bàsic per dispersar els que reclamen pacíficament el dret al sufragi. La violència és l'antítesi de tota democràcia. El monopoli de la coacció que la llei legitima en l'estat segons analitza el Catedràtic Sr. Pérez Royo en un article que publica avui al diari ARA, pot ser utilitzat contra els drets humans, les llibertats fonamentals, el sentit comú, i el mateix ordre constitucional. La Carta fundacional de les Nacions Unides fou establerta  reafirmant la fe en els drets fonamentals de l'home, en la dignitat i el valor de la persona humana, en la igualtat de drets d'homes i dones com també de les nacions grans  i  les petites. Un dels propòsits era crear condicions sota les quals es pogués mantenir la justícia     i el respecte a les obligacions   emanades dels tractats i d'altres fonts del dret internacional. El preàmbul de la Declaració Universal dels Drets Humans  recorda que el desconeixement i el menyspreu  dels drets humans ha donat lloc a actes de barbàrie i ultratjants per la consciència de la humanitat, assenyalant a més que els drets humans han d'estar protegits per un règim de Dret per tal que l'home no es vegi obligat al recurs de la rebel·lió contra la tirania i la opressió. Els drets humans són un ideal comú dels pobles per assegurar la igualtat i la llibertat dels éssers humans. Pot temps desprès, el 4 de novembre de 1950, el Consell d'Europa fent pública la seva pròpia declaració dels Drets Humans i de les llibertats fonamentals, es va adherir a la de les Nacions Unides que afirmaven eren la base de la justícia i de la pau al món, de manera que el seu manteniment reposa essencialment en un règim polític  veritablement democràtic  i en una concepció i respecte comuns dels drets humans que ells invoquen. La Declaració va afirmar l'existència d'un patrimoni comú d'ideals i tradicions  polítiques dels pobles signataris de respecte a les llibertats i a la preeminència del Dret  a l'hora de prendre mesures per assegurar la garantia  col·lectiva dels drets enunciats a la Declaració  Universal. Són les eleccions lliures les que garanteixen la lliure expressió del poble en la elecció del cos legislatiu, segons estableix el Protocol adicional a la Declaració del 20 de març de 1952. Lamentablement les darreres eleccions del 21 D no poden considerar-se lliures amb candidats polítics empresonats i altres a l'exili, sinó que simplement han confirmat   que el poble català rebutja la violència   de la maquinaria de l'estat   i la interpretació penal repressiva de fets jurídicament discutibles a la vista del dret internacional. És clarament Espanya la que té de despullar-se i despendre's dels deliris imperials  del passat.