compromís, rigor i transparència

Aquesta setmana que s'acaba a l'inici de les festes de Carnaval, ha deixat per anotar uns quans comentaris crítics envers Catalunya i el debat sobre  com governar la Generalitat i què fer amb el President Puigdemont que no tenen desperdici ni han d'anar al sac dels papers per reciclar. D'una banda, l'església catòlica es torna a ficar on no hauria de ficar-se i el Cardenal Cañizares no ha tingut altra ocurrència que dir que "trencar la unitat d'Espanya  seria violar l'ordre moral". I amb aquesta expressió condemnatòria de l'independentisme català parlant d'una moral que es manifesta contra la moral de l'estat de dret de l'ordre internacional, converteix més de dos milions de pecadors catalans en irreverents i indomables per què no creuen en l'ordre moral de l'estat que  no acaba amb la corrupció, ni volen que els mani amb mà dura com ara està passant, un partit amb la corrupció que li surt per les orelles. Sembla que és l'hora de repensar el sobiranisme i les magres possibilitats de proclamar una República Catalana amb una Generalitat controlada pel govern espanyol i un procés en marxa de descatalanització de totes les institucions i estructures socials. La bandera espanyola ja no representa cap unitat, però si l'àliga del poder i la força de l'estat espanyol a Catalunya. Han convertit la bandera espanyola en una bandera d'ocupació en lloc  de un símbol d'amistat i suport. Marta Rovira demanava avui en el Consell de ERC que  es facin acords que no es quedin en els despatxos i hi hagi transparència. Efectivament, la política catalana no pot progressar i recuperar-se de l'ensurt de la aplicació de les mesures del 155 que el senat va aprovar, sense   recobrar un debat obert, deixar-se d'ingenuïtats i precipitacions a l'hora de prendre decisions. Compromís, rigor i transparència en lloc de jugar al joc de la divisió  que entusiasme el govern espanyol. I ara ens ajuden dient que voler investir Puigdemont  nou President de la Catalunya autonòmica, que és el que som legalment, és una pirueta sense base legal. Uns s'han proposat modificar la llei de la Presidència de la Generalitat  en la lluita per tornar a consagrar el president a l'exili. El Govern espanyol  vol imposar un altra candidat o candidata, sobretot de dretes amb empatia madrilenya. Algun polític o política de la vella  convergència i tornar si pot ser a la política dels pactes i el peix al cova, sense tocar res del que significa el control fiscal i financer de Catalunya. Els és indiferent el malestar dels catalans, ens consideren embogits per resistents. Ens volen dependents de l'estat i sense oportunitat de construir legalment una societat que disposi dels mitjans per superar les condicions de desigualtat i pobresa en les que es situen cada dia més ciutadans  com a conseqüència de les retallades, la precarietat i un salari mínim insuficient, entre altres situacions socialment conflictives.  Per això els convé que el sobiranisme es divideixi. És la feina que segueix ara la seva intel·ligència. Vèncer també dividint i afeblint el sobiranisme republicà, aprofitant el desconeixement dels nous polítics convergents que tornen a caure en la precipitació del que és i com treballa la maquinària de l'estat. Com diu Marta Rovira, s'han d'establir acords globals i  que la gent sàpiga del que es parla als despatxos. Compromís, rigor i transparència en la unitat.  Sobretot, aturar el 155 i recobrar les institucions, aturar la destrucció i enderroc  de la construcció catalana. La intel·ligència i la raó han de pesar més que  els sentiments  i la nostàlgia. Caldran sacrificis. Procurem evitar anar a noves eleccions o que des de Madrid ens preparin el nou assalt de Ciutadans al poder de Catalunya  imputant-nos de cara al seu electorat irresponsabilitat i temptatives de ruptura amb un marc legal  com el vigent,  amb finalitats  secessionistes, per molt que acatar aquesta transició signifiqui avui malestar i desconfiança per la desafortunada pèrdua de la Generalitat que ha passat a mans del govern espanyol. No podem viure en la falta de reflexió del món d'avui i les aspiracions i necessitats del poble. Ens cal amb urgència recuperar les institucions   aturant el 155, socialitzar i desburocratitzar l'economia i els serveis, reconstruir l'administració de la Generalitat que és la de Catalunya. Els polítics sobiranistes no poden ara obeir una lògica imposada per els privilegiats i practicada per els aprofitats dels privilegis  que no tingui res a veure amb  els principis i valors del sobiranisme honest i transparent.  Catalunya és la que és i per tant no cal re-inventar-la. Però si exigir a la classe política pragmatisme i política amb visió de futur. En cap cas podem normalitzar l'existència de polítics presos ni deixar-nos dirigir per un Estat que pateix un greu dèficit democràtic com diu Ignacio Sanchez a diario.es