Podríem viure sense el PP?

Que el PP no és útil ni productiu per  Catalunya és un fet. 4 diputats al Parlament de Catalunya sense la oportunitat de constituir grup parlamentari, la paralització de l'administració catalana que controlen des del 155 és la mostra més visible, per la manca d'inversions, de disposició de diners per pagar els investigadors científics, la cultura, les obres pendents, el professorat, els cotxes dels bombers, els deutes de la sanitat, i tantes altres coses. No podem entendre que qui disposa de tot el poder de l'estat no sigui capaç de resoldre els incompliments  dels compromisos amb la Unió Europea i estiguem a la cua en tot. A qui donem la culpa de les coses que passen. A la política o podem considerar que ho és la gestió dels partits espanyols, des de l'inici del bipartidisme un cop destruït el centrisme de la UCD. No serà que sobren càrrecs, assessors, contractes extractius, subvencions de favor, fundacions de clara inutilitat? No seria més prudent avui simplificar la política i practicar la equitat i la flexibilitat?  Per cert, on queda el diàleg polític si els que no pensen igual acaben a la presó o a l'exili? La política catalana és objecte de rebuig a l'estat per què els catalans discuteixen massa el compliment de la llei i el mateix concepte de la legalitat de sempre. Les classes popular semblen manses per què no fan cas de les esquerres que les volen més revolucionàries. La supèrbia del poder s'ha instal·lat a la política, contaminant les ànsies de la dreta catalana per fer-se amb la Generalitat. Calen alternatives racionals i que desaparegui el neo-absolutisme basat en la llei penal interpretada com a defensa del sistema i del règim. Sabem que no existeix un model únic de democràcia, però no existeix una democràcia on l'estat s'apodera de totes les responsabilitats bàsiques i no construeix el pluralisme ni accepta el resultat advers per els seus interessos d'unes eleccions que havia convocat a Catalunya la dreta espanyola amb l'esperança de esbotzar i decapitar el republicanisme guanyador. En política costa de renunciar a l'oportunisme i a la  inseguretat de les ideologies, doncs cap ideologia representa la veritat absoluta. Més aviat la tendència torna a ser la de crear estats forts per dirigir la societat, convertint-la en feble i dòcil. Ens cal també un cert liberalisme com aparell defensor de les llibertats quan els partits  situats en el poder perden la referència ideològica i obliden els principis i valors republicans que no sempre coincideixen amb els democràtics d'un centralisme monopolista i artificial assentat en l'equívoc. Estarien en el mateix els que li discuteixen el dret a governar? O pot ser aniríem a pitjor si l'únic que els preocupa és el poder absolut que ja és avui una forma de corrupció pels entrebancs que això suposa en el reconeixement i protecció dels drets dels electors. És prou evident que Catalunya pot viure sense el PP.