La fatalitat irreversible no existeix

El curs de les coses no és inevitable i  no és cosa d'oposar la resignació a la voluntat ciutadana. L'evolució de la nostra societat noi la podem considerar sotmesa en endavant als criteris derivats del 155. Els ciutadans seguim  a l'espera de redreçar la situació amb tota l'esperança, humilitat, però també d'acord amb la realitat. No ens hem de deixar portar per un victimisme ni per un sentit de derrota que ens volen imposar. La força és la voluntat del poble i els resultats electorals que el govern d'Espanya no vol respectar. El rei sap que la hegemonia de la dreta conservadora no es pot mantenir únicament amb l'exercici del poder, confonent Estat i nació. Els interessa crear inestabilitat i inseguretat per poder dir-ho i perjudicar el PIB de Catalunya. Ara voldrien que el Mobile World Congress trenqués el seu contracte signat amb Barcelona fins 2023. Els congressistes ja han dit ben clar que  es troben bé, els agrada la ciutat i volen seguir tornant. Llavors, a què venen aquestes idees de que ens quedarem sense MWC a Barcelona?  Pensen fer igual que amb les empreses que van forçar a canviar la seu social per justificar que les empreses marxaven de Catalunya? No s'adonen que el poble ja n'està tip de tanta farsa? El rei ha estat en el seu paper de defensar la Constitució, segons li ha dit a l'Alcaldessa. El problema és que no ha entès que no cal servir-se de la via penal per  defensar la Constitució que el reconeix com a cap d'Estat. Per què des de Madrid s'han limitat a fer declaracions i discursos reaccionaris i retrògrades en lloc de seure a dialogar, parlar, negociar, buscar l'entesa amb els catalans? És la repressió el que diu la Constitució que  s'ha de fer per assegurar la seva conservació com a llei màxima de l'Estat? Hi ha una opció de canvi que Catalunya democràticament ja ha volgut posar en marxa per construir la llibertat i el progrés social  de manera que tothom a Catalunya tingui consciència de la seva llibertat. L'Estat vol seguir implementant la dicotomia a l'ensenyament, la liquidació del català que saben és un signe identificador d'un estil de vida d'un poble que no fou originàriament castellà i cal aplanar-lo per acabar amb la resistència democràtica. Però a més seguiran amb l'asfixia econòmica  de la Generalitat si no podem alliberar-nos de dependre dels impostos cedits i  dels transferits per el Ministeri d'Hisenda. Quins són els veritables factors que es tenen en compte per retornar menys diners dels que es recapten?   No ens podem quedar callats veient el que passa, mentre la premsa espanyola i els mitjans audiovisuals es giren  cap la dreta i no respecten la llibertat d'expressió i d'opinió dels catalans. Les notícies miren més, com diria Josep Mª Huertas,  el sensacionalisme sense profunditzar. Això ha fet possible que  amb plena cassolada i sentint-se l'Himne de Riego, una periodista d'una Televisió espanyola digués que els ciutadans es van concentrar en suport al rei. No li calia mentir. Podien haver dit la veritat als televidents espanyols, en lloc de mentir. És molt clar que tots hem de deixar-nos de nostàlgies històriques, començant pel rei que no està en el seu paper d'àrbitre quan pren part en la batalla per defensar el seu propi estatut, assumint la incomprensió secular del que és i significa històricament Catalunya.  Segueix sense v oler reconèixer que el 3 d'octubre que no oblidarem, va declarar-se reaccionari i gens liberal, oposant-se a la voluntat democràtica dels catalans revalidada el 21 de Desembre en unes eleccions anormals i mediatitzades, però guanyades pels republicans de Catalunya. Quin és el preu de la llibertat de que parlen la Constitució i els Drets Humans? No podem parlar encara avui  del salari social que garanteixi vivenda digna, barris dignes, sanitat digna, educació digna, sense marginacions ni exclusions. Catalunya vol una democràcia lliure de nostàlgies, privilegis i predicadors de la por que és el que fa irreversible tota democràcia contra els pronòstics de fatalitat i terrors victimistes.