neomilitarisme educacional?

Preocupació comença a deixar-se sentir en els centres d'educació en tenir notícia del conveni signat entre Defensa i Educació per impartir l'assignatura Defensa Nacional. És un instrument per l'ensenyament dels comportaments cívics, el respecte a la legalitat democràtica o una element de captació de vocacions militars i d'adoctrinament de la infància?    Sense estar gaire familiaritzat amb els problemes que s'estan produint entre Catalunya i el govern central de l'estat espanyol, per manca d'informació coherent del que està passant, el que és cert  és que una minoria lingüística i cultural , amb capacitat  de govern, econòmica i internacional suficient veu impossible tot accés al ple autogovern i a una independència pactada amb l'estat. L'oposició de les forces polítiques monàrquiques que es diuen constitucionals a les propostes catalanes i demandes de diàleg ens han situat sota la coerció i la llei del més fort, trencant tota possibilitat alternativa. El cas català ha patit d'un dèficit democràtic extern, generant controvèrsia amb la forma republicana triada per Catalunya. El govern central no ha volgut deslligar ciutadania de l'Estat nacional que defensa, com podrien explicar els fets d'Octubre i Novembre a Catalunya, seguin els ensenyaments del professor Jürgen Habermans. L'Estat nacional espanyol es proposa   assolir la homogeneïtat lingüística i cultural, proposant  d'eliminar tota la informació i l'ensenyament amb idiomes estranys als interessos nacionals del govern central. Es mantenen en el nacionalisme excloent, sense pensar que pot existir un estat post nacional com va passar a Alemanya en el moment de la reunificació. Amb l'afirmació de nació única es pretén crear una nova identitat a tota la ciutadania encara que una part significativa o minoria nacional no hi estigui d'acord. Catalunya, agradi o no, és una nació de ciutadans, una comunitat que va més enllà dels lligams ètnics, d'origen plural i els culturals. És una renaixença d'una mentalitat  republicana que crea un altra concepte de identitat nacional, un nou nexe d'autoafirmació col·lectiva en exercici de la llibertat de decidir que hauria de reconèixer tota democràcia coherent amb els postulats i acords sobre promoció d'una democràcia equitativa en l'ordre internacional. Cap estat pot impedir que el poble sigui qui controli el seu destí d'acord amb la Declaració i el Programa d'Acció acordat ala Conferència Mundial de Drets Humans celebrada a  Viena el 1993,  reconeixen el dret a l'autodeterminació com acció legítima d'acord amb la Carta de les Nacions Unides. En aquesta Conferència va quedar tanmateix decidit pel futur que el principi d'integritat territorial no gaudia del dret a impedir l'autodeterminació, doncs prevalen els Drets Humans i la Carta de les Nacions Unides, amb l'objectiu d'ampliar l'espai democràtic. La difusió de propaganda militar i seguir parlant d'una Espanya intocable, en contradicció amb els postulats i acords de les Nacions Unides, posa en perill el pacifisme i les actituds cíviques en un món en evolució que posa les seves esperances en  la pau, la llibertat, el benestar social, solucions equitatives i el respecte a l'estat social de dret. Un món en el que la direcció sigui política i no estigui en exclusiva en mans dels grups financers i les élits empresarials i al seu servei.