Tabarnia, paròdia rebel

L'aparició al telenotícies de TV1, la estatal, d'un conegut actor teatral considerat President de la inexistent Tabarnia a l'exili, em va fer recordar algun passatge de Don Quixot, amb la diferència  que de la imaginació literària hem passat a l'escarni polític per desacreditar les pretensions de molta gent catalana de recobrar el seu Estat propi. L'invent de Tabarnia ha sigut utilitzat també com llançadera contra lo català, per dividir més la societat. L'objectiu és  també reduir l'ús del català, com ara estudia el govern espanyol introduir-ho a les escoles per anar desplaçant el català de l'ensenyament. Costava molt poc  respectar el català com a llengua natural i pròpia de Catalunya com vehicle de comunicació d'una cultura amb el mateix dret a l'existència que la castellana avui dita espanyola. Una llengua, una cultura, una manera de fer, una vida de treball per aixecar un país. No ho tenen en compte. Tabarnia és per tant un invent agressiu, una arma de propaganda per gent que es deixa entabanar per la paranoia de l'ambició destructora de la convivència i la cordialitat. És una irrealitat que es vol imposar com real per comparar amb el clam de independència catalana. Tabarnia no és res més que una mala paròdia sense cap efecte positiu. Catalunya és una realitat històrica  que una bufonada amb suport ofiial no pot destruir per molt bé que les TV espanyoles l'enfoquin. Avui el Comité d'Agermanament Occitano Català feia públic un comunicat protestant per la resolució del Tribunal Constitucional que carrega contra l'occità com llengua preferent a la Vall d'Aran.  Seguir la política negacionista i suprimir drets a més reconeguts a l'Estatut de Catalunya de 2006 sembla quelcom inimaginable en un sistema que es diu democràtic. Però la implantació mantinguda de les mesures del 155 sembla que permeten al govern espanyol fer un nou disseny de futures intervencions en profit propi. Fomentar una rebel·lia contra el catalanisme, fer aparèixer gent manifestant-se amb banderes espanyoles per justificar que Catalunya menysté els espanyols, és una mala idea. Amb l'excusa de Tabarnia i l'ús de la bandera tricolor espanyola, encara que no sigui la oficial, la pretensió de desestabilitzar la vida social catalana i enfrontar espanyols  amb catalans, és un atac a la convivència i la concòrdia que demana el mateix govern espanyol. La convivència no es guanya amb imposicions ni persecucions amb el recent invent penal de l'odi, més aviat això desestabilitza tota possibilitat de concòrdia. No podem fiar en qui ens ataca, ens menysté, ens insulta, ens vol imposar llengua, cultura i bandera. reconstruir el que la violència made in Spain va destruir el dia 1 d'octubre no és gens senzill en aquesta societat plural i diversa catalana, doncs requereix temps per guarir les ferides morals. Però tampoc podem deixar que amb l'excusa del 155 segueixin paralitzant i destruint l'edifici català. Per aturar l'operació Tabarnia i tot el que està passant, és molt clar que ens cal quan abans un govern català, estable i obert a totes les sensibilitats polítiques i socials de  Catalunya, fent front a la ultradreta i els moviments feixistes tolerats pel govern espanyol, doncs una cosa és exhibir una bandera aplaudint Espanya com a reivindicació i una altra ben diferent voler destruir Catalunya o imposar una dictadura hegemònica en nom de la llei que és el que està passant en realitat.