llibertat i progrés en mans del poble

Hi havia qui es creia que la transició del franquisme a una democràcia formal s'havia fet bé i tot anava prou bé. Però la política espanyola no va voler donar un reconeixement a Catalunya com nació. El dinamisme polític inicial de l'Estat de les autonomies basat en la subvenció, ara FLA permanent,  amb una política fiscal  extractiva i asfixiant de les classes mitjanes i el món del treball, ha fet tornar la llegenda de la Inquisició i el surrealisme de la improvisació. El finançament de Catalunya és com un llibre negre  que permet aplicar la centralització fiscal. Si afegim a la situació de l'economia pública de la Generalitat el dèficit democràtic general, no ens queda cap dubte  de que tot està per fer, que s'han cremat generacions de gent prudent i esperançada. La reimplantació del centralisme amb l'excusa de l'article 155 de la Constitució, ha permès controlar i reduir  encara millor la distribució feta dels fons europeus distribuïts per criteris de població dels que Catalunya rep una quantitat molt inferior a la que li correspon, de manera que l'Estat ha trencat des de sempre la seva obligada neutralitat. Tot i així, els resultats econòmics porten Catalunya al nivell europeu, mentre que la resta d'Espanya s'allunya amb resultats pitjors que intenten millorar a darrera hora prement trasllats a Madrid de seus fiscals i socials d'empreses catalanes. Però les diferències continuen sent substancials. Amb aquest panorama, el President del Govern espanyol  responia a les preguntes dels Senadors d'ERC al Senat que "Terminen la Situación Absurda", referint-se   a la situació de la lluita per la Presidència de la Generalitat a Catalunya. Aquest TAS, sigles amb les que coneixerem en els llibres d'història la posició repressora i impositiva espanyola, pretén que el Parlament  investeixi un President o Presidenta que no sigui Puigdemont, el president autonòmic maldit per haver plantat cara a l'Estat i haver volgut construir una República Catalana que no va arribar a proclamar. Ara, però ens venen a dir i els mitjans espanyols potencien, que els dirigents polítics catalans ens van enganyar, com va reconèixer ahir en Artur Mas, que el 27 d'Octubre es va fer un acte simbòlic, sense efectes jurídics, sense prendre cap decisió de govern independent. Em què pensaven els diputats catalans? On estàvem realment?  El més greu és que ara ens diguin que tots sabien que la DUI no tenia recorregut real. Llavors, per què es va signar al Parlament la declaració d'independència del dia 10 d'Octubre? Aquest no és l'esperit de Catalunya de que ens parlaria Josep Trueta. El mateix Trueta recordava que una de les grans figures representatives de tots els temps fou Ramon de Penyafort, amb una contribució indubtable  a la consolidació de la nacionalitat catalana i al desenvolupament de la civilització occidental. Va assenyalar clarament que no es pot dissimular la manca de fe amb maniobres contra Catalunya que és el que van fer els Reis Catòlics, dissolent la inquisició aragonesa, i substituint  la inquisició catalana per la de Castella  per sostreure el control nacional català de la Inquisició. Amb la implantació de la Inquisició creada per el rei Ferran d'Aragó, dit el catòlic, es va acabar el judici equilibrat i l'amor per la llibertat i el progrés que va ensenyar Ramon de Penyafort al rei Jaume a principis del segle XIII. Ara som en temps on l'amor per la llibertat i el progrés només és en mans del poble, mentre les autoritats que administren la Constitució, plens del pecat de les promeses incompletes,  semblen no tenir-hi massa interès, com estan demostrant amb la pràctica de la censura prohibida per la mateixa Constitució. Tampoc volen el reconeixement de la nació catalana   com a organisme humà viu, com ja va dir el Tribunal Constitucional fa ara vuit anys.