100 dies pel triomf de Catalunya

El proper 4 de juliol,el Govern de Catalunya ens explicará tot sobre el referéndum. Ja només queden ara 100 dies per arribar al dia 1 d'octubre i celebrar-lo.El Parlament español continua estant majoritàriament en contra d'aquest referéndum i neguen el dret del poble de Catalunya a declarar-se democràticament com a poble sobirà. Un es pregunta què pot canviar fins el dia 1 d'octubre i desprès. Tot el tema arrenca de les institucions i el seu valor pel ciutadà. Catalunya és avui una nació, hereva d'una gran nació plena d'història, annexionada a Espanya que ja representa el 19% del seu PIB. Catalunya està superant pels seus propis mitjans l'atur, el terrorisme, la delinquència, sense estar a l'Europol. No ens resignem a viure en una societat en crisi. Volem ser una potència econòmica i cultural, un futur millor, compartint un projecte social. Hem de confiar ara en el President de la Generalitat que ha posat en marxa un pacte nacional de compromís per la independència. La independència vol dir creixement i tot el contrari del que pronostica en Duran LLeida avui a La Vanguardia parlant de "drama, farsa i ridícul". Diu en Duran que el Govern català, amb la fal·làcia d'avançar l'hora dels èxits,segons entèn en Duran LLeida, ens porta amb radicalitat al precipici,el pitjor dels fracassos. Jo crec seriosament que en Duran LLeida s'equivoca, com ha passat i quedat demostrat altres vegades. Catalunya necessita recrear el comú, amb una societat unida per reixir, potenciar la cultura catalana com pedra angular de la nova societat democràtica i la unitat social. Catalunya precisa competències,és a dir poder efectiu per assegurar amb mitjans propis la seguretat de tots els que viuen i treballen o visiten Catalunya. Catalunya ha de tenir una justícia imparcial, treballant amb el dret i l'equitat, prpofessional, eficaç, entenedora i independent de tot poder polític. Catalunya ha d'imposar una educació de qualitat preparant el jovent per treballar i per uns temps de competitivitat global i una altra manera de viure amb el canvi climàtic que ja no es pot aturar. Catalunya s'ha de centrar en construir una política industrial diversificada, desenvolupar empreses i comptar amb una fiscalitat clara i simplificada, respectuosa amb les rendes de les jubilacions ielpetit estalvi. Adaptarse tota la societat a les noves tecnologies, l'economia digital, impulsar una nova política sanitària, organitzar els territoris i les ciutats i rodalies en sectors industrials, financers, de serveis, i residencials. Ens cal poder modernitzar les infraestructures que l'Estat ha deixat penjades i augmentar la potència del transport aeri de que Catalunya disposaria alliberada de les pressions de l'Estat espanyol en favor d'altres aeroports i mitjans ferroviaris. La realitat és que la societat veu a més malament el monopoli legítim de les forces de l'ordre i de la justícia a l'hora de reprimir el que es considera contrari a les lleis no fetes a Catalunya. És la societat la que cada vegada té un sentiment de menys tolerància per aquest estat de coses que vol superar pacífica i democràticament. El compte enrera del rellotge del temps ha començat. El referèndum ja és més a prop,si com deien abans de les curses de braus, el mal temp si l'autoritat aliena no ho impedeixen. Som a cent dies.Ja falta menys.

el difícil encaix, fet impossible

Es fa molt complicat des de les minories parlamentàries corregir l'obra legislativa dels nostres anteriors representants polítics desde l'inici del canvi polìtic de 1975, i la governança considerada abusiva del govern central mitjançant Decret-LLei, per què no permeten aplicar un nou codi polític diferent, ni escolten la veu dels pobles diferents al castellà. El poder conservador no permet millorar amb efectivitat la situació de la ciutadania treballadora no espanyola imposant un codi de lleis i costums que corresponen a temps encara no superats, més a prop del passat, pel que veiem. Formacions militars a les professons de setmana Santa, desfilades de la legió portant símbols religiosos ens recorden temps de control religiós de la població i la Guàrdia Civil dels anys 40, portant a missa els pagesos que preferien dedicar el seu temps al conreu dels camps. Algunes coses han canviat per la sola l'evolució dels temps, però no totes les que imposaven servituds. Avui el poble català és un compost d'altres pobles, fins i tot de l'Espanya mateixa, molts vinguts d'Andalusia, Extremadura, Galicia, LLeó i Castella. Molts també vinguts de països llatins, asiàtics i del nord d'Africa o d'Europa de l'est. Les esrtadístiuques de la població a les presons catalanes també segueixen aquesta mostra. La barreja existeix. Però el que importa és la igualtat, el respecte a la igualtat de les persones ilatolerància que recomanen les Nacions Unides, amb independència del seu origen, del seu color, la raça, la religió que practiquen i el pensament filosòfic i polític que puguin defensar personalment. L'èxit econòmic de Catalunya el devem a molts treballadors migrats d'altres pobles d'Espanya i estrangers, a més de l'exportació de productes, com també l'adquisició d'empreses i indústries a l'estranger per desenvolupar les capacitats de producció de les empreses catalanes i les empreses participades. L'exemple ens l'ha donat la nova Alemania que ha annexionat econòmicament els països separats de la antiga URRS amb inversions i fabricació de motors i peces per exportar a tercers països amb el segell "made in Germany", única política possible actualment per fugir de protectorats, servituds o dependències financeres. Peròper arrodonir l'èxit cal millorar les condicions laborals i salarials dels treballasdors, reduint en lloc de fer més gran la bossa d'assalariats pobres. La tendència actual a la monocràcia ha der ser superada a Catalunya per una república social i participativa, sense èlits, amb un esperit de llibertat indestructible. La llibertat ens ha de permetre aturar el frenesí i el deliri de poder dels que s'atribueixen el dret a dominar territoris i pobles amb el constrènyiment i la coacció que denunciava Simón Bolivar. Poc afecta al poble de Catalunya que el Congrés dels diputats hagi votat avui de nou majoritàriament contra el Referèndum d'autodeterminació que ha decidit celebrar el Govern català.Jahi estem acostumats. És l'espanyol, un Parlament que no ens representa políticament i que ens vol atenallar intentant destruir la minoria nacional catalana. No veuen no volen veure que els temps han canviat. La incapacitat per reformar crea inestabilitat que es pot arribar a cronificar, fomenta la inseguratat i el desencís del poble de les ideologies, com acaba de passar a França, amb una elevada abstenció electoral superior al 50% de l'electorat, com a mostra de protesta. Que Catalunya pugui presentar al món una reducció de l'atur que es xifra en un 12,5% a BArcelona i menys a Girona que compte amb una taxa de treballadors en el sector serveis del 94,3%,és demostratiu del nivell de renda salarial dels catalans conseguit amb l'esforç i l'iniciativa del poble català, mentre l'Institut Nacional d'Estadística d'Espanya feia públic ahir que hi ha pobles a Andalusia amb un 44,5% de la població a l'atur,i practicament a totes les provincies andaluses d'una mitjana del 34%, amb una governança tradicional socialista aliada amb els conservadors neoliberals de Ciudadanos.Aquestes diferències en xifres són demostratives de les diferents formes de govern, d'entrendre la societat i actituds del poder davant el problema social, i les mesures correctives aplicades. És evident,que estadístiques a la vista, les diferències entre el que passa a Catalunya, tot i patint el setge de l'¡Estat espanyol i el que passa a Andalusia, són notables. A Catalunya es practica la igualtat d'oportunitats i els empresaris dialoguen amb els sindicats, som un país amb vocació internacional que organitza l'administració amb els funcioanris necessaris, sense endolls d'accés, i deixa les subvencions per les ONG's i les activitats culturals. És molt greu i revela una mala praxis política que nou de les ciutats espanyoles amb més atur siguin andaluses. És Andalusia la mostra del que vol el Govern d'Espanya, amb una aliança PP, Ciudadanos PSOE, perla resta d'Espanya i per Catalunya? Quin és el nivell real d'endeutament i de despesa pública de la Comunitat Andalusa? Per què Andalusia pot acudir per finançar-se al mercat bancari i Catalunya no? Quin ha sigut la incidència real de la corrupció política a Andalusia, a Catalunya i a Espanya? Perquè hi ha tant d'atur a Andalusia i les Illes Canàries? Perquè les terres segueixen en mans d'uns pocs i no les treballen, quan Espanya, sempre s'ha dit, és el seu camp? Per què fuig el Govern d'Espanya de tocar el tema agrari i fer una bona llei d'explotacions agràries i la socialització de les terres inactives?

millorem el vocabulari. Segueix el setge.

Diuen que la nacionalitat és un vincle legal entre una persona il'Estat,basat en un fet social de connexió, una afectivitat solidària d'existències, d'interessos i sentiments, unit a una reciprocitat de drets i deures. En aquest sentit es pronuncià la Sentència del Tribunal Internacional de Justícia el 1955 en el cas Wottebohn/Liechtenstein i Guatemala.No existeix aquest vincle definitori quan l'afectivitat és inexistent, quan el sinteressos i elssentiuments individu/Estat són contraposats, quan la igualtat o reciprocitats de drets i deures també és inexistent. El primer exemple el trobem amb el cas dels catalans quan se li neguen els seus drets a decidir lliurament el seu futur polític en forma legal, malgrat ser un dret reconegut pel Dret Internacional prevalent i superior sobre el dret i les lleis espanyoles, d'una manera clara i expressa,d'acord amb el dret dels Tractats establert per a tots els països en el Conveni de Viena de 23 de maig de 1969, ratificat per l'Estat Espanyol i publicat al BOE del 13 de juny de 1980. La Conferència Mundial de Drets Humans de Viena del mateix 1993,en la seva Declaració final recordava el necessari respecte a les obligacions estblertes pels Tractats i les altres fonts del dret internacional, a més de promoure el progrés social, practicar la tolerància i conviure en pau i amb bones relacions de veïnatge per promoure el progrés econòmic i social de tots els pobles, destacant la Declaració Universal dels Drets Humans com a meta comuna per a tots els pobles i totes les nacions. Aquesta Declaració va deixar constància de que els drets humans i les llibertats fonamentals son patrimoni natural de totos els éssers humans, sent la seva protecció i promoció responsabilitat "primordial" dels respectius governs. El segon punt de la Declaració fou recordar que tots els pobles tenen el dret a la lliure determinació de la seva condició política. Awquesta Declaració i el Programa d'Acció de la Conferència van ser aprovats per l'Assemblea General de les Nacions unides de 1994 en la Resolució 48121. No va quedar aclarit el mètode apropiat per accedir un poble a laindependència,però tant sols s'exigeix que el poble pugui expressar-se lliure i genuinament. CAl no oblidar els requisits per ser reconegut com Estat fixats pel Tractat Iberoamericà de Montevideo de 1933, no ratificat per l'Estat Espanyol en temps de la República ni posteriorment, que Catalunya compleix: Territori determinat, poble estable, Govern i capacitat de relacions internacionals. La forma de negar aquests drets ara és demanar als catalans "assossegar-se i respectar l'encaix de Catalunya dins del Regne d'Espanya d'acord amb el marc constitucional de 1978, com plantejava la Sentència del Tribunal Constitucinal espanyol de 25 de març de 2014. Com diu el mateix Sr.Ábalos del PSOE,l volen la integració de Catalunya dins d'uyna Espanya governadaper un règiumparlamentari representatiu,d'acordamb un principi democràtic considerat com a procediment i no com a resultat, limitat a eleccion s periòdiques per triar els governants, permetent la expressió de les minories que no forzosament han de ser mnacionals donat que des de 2010, judicialment només és coneix la nació espanyola, no trobant-se reconegut a la Constitució en forma expressa el dret a l'autodeterminació. És a dir que la Constitució és el valor superior del nostre ordinament jurídic i no n'admet d'altres,malgrat els Tractats internacionals dels que la seva aplicació a Espanya es vol aplicar o interpretar en funció de l'ordinament Constitucional, seguint la redacció dels articles 5 i 7 de la Llei Orgánica del Poder Judicial. Pel Tribunal Constitucional la realitat socio-històrica de Catalunya, convertida en Comunitat Autònoma, només troba avui sentit dins del marc jurídic creat per la Constitució, sense que es puguin invocar altres drets, doncs no serien admesos per la llei. Catalunya, com diu el mateix Tribunal, no es pot confrondre, per tant amb un poble sobirà, com un poder constituent com ja va declarar el mateix Tribunal Constitucional en la Sentència 12/2008,essent la sobirania popular titularitat del poble espanyol com estableix l'article 1.2 de la Constitució. Catalunya que és una nació annexionada a Espanya contra la seva voluntat, és història del passat, i ara veu com segueix integrada dins delmarc d'una Constitució que no garanteix les seves llibertats nacionals coma poble. Manifestacions de la integració són la querella contra la Consellera Sra.Borràs per la comnpra d'urnes per votar en eleccions i consultes legals, els previs requeriments a l'obediència constitucional al President Puigdemont,les retallades financeres a la Generalitat, la manca de reunió de la Junta de Seguretat i la creació d'un ambient d'inseguretat a Catalunya paralitzant el desenvolupament pactat de Mossos d'Esquadra, ,la manca d'inversios de l'Estat en infraestructures a Catalunya, el retard en la construcció del corredor ferroviari mediterrani, la temptativa de paralitzar l'acció exterior catalana no controlada per la diplomacia espanyola, la retenció per l'Estat de les competències sobre els ports i aeroports, Renfe, política industrial, comercial i social, desacreditar el govern català, ignorar la llengua i la cultura catalana en els mitjans espanyols de comunicació pública, voler controlar la política educativa a Catalunya, entre altres accions. El descontentament és fàcil de veure fins i tot en el món de la Justícia amb el tractament legal del Torn d'Ofici, posant en risc la dignitat professional dels advocats. La manca de sentiments i afectivitat recíproques entre Estat i ciutadans catalans, és prou evident, per adonar-se que la nació espanyola és un impossible històric, perseguint l'assimilació de Catalunya a Espanya per la força, ara de la llei,amb l'acció implacable de Fiscals i Tribunals contra els dirigents polítics catalans, a laque haurem d'afegir la del Tribunal de Comptes amb vocació repressiva d'arruinar la vida dels mateixos dirigents,mentre el Partit Popular segueix fent veure que no sap res de qui cobrava, qui pagava les campanyes electorals, les dietes que ara ningú ha rebut, o les obres de les oficines del carrer de Génova on té la seu central. Aquesta conducta és també una manifestació de l'amor del govern de l'Estat i els anteriors govens conservadors pels interessos de tots els ciutadans. En aquesdtes circumstàncies,l'encaix de Catalunya dins del Regne d'Espanya esdevé impossible, per molt que els Tribunals diguin el contrari. Està en joc el futur de tots els catalans.

l'autodeterminació és possible

Només és notícia que hem perdut 60.613 milions d'euros amb el rescat de bancs i caixes, rescat que asumim tots els ciutadans amb els nostres impostos, sense poder discutir ni oposar-nos a aquesta pèrdua. El silenci oficial dels errors del govern davant la crisi són ben evidents. Els callen, nosaltres paguem. Els diners ja se'ls han pulit com dirien els joves d'avui. La política actual s'ha convertit en una lluita per conservar cadires, tanta dreta com a esquerra, com sembla passa a l'Ajuntament de Barcelona amb l'Alcaldessa Colau que te por de ser inhabilitada, i ha preferit l'ambigüitat i la reticència, apuntant-se a seguir actituds conservadores. És ben evident que el sistema pot amb tot i una esquerra s'adhereix als clàssics i vells partits i la seva política integradora i dominadora. Però amb el que no pot el sistema unionista i dominant és amb el dret manifestat reiteradament d'accés a la independència dels pobles assentats en territoris concrets, que reuneixen les condicions per ser reconeguts com Estat i volen ser-ho. No és pot dir com feia ahir La Vanguardia amb una crònica signada pel seu corresponsal a Nova York Sr.Peirón, que les Resolucions de les Nacions Unides no avalen l'autodeterminació. Des de la seva fundació el 1945, les Nacions Unides defensen coma propòsit i principi el dret irrenunciable i imprescriptible dels pobles a la lliure determinació del seu futur polític que no van limita als sols països colonitzats per les potencies europees en els Pactes Internacionals de Nova York de 1966, sobre els drets polítics i civils i els drets econòmics, socials i culturals dels pobles que reconeixen el dret a l'autodeterminació la l'obligació dels Estats de no posar-hi impediments ni traves.El dret a l'autodeterminació fou reconegut en la Resolució 2625 de 1970, sense exclusions ni limitacions. Molts pobles han accedit a la independència desde llavors com Les Repúbliques Bàltiques, Montenegro, Bangladesh, Pakistan, Chequia, Eslovaquia, Macedonia, Sudán del Sud,Timor Oriental, Yugoeslavia s'ha desmembrat, Alemanya s'ha unificat, Puerto Rico demana la incorporació com Estat membre als Estats Units. Ucraina s'acosta a Europa, com Andorra També Quèbec i Escòcia han decidit autodeterminar-se, sense èxit. En el cas de Catalunya, poble al que l'Estat espanyol nega el dret a l'autodeterminació, s'ha de tenir en compte que el desenvolupament social,cultural i econòmic d'un poble es pot veure dificultat i entrebancat si l'Estat del que forma part imposa l'inestabilitat i la seva dominació hegemónica, impedint la secessió que reclama el poble per la via pacíficai democràtica. La independència és un dret natural dels pobles anterior a les Nacions Unides. Com a dret equitatiu a determinar lliurament la condició política d'un poble, fou ratificat pel Convebni de Viena de 23 maig 1969, establint el seu article 27 la superioritat i prevalencia dels Pactes Internacionals sobre el dret intern dels Estats. L'Acta de la Conferència OSCE de Juliol 1975, a més del Tractat de Viena de successió d'Estats de 23 d'agost de 1978,y el de 1983, més el Programa i la declaració de la Conferència Mundial de Drets Humans de Viena, de juny 1993, aprovada per les Nacions Unides en Resolució 48121 de 1994, confirmen el dret dels pobles a la lliure determinació, amb el dret a separar-.se del seu anterior Estat, considerat l'Estat predecessor. NO aclaren amb exactitud les Nacions Unides el mètode apropiat en dret internacional per independitzar-se, doncs tant sols exigeix que el poble pugui expressar-se lliurament i de forma genuina. ..

crisi per trencar ponts i llibertats

Unidad Comunista de España s'ha llançat frontalment contra la independència de Catalunya i demana a tota la gent d'esquerres se sumi per fer la revolució. També José Luis Àbalos, nou home important al PSOE, s'abona a aquesta política anti independència dels catalans afirmant al diari ARA sense embuts, que "estarem al costat de la llei per aturar el referèndum d'independència". El Sr.Maza, Fiscal de Fiscals, s'ha afanyat per dir que els voluntaris pel referèndum també poden ser perseguits per desobediència si esconsideraque son fets amb implicació penal. Ara Catalunya serà "la desobedient", no precisament considerat com un atractiu turístic més. Unidad comunista, amb una aliança contra natura, vol liquidar l'independentisme com el PP,PSOE i Ciutadans, argumentant la baixa incidència de independentistes als barris residencials i als barris obrers, afegint però el paper depredador de la burgesia industrial catalana i el teixit de corrupció que existeix a Catalunya vinculat amb part de l'administració pública. Per garantir més que mai la seguretat pública a Catalunya es denega a la Generalitat des de Madrid augmentar en 500 el nombre d'efectius policials que ja teniem pactat, efectius als que s'ha bloquejat participar en la europol ni s'els ha passat, seguint ordres superiors, no per deixadesa, ni per enveja, la informació que necessiten Mossos d'Esquadra, de que disposa la Guàrdia Civil o la Policia Nacional en la tasca informativa policial de persecució de la Yihad a Catalunya, evitant atemptats. Es crea malestar entre cosos policialsa Catalunya. Es perjudica la seguretat dels catalans per caprici d'algú de Madrid. Saben que sense seguretat patirà la llibertat, i això, junt amb la campanya desinformativa dels mitjans espanyols, és important, com també convenient per generar por i atemorir, bones armes per anar contra la independència. Massa coses passen perquè passin desapercebudes. Tant sols els queda ara fer baixar a borsa les accions de les empreses catalanes i intentar provocar una estampida econòmica, que l'atur torni a crèixer a Catalunya per donar la culpa al Govern de la Generalitat al que reclamin els 67.000 milions d'euros que deu al govern espanyol. Els ponts que deia Manolo Milian estan efectivament trencats,i a Madrid amb l'espasa aixecada pel que es veu. El 40 aniversari de les eleccions de juny 1977 no permeten dir com llegim a l'editorial de El País que som a una "España moderna". S'ha implantat una democràcia formal, però no han evolucionat les mentalitats. La crisi és de mentalitats i de supèrbies. Moltes coses han de canviar a Espanya per arribara poder ser considerada una democràcia adequada als criteris de les Nacions Unides i d'acord amb els valors i principis de la Unió Europea. Quan els partits es converteixen en forces dominants, llavors es deteriora la democràcia i la convivència social. Són necessaries altres formes alternatives de democràcia i recuperar la vida dels partits sanejada, sense defectes ni vicis com avui. Canviar de règim seria una porta oberta al canvi de sistema, per molt difícil que sembli reformar els partits, com comenta la politòloga Berta Barbet en elseu article a El País d'ahir. Catalunya ha de fer front a la crisi creada per trencar ponts i justificar la pèrdua de llibertats que volen imposar des del Regne d'Espanya. Sobren en política conspiradors i maniobrers, intrigues i accions de joc brut per controlar la política catalana. La crisi actual és evident i difícil de resoldre. Però no és quelcom impossible de fer per molt que el govern del Regne intenti mantenir-la en el temps per esgotar el procés i cansar la gent fins a la desafecció de la independència.

llunyania republicana o no

Catalunya no té altra futur que l'establiment d'una República participativa. Aquesta afirmació és una realitat que s'apropa en temps històric. L'explicació d'quests pensaments es troba contestant algunes preguntes sobre el que volem els catalans com qualsevol altre poble. Volem respecte per la veritable història, com deia el Professor i eminent metge de malalties vasculars Josep Lluís Marti Vilalta. Els catalans, segons el Dr.MArti Vilalta, volem igualtat d'oportunitats coma fonament d'una societat desenvolupada i modèlica, treball per a tothom, eficàcia i creativitat en qualsevol activitat, justícia que ens obligua a actuar sempre d'acord amb la veritat, transparència, dignitat, protegir els febles davant l'adversitat,la soletat i la pobresa. Ara som en temps de descompte per la celebració del referèndum anunciatpel dia 1 d'octubre per el President Puigdemont. També descobrim que el principi democràtic comsiderat per el Tribunal Suprem del Canadà l'any 1998, supera les limitacions que imposa el redactat literal de la Constitució espanyola interpretada per Sentència del Tribunal Constitucional espanyol l'any 2014, per resoldre els conflictes legals sobre aquest principi que només desperten un conflicte polític. La defensa de la democràcia a Catalunya exigeix la celebració del referèndum. No espot negar el dret de vot a un poble que vol decidir lliurament si marxa o no de l'Estat del que forma part. L'argument de que la Constitució fou votada majoritàriament a Catalunya de forma favorable l'any 1978 no desvirtua l'oposició democràtica i pacífica a la dominació hegemònica de Catalunya per part del Regne d'Espanya que perjudica seriosament el futur econòmic i social del poble català. Catalunya és un poble que es va originar com Estat independent el segle X i no va concòrrer al Pacte de Tordesillas de 1497 del que va sorgir la Castella governada per una monarquia absolutista. Catalunya es va incorporar immmediatament al constitucionalisme amb els "Usatges" i les Corts generals que pactaven les lleis que el Rei acceptava i jurava complir, a diferència de Castella. CFatalunya ha vist varies vegades abolides o anulades les seves institucions, dret públic, llengua i administració. LA Generaliotat que compte amb 130 Presidents en la seva història democràtica, restaurada la Generalitat Republicana amb el retorn del President Tarradellas a l'exili el 1977, abans de la aprovació dela Constitució, ara resulta ens diuen que només té encaix dins del marc constitucional, amb les seves competències limitades sota el poder de l'Estat, impedint l'Estat a Catalunya la organització econòmica i social pròpia dels pobles lliures. L'Estat espanyol s'afalaga de dir que els catalans som menys que els espanyols a més de tenir en contra la Constitució que majoritàriament vam votar el 1978.Efectivament, el Tribubal Constitucional i el Govern del Regne ja s'han ocupat de recordar que elreferèndum és il·legal segons el seu punt de vista, diguin elque diguin el dret internacional i les Resolucions de les Nacions Unides. Tot va oficialment contra el referèndum d'autodeterminació no previst expressament a la Constitució. No podem comptar avui amb la cooperació dels altres pobles de la corona hispànica emportats per l'egoísmeo el desgavell pressupostari, acabant de desacreditar el règim,doncs el futur no és el centralisme, sinó l'Europa dels pobles que ha de substituir l'Europa dels Estats, la dels governants no elegits democràticament. La regeneració de la vida política i administrativa exigeix per Catalunya un nou plantejament dins d'Europa acordat per sufragi universal i un canvi de relacions entre Catalunya i Espanya, acceptant els propòsits, principis i valors de l'Unió Europea, per acabar dignament amb el conflicte actual.

matraca, llauna, continuísme dins de la llei

Que la Vicepresidenta del Govern del regne constitucional d'Espanya aparegui per televisió dient que això dels separatistes catalans és una matraca i una llauna que s'ha d'acabar perquè la llei és la llei i fora de la llei no hi ha res, el referèndum projectat és il·legal,i que no es farà, no deixa de ser una llauna i una matraca i un menyspreu a Catalunya dirigits des de l'Estat que ignora el contingut de les resolucions 2625 i 2711 de les Assemblees Generals de les Nacions Unides de l'any 1970 que diuen el contrari del que diu el Govern espanyol quan parla del referèndum català, i permeten adequar la legalitat perquè s'acabi això de dir dia a dia, hora per hora, que el referèndum és il·legal. Tampoc és admissible que s'ens digui que la sort dels catalans la decideix tot Espanya. On s'ha vist això? En quin món es pensen que sóm? Fa alguns zegles que es va acabarla història de "las Españas",o sigui La submissió política forçada dels territoris ocupats o annexionats i l'esclavatge. Obliden que l'esclavatge i la pràctica d'ocupar territoris per la força fa molts anys que foren abolits. A més,avui prohibits per les Nacions Unides i el Conveni de Viena de 1993. La Constitució i la llei especial de consultes populars permeten l'exercici del dret a decidir si el govern vol donar compliment a les obligacions que li imposa el dret internacional aplicable, per què el govern d'acord amb les resolucions 2625 i 2711 de l'assemblea de les Nacions Unides de 1970 està obligat a no impedir la celebració del referèndum català. I el Govern espanyol sap que el dret intern de l'Estat no pot contradir el dret internacional ni impedir la seva aplicació com està previst a l'article 76 dela Constitució de 1978. El Govern espanyol sap que el referèndum per l'autodeterminació de Catalunya és perfectament legal en dret internacional que ha de respectar obligatoriament en territori del Regne d'Espanya, doncs Catalunya compleix els requisits per convertir-se en Estat independent del Regne d'Espanya i gaudeix del dret imprescriptible a recobrar el seu Estat català. El debat d'avui al Congreso de los Diputados ha posat de relleu la ignorància dialèctica d'aquest dret per uns i altres i l'absurda posició dels socialistes espanyols. No és comprensible que en el Parlament de l'Estat no es parli del dret internacional aplicable al cas català,ni de com fou annexionada Catalunya a la Corona hispànica de Feli V. L'annexió de Catalunya i la temptativa permanent d'assimilació cultural fou fet sense pacte o Tractat d'amistat i cooperació entre nacions. No existeix cap petició acordada perles Corts generals de Catalunya per incorporar-se a l'Espanya de Felip V. Tampoc Felip V va voler acceptar la continuïtat de les institucions i Dret Públic català, imposant a Catalunya tot lo castellà. No crec que s'hagi de fer apel·lació a l'exigència d'adquirir els grups parlamentaris aquests coneixements que també els convindria als socialistes del PSC, als liberalsde C'S, seguidors de les tesis de Montero de los Rios de 1905 i als disparats i amenaçadors del PPC.Tant sols han de llegir algun tractat de Dret Internacional Públic on trobaran els tractats i convenis aplicables que admeten la secessió de territori d'un Estat i les resolucions de les Nacions Unides de de 1945 que reconeixen el dret a la igualtat dels pobles i el dret a la lliure determinació. Així de senzill. La veritat és la veritat, diguin el que diguin uns i altres al Congreso de los Diputados intentant desacreditar-se recíprocament. La moció de censura de Podemos contra el President Rajoy, només ha consolidat l'existència d'una oposició que no s'entèn, però amb voluntat de canviar democràticament la governança d'Espanya i fer fora del poder els corruptes, cada día més irrespectuosos amb Catalunya i el dret irrenunciable i imprescriptiblke del poble català a decidir lliurament el seu futur polític, econòmic,social i cultural. Encara cal tenir present la interpretació restrictiva del dret a decidir que va fer el Tribunal Constitucional en Sentència de 2014 i laconsideració de Catalunya com ens autonòmic dins de la Constitució. La Constitució pelque diu el Tribunal Constitucional ignora la història i els drets anteriors. També establint uns límits al dret a decidir i al principi democràtic que els fan inviables sota l'actual règim.