Volen Catalunya, captiva i desarmada

La posta en marxa de l'aprovació de la proposta de mesures emparades en l'article 155 de la Constitució per aturar les ambicions de Catalunya, unida al rebuig del TC a  admetre a tràmit el recurs  presentat les Senadors del PDECAT i ERC i les pressions, mediacions i dubtes impulsats per què el President Puigdemont no proclami la República Catalana, en el moment en que el Banc Central Europeu retalla la compra de valors de l'Estat, i no se sap si també apujaran els interessos, deixen Catalunya en una situació de captivitat i sense armes polítiques. Tant sols resistia pel matí un poble emprenyat que vol la República Catalana i veia com se li allunyava amb la posició inicialment feta pública pel President. No Hi haurà però inici d'un nou cicle, amb el procés constituent de la República Catalana el dia que s'esperava, és a dir avui. Demà diovendres decidirà el Parlament. Hi hauran eleccions, però constituents quan decideixi el President Puigdemont, no Rajoy, un cop aprovada pel Parlament la proclamació de la República Catalana. La decepció, trencades de carnets de partit, dimissions de càrrecs d'aquest matí es converteixen en noves esperances aquesta tarda. Si Espanya ataca i ens ocupa , servint-se de les mesures aprovades pel Senat,  ens convertirà en un país depenent, de forma que  es consolidarà el dret a l'autodeterminació que quedarà legitimada. Crisi política a Catalunya amb l'operació d'apoderar-se de la governança catalana sense passar per eleccions. Aquesta maniobra basada en l'article 155 no es acceptable en democràcia, a més desqualificac el sistema que la facilita. Els mercats que volen dirigir la política i son acreedors de l'Estat espanyol, tornen a confiar si Catalunya roman encadenada a la seva situació autonòmica depenent, vivint sota un desequilibri fiscal, la que  ja va bé pels grans interessos. Però Catalunya no pot ser una joguina en mans dels acreedots de l'Estat, els mercats i l'ibex. El boicot financer i empresarial, clarament impulsat des de Madrid,és una mala mostra de la manca de pàtria dels diners i de la poca confiança en la força econòmica del país que ha fet crèixer les empreses que ara boicotegen. Però els pobles que es reclamen de la democràcia no poden admetre la submissió al poder del diner. Titllar uns d'irresponsables als contraris  no és cap solució.La responsabilitat s'ha de demostrar en les actituds i el compliment dels mandats democràtics. Les manifestacions no atorguie mandat,pèr+o les urnes si.El que cal són les actituds, la mostra de respecte d'unes posicions  discrepants envers les altres, no amenaçar amb "diàleg judicial", construir tots plegats la república  que demà acabarà aprovant el Parlament de Catalunya, si l'autoritat judicial i una força armada no ho impedeixen.

Josep Tarradellas, home de paraula

El record del retorn de President  Tarradellas el 1977, amb el que significava la recuperació de la Generalitat republicana a la sortida del franquisme, és el símbol de la legitimitat d'un canvi de sistema polític fa quaranta anys. Aquell sistema que es va convertir l'autogovern en un règim  autonòmic generalitzat per frenar a les nacionaitats històriques precisament l'assmpció de més competències que les cedides per l'Estat, ha derivat en una disbauxa de dupliació d'administracions, mantenint  pel mig les provincies i les diputacions provincials, a més de les temptatives de recentralització que a Catalunya es tradueixen en  la proposta d'aplicaciò dde l'article 155 de la Constitució, faci el que faci el Presidentn Carles Puigdemont. TArradellas va obrir una esperança, Jordi Pujol s'en va beneficiar durant 23 anys. Precisament ara sabem del cert pel discurs de la FGiscal en el cas Gurtel, que el Partit Popular s'ha beneficiat d'activitats delictives, Aquesta deriva de la corrupció és la que ha portat l'Estat al buit polític i a que el poble català  perdi tot respecte al principi d'autoritat   imposada a cops de porra. Recordem Tarradellas baixnt de l'avió que el va tornar de l'exili i el seu "Ciutadans de Catalunya, ja sóc aquí"d' un 23 d'octubre de 1977, des del balcó de la Generalitat. No poden fer avui el mateix Rajoy   i l'amable Soraya Sáenz que estan per l'escapçament del Govern de la generalitat i fer-se amb les cvomoetènciues de la gestió pública de Catalunya. Catalunya ja nno serà "casa nostra", sinó la casa dels ocupants que volen fer Espanya d'una Catalunya que ja ha marxat espiritualment. La proposta espanyola és la involució i reduir l'autogovern català als interessos del Govern Central per contentar els desigs de Merkel i Macron, les idees estretes i incultes de Juncker i Tusk sobre la naconalitat catalana i el que significa en la història. Llibertats, democràcia i institucions pròpies, estan en pèrill a Catalunya a partir de la posició ultraconservadora espanyola que s'ha obert pas en la classe empresarial i alguns sectors socials. La guerra de banderes és el perfil d'una situació de confrontació, no pas de concòrdia i civisme. La negativa o desinterès de molta gent a aprendre i a parlar català és un fet que aprofitarà el Govern Central per accentuar la descatalanització de Catalunya. És una fiorma de desligitimar el Govern legítim de Catalunya amb la agressió de la pitjor cara del règim del 78, hereva del franquisme, mentre Europa  ens nega el pa i la sal. Com diu l'editorial del diari Ara del diumenge 22 d'octubre, no podem permetre que Catalunya sigui neutralitzada per l'ap'licació de l'article 155 tqal com h a sigut proposadda per l'acord del Consell de Ministres  del dissabte 21. Mantenir la independència declarada per el resultat del referèndum del dia 1, mandat    pronunciat amb dolors i sang, que les institucions no poden renunciar, i anar a eleccions constituents no és contradictori, sinó que seria el desenvolupament del mandat. Esgotat el món de les autonomies i trencat el pacte del 78, Catalunya ha de seguir el seu camí en la història i esdevenir Estat   en l'ordrfe internacional. La independència d'un estat dominant, depredador i agressiu és avui símbol de respecte als drets fonamentals, la llibertat i la democràcia. Tarradellas, amb responsabilitats durant la República i la guerra civil, amb l'experiència de l'exili,  no estava pel contrari.

dictadura presidencial contra Catalunya

Semblava que la pugna entre els blocs independentistes i els anti independència catalana, quedava entre monàrquics i repubicans, pero ara costa de creure que se suspengui la democràcia a Catalunya i possiblement també a Espanya, com diuen el podemita  Pablo Echenique i el  vell  Senador convergent Josep Cleries. Oriol Junqueras va més enllà i ja parla de totalitarisme, mentre pèls mitjans ens assebentem que la Fiscalia de l'Estat prepara querelles per rebel·lió contra la l'inacceptable intent de secessió" que va dir el Rei ahir en el seu discurs  a l'acte de lliurament de premis de la Fundació Princesa de Astùries. La irresponsable i egoísta fuga de capitals i de seus corportives  de Catalunya davant la possibilitat de la independència i la creació d'una República independent d'Espanya ha permès dir al Govern d'Espanya que a Catalunya i ha malestar econòmic. L'objectiu de la campanya nacional és  fer pensar a la gent que la hipotètica immolació del President Puigdemont és un error innecessari, per què Catalunya seguirà dins d'Espanya, com afirma el Rei. S'utilitza contra Catalunya per posar-hi ordre legal, l'article 155 de la Constitució que procedeix   i és deriva de la Constitució de Weimar que va permetre, segons explica el politòleg i Professor Jorge Verstrynge, de la Universitat de Madrid,  que  Hitler pogués destituir jutges, funcionaris i els càrrecs  que no abraçaven el nazisme. Ens parlen ara de Catalunya com una regió d'Espanya, igual que en temps de la dictadura de Primo de Rivera i sota la dictadura franquista. Segueixen interpretant els reis catòlics com una fusió de pobles, quan no va existir la dita fusió, doncs Catalunya va seguir amb les seves pròpies regles, idioma, tradicions i sistema polític, tot i la Inquisició , fins l'arribada a la corona hispànica del rei de la família Borbó, Felip V. Ara que Catalunya  es mou per proclamar la seva República,  rcbrar l'Estat propi perdut el 1714,   cal impossibilitar     l'autogovern català per què no derivi en independència de l'estat espanyol. Milers de policies, la Fiscalia de l'Estat i la judicatura, estan preparats i esperant aconteixements. La nova ocupació policial del territori català i aturar les protestes que s'esperen és objectiu prioritari amb la posta en marxa del 155. Parlaran de protegir d'aquesta manera tots els catalans de les "tropelias" del secessionisme. El socialista Pedro Sánchez, en el Congrés del PSOE que se celebra aquests dies a Murcia, ha manifestat el seu suport a l'aplicació del 155, carregant totes les responsabilitats del que passa al Govern català. Mostra el seu discurs molt poca informació  de les veritats o també s'apunta a la banda de la mentida per justificar la opressió de tot un poble. El diputat socialista català Sr. Iceta  deixa dir que va visitar ahir el Presidernt Puigdemont, per intentar evitar més precipitacions i que es respecti la Constitució a Catalunya, per salvar Catalunya de l'aplicació del 155 que el President Rajoy impulsa contra l'incompliment de les obligacions constitucionals, segons diu. Rajoy, amb una certa ingenuïtat  escenogràfica o per què pensa que els cops de porra i la Fiscalia li resoldran el problema, pensa que la intervenció de l'Estat a Catalunya no farà incòmoda Espanya pels catalans, independentistes on no. Ara resulta que l'1 d'octubre els desobedients i els que encalçaven els policies espanyols que carregaven contra  ciutadans indefensos,  eren els catalans que volien votar.  Rajoy estava descol#locat veient els fets Policies contra m'es de dos milions de ciutadans que volien votar. Només el Rei va sortir en defensa dels valors constitucionals amb el seu missatge del 3 d'octubre, provoccant la reacció de la fúria espanyolista i la afecció a la monarquia i la bandera. El Govern espanyol interpreta el 155 com el dret a recuperar la convivència que diuen hem trencat a Catalunya, quan saben que la vida segueix igual, l'atur segueix  en el mateix pporcentatge i si les empreses venen menys és per una qüestió de liquiditat i salaris baixos. En el món municipal res no passa tampoc, excepte que  l'Alcaldessa Ada Colau no ha vulgut declarar persona non grata al Rei Felio VI, aprofitant els vots de BComú,  del PSC, Cs i PP.  Avui ha aparegut un nou garantisme d'imposicions aprovades per el Consell de Ministres aquest mateix dissabte. Entrarem en un estat policial sota el govern de l'Estat. Aquesta serà la resposta de l'Espanya constitucional del Rei Felip VI i del Govern Rajoy a les pretensions catalanes. Ara toca servir-se de la força del dret per implantar al territori la bandera d'Espanya   en lloc de la senyera catalana. Parlen doncs de concòrdia quan només hi ha violència a l'horitzó per aturar la independència de Catalunya. El deliri espanyol es fa present una vegada més a la política, declarant  les institucions catalanes fora de la llei per haver fet un referèndum prohibit en base a una llei finalment declarada inconstitucional i anulada.
Segons Rajoy, el President deñ Govern català M.H. Carles Puigdemont ha plantejat una imposició que sabia no podia ni podria fer. Només han liquidat la llei i posat en marxa una legalitat paral·lela. D'aquesta manera, Rajoy defensa quer el diàleg dora de la llei és antidemocràtic i no es pot pretendre que el seu govern se salti la llei. No podem els catalans imposar els nostres criteris als altres. Per tant Rajoy vol fer-nos tornar a la legalitat, recuperar la normalitat i la convivència, continuar la recuperació econòmica i celebrar eleccions. Tot es justifica doncs per aquest darrer objectiu, per què Rajoy sap ben bé que els altres objectius són artificials. Les mesures concretes que ha anunciat en la conferència de premsa posterior al Consell de Ministres es concreten en que el President del Gov ern espanyol podrà disoldre el Parlament català i cionvcar eleccions i obrir així una nova etapa. No h a dit si il·legalitzarien partits. Però tot és previsible. Per poder actuar més lliurament se cesdsarà el President Puigdemont i tot el seu equip de govern, designant-se nous gestors que operaran des dels Ministeris d'Espanya i l'administtració catalana i serveis públics actuaran sota la supervisió d'aquests nous gestyors. El Parlament, que conservarà les funcions representatives,  no podrà designar nou President i no podrà adoptar iniciatives que es considerin contràries a la Constitució. El Govern disposarà d'un dret de "veto" a les resolucions i acords del Parlament de Catalunya que s'ha de limitar a les competències de l'Estatut d'Autonomia. Segons Rajoy, es tracta de cessar les persones que han pasat    fora de la llei, la Constitució i l'Estatut. Per Rajoy això serà normalitat, concòrdia, convivència, projecte compartit del món que és Espanya. De frret som davant una suspensió f'`pactica del Parlament a més de la destitució d'un Govern democràtic, com de la Generalitat. Rajoy s'atribueiux tot el poder, el total control polític, afirmant una dictadura presidencial sobre Catalunya.   Hi ha qui pensa amb el dret constitucional a la vista que les mesures decidides pel Consell de Ministres espanyol   són anticonstitucionals i degraden la qualitat democràtica. A més, amb tots els càrrecs destituïts, no hi haurà cap òrgan que pugui impugnar les mesures, creant per tant el Govern espanyol indefensió a un govern democràtic.  La resposta la tenen el Parlament de Catalunya i el President Puigdemont, proclamant  la independència de Catalunya unilateralment en els propers dies, mentre el Senat tramita l'aprovació de les mesures que vol aplicar l'executiu Rajoy en base a l'article 155 de la Constitució, passi el que passi, doncs immediatament entraria en joc la Comunitat Internacional. El cas dels catalans no podria quedar novament penjat. Tampoc seria correcte invadir Espanya un Estat recentment creat. No em puc creure que els rellotges endarrereixin l'hora i del 2017 passem al 1936. Queda per la història separar la bondad i la veritat de la mentida i l'aplicació de mesures que poden ser contràries a la convivència i la concòrdia. Com deia Bertrand Russell en acabar la Segona Guerra Mundial, en el moment de la fundació de les Nacions Unides, doncs la esperança i  els desigs són fonamentals en la ètica. Però compte amb la ètica que es fonamenta en la política, podent destruir la moralitat cívica, creant tabús i conviccions personals incompatibles amb  el diàleg social.

Restaurar la legalitat i l'ordre del poder central

L'aplicació del 155 que es ve anunciant abans que l'hagi  definit i aprovat el Consell extraordinari de Ministres de demà dissabte, serà light, dincs tindrà per objectiu dissoldre el Parlament de Catalunya i celebrar noves eleccions dins del marc autonòmic. Es tracta, per el Rei i el Govern espanyol, de restaurar la legalitat i l'ordre constitucionals trencats per el Govern i el Parlament de Catalunya, no reconeixent la possible declaració d'independència de Catalunya i oposant-se  a la secessió del Principat, d'acord amb el text Constitucional que determina la unitat d'Espanya. Segueixen amb l'estratègia de la por sense límit, mentre els catalans ens preguntem quin país volem, com el volem i sota quina llei. La espanyola no ens cau bé després de la mostra de proporcionalitat i eficàcia politica del dia 1 d'octubre. Massa ferits, prop de 900 per les càrregues policials i el Govern espanyol considera que no ha de demanar disculpes per la defensa de la llei feta per les forces policials el passat 1 d'octubre. Els il·legals foren els que es van posar davant les forces de l'ordre, pacificament i tot, per voler votar.  I com ha passat a Dos Rius, contra denúncia per agressió,  denúncia dels denunciatrs al denunciant  pel que sigui. El Rei i els invitats de la Unió Europea, guardonats amb el Premi Princep d'Astúries, no es plantejen que la llei té com finalitat la justícia per defensar els drets humans i el bé comú.  Els catalans sdabem que quan no defensem els nostres drets, perdem la dignitat. La dignitat no es negocia ni es renuncia. Ara ens trobem que improvitzern mesures que no els posin en entredit ddavant la Unió Europea. No volen ressuscitar el Duque de Alba, el botxí de Flandes. Però es proposen limitar encara més les funcions del Parlamenbt abans de convocar eleccions un nou Govern posat a dit. S'han fet retrets i requeriments per carta abans de decidir l'assalt a les institucions catalanes. Felip VI ha beneït aquesta tarda l'operació Catalunya en el seiu doiscurs n a la fí dels actes de l lliurament de premis de la Fundació Príncesa d'Astúries, declarant inacceptable l'intent de secessió a la que vol es doni resposta dins de la Constitució, atenent-se als valors de la democràcia parlamentària. O sigui que es tracta de que un Senat decideixi, a petició d'un acord del Govern espanyol destituir els càrrecs catalans electes democràticament i fer noves eleccions a Catalunya. Se suposa que s'il·legalitzaran partits contraris a l'article 2 de la Constitució. Com ha dit l'ambaixador britànic Craig Murray, segons recull el digital "el nacional.cat",   "dissoldre un Parlament per forçar eleccions per què no agrada el que ha votatt la gent, és feixisme".  El que no sabem és com s'ho prendran els Governs democràtics de tot el món, si el 155 va per aquest camí o amb més duresa  en aquesta "operación someter Catalunya". Ha quedat defnitivament trencat el diàleg, tornant el centralisme arcaic per impedir la Catalunya Estat, com diria avui Mossèn  Josep Dalmau, recordant la seva intervenció  el 1987 en la Convenció per la Independència Nacional, convertint-nos de nou en una regió d'Espanya com nació única. El Rei, emulant el seu predecessor Felip V,   ha perdut definitivament la seva neutralitat "constitucional",  repetint de nou el que va dir el 3 d'octubre sobre la il·legal i inconstitucional posició de Catalunya que vol la inependència. El Rei prenent posició per el bàndol centralista ha legitimat el conflicte, originant una situació inestable i confusa, difícil d'entendre per qui desconeix que la Espanya anterior a Felip V era una veritable confederació de pobles. Felip V fou el gran enemic de la confederació de pobles lliures que va eliminar a les terres d'Iberia per convertirles en un projecte castellà. Aquest projecte imposat a Catalunya és el que fa inviable ser catalans dins d'Espanya. Ara viurem possiblement amb l'engany i la frustracio de l'aplicació d'una Constitució que no respon al les esperances socials de reconeixement de la nacionalitat catalana. Voldran imposar el règim de l'Estat contra el desig  català d'autodeterminació i el vot lliure, prohibint la menció independència en els futurs programes electorals.. La ocupació polìtica i institucional que es prepara, no es podra legitimar democràticament contrsa la voluntat majoritària d'un poble que volia votar pacíficament i en llibertat el passat dia 1 d'octubre, i vol viure en democràcia i en pau amb tothom. Ara no volen reconèixer que el propi President Tarradellas, com recorda Mossèn Dalmau, va manifestar el seu desacord amb l'Estat autonòmic amb el raquitisme del primer Estatut de 1979. La Constitució de l'Estat de les Autonomies està molt clar que no serveix i s'ha de tornar a inventar, com les màquines que en poc temps cauen en desús. La Constitució de 1978 no ha resolt el gran conflicte sobre el concepte d'Espanya en adoptar i transposar el criteri legal franquistsa. El redactat vde l'article 2 de la Constitució de 1978, segons Mossèn Dalmau,  ens manté en el marasme legal de la dictadura, sense resoldre el problema català. La confusió que permet el que està a punt de passar a Catalunya el poble d'Espanya no se la pot permetre. La realitat dels països desvinculats i els territoris separats que coneixem des del segle XX, sense ser colònies ni territoris administrats, com fou el cas de Noruega de Suècia, Islàndia de Dinamarca, Irlanda del Regne Unit, i L'illa de Malta i Polònia, com més tard els països Bàltics, Eslovenia, Kosovo, Croàcia, Montenegro, i Macedònia. Espanya volen fer-la viure en un galimatíes i la confusió d'un redactat constitucional conflictíu. que permet el centralisme que pateix ja Catalunya amb la intervenció de fet dels comptes de la Generalitat. Catalunya mereix un futur lliure i més humà. No cal pertànyer a cap partit polític ni ser independentista per veure-ho. L'autodeterminació és avui la voluntat d'alliberar-se del centralisme espanyol. Cal que no oblidi ningú la importància geopolìtica de Catalunya on es troba situada, que és el que Espanya no vol perdre a més del seu control econòmic. Cal que quedin clar a tothom les reials amenaces rebudes a Catalunya a través dels mitjans amb les paraules del discurs del Rei a Oviedo, secundant els acords del PP, Ciudadanos i el PSOE,dirigides als polítics europeus presents, amb una cuidada escenografia. Per molt pragmatics que volguem ser, ja no serveix la política del peix al cova. Els models polítics català i castellà segueixen a les antípodes. Ara també diran que parlem en català de mala fe per què no ens entenguin.

proclamació de diàleg i resposta negativa

El dia acaba amb una resolució d'empresonament provisional dels presidents d'Omnium Cultural i de l'Assemblea Nacional de Catalunya. També hem sentit aquest migdia a la Vicepresidenta Soraia Sáenz de Santamaria dir que  Puigdemont no havia contestat el requeriment que se li havia fet  com a pas previ a l'aplicació de l'article 155 de la Constitució a Catalunya. La Carta enviada pel M H Carles Puigdemont amb data 16 d'Octure al President del Govern Central Sr. Rajoy, no ha convençut ni ha agradat.  Demanar diàleg sense limitacions, el Govern espanyool no ho accepta. La resposta  també hi era a darrera hora de la tarda amb la interlocutòria judicial acordant l'empresonament de Jordi Sanchez i Jordi Cuixart a petició del Fiscal.  La proclamació en favor del diàleg no ha tingut èxit a Madrid ., Se'ls ha aplicat la llei que dimana del poder legislatiu, doncs els drets, com deia fa una estona un bon amic, són el resultat de qui té el poder i com l'exerceix, amb independència del que digui la gent un cop qui mana és titular del poder. El 10 d'Octubre varem veure i escoltar una declaració política de diputats, però no una declaració insrtitucional. La sigt
natura del document es va fer després del discurs del President i sense votació en sessió parlamentària. No s'ha declarat la independència. I l'Estat ho sap. Es tracta ara de perseguir els que  entenen que poden subvertir l'ordre constitucional  establert parlant de drets humans i de dret internacional. No volen diàleg ni reflexió. Volen rendició del Govern de Catalunya i del Parlament. No importa la desafecció de la població. El manteniment de l'ordre que consideren subvertit  és lo primer. Per conseguir-ho l'Estat ha dividit els sectors del poble, desmotivant, atemorint i deixar la independència com un dibuix inacabat. La fugida de seus socials i la retirada de fons dels bancs catalans és una mostra d'aquesta campanya. Ara el PSC  protesta per l'empresonament dels dirigents de les entitats mobilitzadores de la gent. De nou cacerolades i concentracions populars. Pero no retira el seu recolzament a l'aplicació del 155. Prefereixen alguns seguir en el model autonòmic a l'espera de veure si algú decideix reformar la Constitució. Però la reforma serà rutinària, doncs, per resolució de Tribunal Constitucional, no es poden reconèixer els drets de Catalunya i menys encara el seu caràcter nacional, com a nació històrica.  Veurem dins d'uns dies el que decideix el Govern i els termes en que demana al Senat autorització per aplicar el 155 amb el suport del PSOE, destituir el M H President   Carles Puigdemont i convocar eleccions  al Parlament de Catalunya, possiblement amb algun partit  independentista il·legalitzat. Tot dins d'un ordre preestablert. És la força de la llei el que el Govern Central ha posat en marxa, rebutjant tota proposta de mediació. De res haurà servit invocar el dret internacional. Ordre i legalitat a l'espanyola només generaran desafecció a Catalunya i ho saben. Però a Madrid no volen pactes amb els que ells consideren colpistes catalans que els fan el xantatge de voler negociar, diuen. L'avís del diàleg que accepta el Govern Central està donat avui amb l'empresonament de Sanchez i Cuixart. Ni balconades sortoses ni proclamacions de diàleg. Catalunya queda de moment a la cruïlla. Només cal seguir ara els aconteixements i veure com soluciona  el Govern català aquesta guerra de nervis i de desgast que està trencant les il·lusions i les esperances de molta gent. Però cal veure que el 155 encara no està posat en marxa ni aprovat. Molts polìtics estrangers demanen del diàleg al que es nega Madrid. Estan també per veure les reaccions internacionals a la repressió espanyola en el precís moment emn que Espanya pren possessió del seu escó a la Comissió de Drets Humans de les Nacions Unides. Voler vèncer amb repressió també porta conseqüències en el segle XXI de les  democràcies plurals i participatives. El principi democràtic no recomana la repressió dels que reclamen la independència any rere any, per molt que molestin els partidaris de l'ordre establert que estan pressionats pels grans capitals i per cercles ultra conservadors. El progressisme està també per fer amb una visió oberta i sensata per evitar que els treballadors siguin una joguina en mans dels empresaris beneficiaris de la legislació laboral del PP a l'hora de començar les negociacions dels nous convenis col·lectius dins de pocs mesos. 2018 pot ser un any difícil   i no gaire dòcil en el sector laboral.

Paraules infecundes

Els mitjans de persuasió com diu el Professor Sampedro, difonent paraules de  tardor infecunda, volen crear persones sense pensament. La política actual encara no admet gent amb pensament lliure. Ha aparegut un neofranquisme que  es dedica a destruir la democràcia amb la banalitat i l'estupidesa, la calumnia i l'insult. Els reglaments parlamentaris dels nostres temps  permeten segar l'herba i paralitzar debats necessaris, tancar la porta al progressisme. Els conservadors, sociaoistes inclosos, prefereixen deixar els escons buits a l'hora de votar al Parlament de Catalunya, i que l'Estat empaiti la democràcia catalana.Els interessos econòmics dirigeixen la política sense amagar les seves pretensions. Poden pujar i fer caure governs aprofitant l'elector sense pensament que no reb més informació que la dels mitjans de persuassió al servei del l'Estat, fàcliment manipulable i modelables les seves idees. Ens podem arribar a creure que a la política tot és sa i bo. Però la corrupció que involucra partits sencers i alts dirigents, els escàndols  detectats per oficines antifrau i serveis policials, demostren que a la política  funciona una  moneda de canvi  amb disfressa de negociació, pacte i compromís. La política feta pels estats majors dels partits no és la política del poble, és la que permet que b un dirigent estranger pugui dir amb veu alta que Catalunya no tyéper què ser indeoendent de l'Estat espanyol. I la coneguda i repetida expressió de "queremos una España unida y fuerte" que no és més que una frase feta, és demostrativa del desconeixement i la incultura històrica de qui ho diu. Segons qui així parla en les conferències de premsa "preparades per la via dipomàtica" no, és d'extranyar que primim els interessos de govern per damunt dels interessos de la gent. El poble està d'aquesta manera al servei del govern i de l'Estat. Som un país en el que hi han més polítics i funcionaris que metges i mestres. Lògicament, certs canvis no interessen. La mamella de qui seguirà pagant per què no li diguin insolidari, és sagrada. Tot això en fa veure que la política té alguna cosa a veure amb la doctrina dels mercats. Regateix d'acords, negociacions, imposicions, mercadeig per sobreviure en el poder.  Mercadeig de càrrecs i de drets, formes de establir estructures piramidals, com les llistes tancades a les elecicons magnifiquen. Als temples  de la llibertat hi ha arribat  la polpitica dels mercaders de la política, no la política dels  defensors dels Drets Humans en el moment  en que ja se sap que Espanya, tot i estar formalment acusada de violar drets humans   i drets irrenunciables a Catalunya, formarà part del Consell de Drets Humans de les Nacions Unides des de dilluns proper. Demostració de que la diplomacia d'Estat se sap imposar a la ètica., que els principis i els propòsits de les Nacions Unides són paraula infecunda, no són res davant els interessos d'Estat. El conservadurisme s'ha fet amb la política i amb els llocs claus a l'hora promoure la democràcia, la pau, l'estabilitat, la tolerància i elprogrés. Qui mana decideix i tria el que vol fer i on ho vol fer. Poden saltar-se els acords i PActes Internacionals de Drets de les Nacions Unides, com està fent Espanya amb Catalunya. Ara el que interessa a Espanya és aïllar Catalunya i fer fracassar el procés cap la independència. Als capitals espanyols que busquen els monopolis dels mercats amb imatge  més o menys disfressada, interessa que Catalunya no s'emancipi. Que el Parlament de Catalunya no proclami la independència, que el President Puigdemont faci marxa enrrere és la qüestió. Amb aquest objectiu, totas pressió és poca. No sabem de quines pressions han sigut objecte Puigdemont i Forcadell. De paraules infecundes a feina subterrànea. El que menys interessa, si no és com excusa, és seguir parlant de l'òrdre constitucional espanyol que les institucions catalanes no poden seguir al punt on hem arribat. A Catalunya qui decideix és el poble, sense importar gaire al Govern espanyol una nova escalada de tensió, La Policia Nacional ja els farà la feina  de espantar i reprimir el personal amb la seva duresa habitual. Tenen un Codi Penal sencer a la seva disposició.  De la guerra de nervis passarem a la tàctica del desgast. Del desgast a l'empobriment mutuu. Si hem d'arribar a una mediació o a una solució pactada, Espanya té moltes coses a rectificar i alguns Ministres per dimitir o ser dimitits, a més de retirar immediatament les forces policials d'ocupació i dictar el sobreseïment de totes les causes criminals obertes i per obrir als polítics catalans. La cultura de Pau de que parlava Federico Mayor Zaragoza és ben diferent del que està fent el Govern de l'Estat espanyol a Catalunya. Sobren mercaders dels temples de la llibertat. Abandonar a Espanya el fals concepte de la democràcia basada exclusivament en el poder de la representativitat de les majories.

Terra cremada per sotmetre

Que el Sr.Juncker, molt vinculat a la dreta europea,  digui que la independència de Catalunya no li agrada, no vol dir que opinin el mateix altres dirigents i caps d'Estat.  Que el Sr. Macron i el Sr. Valls  estiguin contra la independència de Catalunya, només vol dir que tots plegats tenen por de l'efecte dominó, si de repent Còrsega, els Bretons i Occitània decideixen també demanar la independència cansats del centralisme francés. Els pobles autòctons estan cansats del centralisme reductor i coactiu que desconeix el principi de subsidiarietat. No tots els casos són iguals. Però en cap cas Europa passaria de 27 estats a 90 com diu Juncker una mica excitat pel que es veu, però completament desconeixedor del que és i significa Catalunya per Europa en la història  i el món democràtic.  poden aquests senyors i com també diuen Frau Merkel i el President Trump exigir una Espanya unida i forta amb una Catalunya sotmesa al dictat espanyol? Es pensen que  Ha de passar a Catalunya el que va passar a l'Amèrica on Espanya i Anglaterra van operar genocidis sense cap pudor. Estant aquests senyors i senyores que es diuen demòcrates pel genocidi polític de Catalunya en mans de l'Estat espanyol,  i l'il·legalitzaciío dels partits  catalans que volen la independència? És aquesta la forma de solucionar els conflictes? Tornem a l'Europa de la força colonial?  Destruir projectes democràtics, enderrocar governs per la força o en nom de la llei, sotmetre una població que té pensament propi, llengua i cultura diferents a l'espanyola, és practicar política de terra cremada, anar contra els valors  republicans i europeus, el concepte de democràcia i estat de dret de les Nacions Unides, segrestar les llibertats i els Drets Humans a decidir lliure i democràticament un poble plural. Poden anar Europa i les Nacions nides contra els seus propis principis? Quelcom inimaginable que passim en ple segle XXI i amb la complicitat  d'una Europa i uns Estats Units que saben perfectament per la seva pròpia història el que és i significa donar ales al pensament únic, l'autoritarisme i la repressió contra els contraris polítics. El Consell d'Europa que qualifica les democràcies abans d'entrar a la Unió, ja ha començat a estarrufar el nas. Ningú pot vanagloriar-se de demòcrata si fa ús de la força contra qui s'expressa en pau i llibertat. Més greu és l'exhibició de forces militars a Madrid, desconeixent l'Espanya plural,  com la millor defensa d'una Constitució dubtosa, un pacte trencat per l'Estat, una democràcia esquarterada pels interessos de les oligarquies financeres que fugen de Catalunya possiblement per evitar tot tipus de control de la República Catalana, en nom de l'interés general. Open Democracy, Human Rights Watch   i el Consell d'Europa, entre altres ja han començat a examinar el que passa a Catalunya i Espanya. Esperpèntic i decebedor que la força, la repressió i l'il·legalització de partits democràtics siguin la solució a tots els mals de la borsa  i el desprestigi d'una Espanya que encara creu que la guerra civil no ha acabat, per què encara queden "rojos" a Catalunya i a més ara resulta que s'han multiplicat. De totes les maneres, no rotundament a que el futur de Catalunya l'hagin de decidir Frau Merkel, Emmanuel Macron, Donald Trump  disposats a servir els interessos d'un sector de capital especulatiu. Escoltin el grup the Elders i la oferta de Suissa. Qui ha volgut decidir i decidirà el seu futur polític és el poble de Catalunya. Cal que no ho olblidin de que Catalunya és una realitat geopolítica en marxa que no necessita Espanya ni Frau Merkel o França per sobreviure i tirar endavant. Sabem molt bé que els boscos cremats es recuperen de tots els incendis que els provoquen. La política de terra cremada que insinua Espanya parlant també de l'article 155 de la Constitució i de les il·legalitzacions de partits catalans, és inacceptable a qualsevol entorn democràtic que disposi d'un Estat de Dret respectuós amb els drets humans, la justícia social i el dret internacional.