cap pressa

Diuen que la pressa és mala consellera. En els nostres temps alguns tenen més pressa en desfer el nacionalisme català que en resoldre les desigualtats socials. El que no volen veure és que el nacionalisme no és quelcom irreflexiu, ni exagerat, sinó el fruit d'un país que s'estima la seva cultura, la seva llengua, el seu sentit històric, la seva identitat com a poble. El catalanisme no té pressa, però defensa la dignitat d'un poble mil·lenari. Catalunya ha passat segles resistint invasions, sense rendir-se. Catalunya va construir un edifici mediterràni respectant les identitats incorporades a la Corona d'Areagó. Però tampoc vol Catalunya les imposicions dels que no tenen pressa en tornar a Catalunya el que és seu. El debat només es pot resoldre amb actituds democràtiques i adaptant o adequant la llei a la realitat social i la voluntat democràtica del poble minoritari que reclama contra el poder de l'Estat. Patint les conseqüències d'aquest poder es troben com va passar en temps de la dictadura, treballadors i classes mitjanes. La frivolitat de l'Estat en el tracte als ciutadans de Catalunya és la malaltia dels governants espanyols. La frivolitat és tot el contrari de la dignitat, és la mare de lkes desigualtats.