la llei com instrument de dominació
/
diumenge, 31 d’agost del 2014 /
Posted in
banquers,
democràcia,
deute,
llei,
recuperació,
totalitarisme
El President Rajoy acaba de dir que no hi ha democràcia sense llei, com si estiguès negant al Parlament de Catalunya tota capacitat per legislar. El que ha dit és ben confús, doncs totalitarismes i democràcies de tots tipus es reclamen titulars del dret a legislar. Creure que la democràcia és fa per llei és el mateix error que va tenir el 1976 el President descrit al llibre "la Gran desmemoria", de Pilar Urbano. El president Adolfo Suàrez que ara dona nom a un aeroport segueix essent el gran desconegut de la transició, com ho serà el rei Joan Carles I que ha abdicat en el seu fill Felip, ara Felip VI. La llei és la gran eina que modifica Codis Penals i tote4s aquelles lleis que el poder necessita per consolidar-se. Ja no enganyen ningú. La proposada reforma electoral i seguir parlant de recuperació quan la crisi més forta s'ens prepara a l'hora de negociar el pagament del deute, ha acabat per obrir els ulls a la gent. Hi ha dirigents antisistema que diuen que els banquers són criminals mentre altres parlen de castes que cal escombrar del poder en unes properes aleccions generalsw. Fixació i obsessió per part de govern conservador i d'oposició antisistema. El poder de fer i desfer lleis ambicionat per tothom. Seguyeixen creien uns i altres que el millor instrument de dominació és la llei. No ambicionen crear una societat culturalitzada, amb bons serveis públics, amb condicions de vida i salaris dignes, amb lleis democràtiques, justes i equitatives, inteligibles i aplicables. La llei és antidemocràtica quan impedeix l'exercici8 dels drets democràtics als ciutadans que els reclamen i també nega el dret de revocació dels governants que es tornen autoritaris. El "no consentiré que nadie viole la ley" sona més a amenaça de força de l'Estat que a manifestació d'una voluntat política. És l'ús de la llei com a instrument de força del poder de l'Estat contra el poble. El President ens acaba de dir sense dir-ho, que el curs polític comença amb la pitjor crisi d'Estat que pot generar una intolerància cega i la manca de diàleg.
0 comentaris:
Publica un comentari a l'entrada