desdemocratitzar es fer neocapitalisme

S'ha volgut fer creure que el neoliberalisme és la continuïtat del liberalisme, però no és així encara que el neoliberalisme presenti una aparença de liberalisme. El neoliberalisme ha volgut acabar amb les democràcies liberals intentant racionalitzar-ho tot, posant l'ordre econòmic per damunt de tot com explica la politòloga Wendy Brown e el seu assaig <>. Els criteris rectors per el nou ordre seran l'eficàcia i la rendabilitat del subjecte econòmic. Tot és el resultat d'un càlcul comprometent les llibertats individuals i col·lectives que garantien les democràcies liberals. LA racionalitat aplicada fins a les darreres conseqüències acaba amb l'equilibri de poders i la seva fragmentació pel fet de la seva integració. És l'utilitarisme portat al màxim al servei de l'interés del poder. La llibertat d'expressió, l'educació, la solidaritat social i l'interés general es desintegren en benefici de la falsa despolitització de la societat. La nova moral de l'eficàcia té un afany de domini on tot el que decideix el poder estigui permés. És l'apolítica i l'amoralitat el que patrocina el neoliberalisme en el procés d'implantar un real neoconservadurisme. Un dels primers passos del neoliberalisme ha sigut la destrucció de l es polítiques socials i redistributives amb l'afany de derrotar els socialismes de qualsevol tipus, doncs l'objectiu d'aquest neoliberalisme fundador del neocapitalisme i el capitalisme salvatge era la mateixa democràcia desestabilitzant la polìtica, eliminant la crítica social i política. L'amoralitat ha sigut l'arma preferida per fomentar l'autocensura dels periodistes i la submissió al procés desmocratitzador dels partits tradicionals nascuts sota la democràcia liberal, en el cas espanyol durant la transició de la dictadura franquista al primer règim democràtic de caràcter constitcional.