nous silencis informatius

Està passant desapercebut un treball interuniversitari sobre l'autocensura als media que explica com no apareixen a primera plana dels diaris ni dels informatius notícies que afecrten a poders econòmics. També es menciona en aquest estudi que una part important dels consellers de governs dels països catalans es trobaven vinculats el 2013 a procediments judicials per corrupció. El més fort ha sigut ara el de la família de l'ex President de la Generalitat, ex honorable Sr. Pujol. Ara ens recorden els mitjans que en el cas Banca Catalana havien desaparegut uns 20.000 milions de pesssetes que serien l'equivaent d'una 120 milions d'euros actuals. No va passar res més que alguns inversors van perdre diners i el Banc va acabar en mans del BBVA. El que ens comencem a preguntar molts és com ha sigut possible que coneixent els antecedents de la família, amb les informacions dels serveis d'intel·ligència espanyol, ni els dirigents socialistes ni els dirigents conservadors espanyols haguessin fet res per impedir el saqueig amb les comissions cobrades a empresaris benefiairis de concessions d'obres públiques i serveis que savien duia a terme la família i col·laboradors des de'l moment que el comandament de Catalunya quedà consolidat, any rera any en mans del partit conservador de Catalunya fins que el Maragallisme va començar a posar-hi fi. Aquesta pregunta se la fa ara molta gent una vegada superat el shock de la notícia de fa una setmana. El 3% denunciat en un debat parlamentari per l'Honorable Pasqual Maragall sembla que no era la xifra exacta. Ara es començarà a estirar dels fils convenients i se sabrà gairebé tot. Però si s'ha de tenir clar que s'ha acabat l'engany mantingut durant tants anys, la falsas creenca en la impunitat, en ser éssers intocables. El poble català seguirà la seva marxa malgrat el disgust rebut, malgrat els silencis de tots els responsables que van permetre l'affaire dels Pujol. Han d'aparèixer més responsables si es du a terme una investigació com cal, cooperadors necessaris...? El tema és saber ara quins eren els galifardeus que rodejaven el poder, el per què de les coses, el per què dels silencis, el per què de ahora no conviene, el per què de tant votar Felipe Gonzalez i Aznar a Madrid quan ens discutien el dret a la autonomia, no transferien el necessari i ens feien lleis limitadores i restrictives. La política del peix al cova ens ha dut a la situació actual d'ofec que intenta salvar l'empresariat amb una iniciativa internacional indiscutible malgrat les dificultats per accedir al crèdit necessari per finançar les exportacions. És la política empresarial la que redueix l'atur, malgrat que el Govern espanyol ho ha posat fàcil per contractar mitja jornada en llocs de treball improductius, a hores, a dies alterns i remunerar amb salaris inferiors al mínim, o sigui de misèria. Corrupció i falsa recuperació es donen la mà. Els indignats tenen tot el dret a reaparèixer encara que sigui a travers podemos i altres moviment com el de Guanyem Barcelona, el de la monja que troba bé tot el que sigui progressista. Els indignats tenen dret a trobar una nova esquerra que els escolti, els representi i els torni l'il·lusió per transformar la societat en una acció de govern. El canvi social no pot quedar en silenci.